El Tribunal Suprem va ratificar una sentència on l’acusat va utilitzar una oferta de treball per a estafar als candidats. Encara que és un cas poc freqüent, els advocats van advertir que els enganys en un anunci d’ocupació poden suposar tenir greus conseqüències legals.
El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna de l’Audiència Provincial d’Àlaba a un empresari com a autor d’un delicte contra els drets laborals i d’un delicte d’estafa. L’autor dels fets va emprar una oferta de treball per a estafar als candidats. Aquest fet pot ser excepcional. No obstant això, lus experts van assegurar que la publicitat enganyosa en una proposta laboral no suposa un trencament de la llei però sí que pot tenir conseqüències legals per als autònoms i petits negocis.
El condemnat va simular haver creat una cooperativa de transport oferint l’any 2010 – en plena crisi econòmica – treball a transportistes que ho necessitaven vulnerant les condicions mínimes de vida professional dels treballadors.
El delinqüent, va contactar amb diversos demandants d’ocupació i concertava una entrevista amb els mateixos en la qual els assegurava que podrien entrar a formar part com a socis en la cooperativa de treball.
A més, va explicar el Suprem, l’acusat pactava de manera verbal amb els diferents treballadors un sou o bestreta d’una quantitat que rondava els 1.800 euros al mes de què descomptarien les quotes de la Seguretat Social, que serien a càrrec de l’empresa.
Els treballadors estafats únicament signaven la sol·licitud d’incorporació en la cooperativa i la sol·licitud d’alta en el règim d’autònoms de la Seguretat Social. Aquesta situació va afectar les condicions laborals dels transportistes, perquè no s’abonaven les quotes a la Seguretat Social per l’empresa i les condicions laborals eren diferents a les pactades amb percepció de remuneració diferent o nul·la.
El Suprem va agregar que existien dos tipus d’afectats. D’una banda, estaven aquells als qui el condemnat demanava que realitzessin algun port, signant només la sol·licitud d’alta en la cooperativa; i per un altre els estafats als qui sol·licitava que realitzessin, a més, una aportació econòmica.
El Tribunal ha assenyalat que en aquest cas es produeix la “imposició de les condicions perjudicials per als denunciants per les dues vies possibles, mitjançant l’engany i per la situació d’abús davant la imperiosa necessitat que tenien de treballar”.
Finalment, l’acusat ha estat penat per l’Audiència Provincial d’Àlaba amb 18 mesos de presó pel primer delicte i cinc anys de presó pel segon.
La publicitat enganyosa en una oferta de treball pot tenir conseqüències legals
La sentència avalada pel Suprem ha estat objecte de discòrdia en l’àmbit laboral. Els experts van afirmar que alguns mitjans de comunicació han pogut “induir a l’error” per asseverar que “que enganyar en una oferta d’ocupació pot considerar-se un delicte penal”.
L’advocat laboralista de la gestoria Barcons, Jaume Barcons, va assegurar que la publicitat enganyosa en una oferta d’ocupació pot tenir conseqüències legals, però no penals tret que s’incorri en un delicte d’estafa agreujada.
“El cas que ha ratificat el Suprem es tracta d’un delicte d’estafa: senzillament va enganyar i va robar diners. No obstant això, la publicitat enganyosa en una oferta d’ocupació no suposa ni molt menys un delicte penal”, va concloure l’expert.
L’advocat va afirmar que si un autònom decideix oferta un lloc de cambrer on es paguen 2.000 euros de sou però que després de seleccionar al candidat finalment li paga 1.500 euros no es considera delicte penal. “En aquest cas el treballador per compte propi hauria fet publicitat enganyosa – una cosa gens lloable per la seva part – però a diferència del cas anterior, no hauria estafat a ningú”, va matisar Barcons.
No obstant això, va afegir el lletrat, el treballador que va rebre una oferta de treball i que després es va trobar amb una altra realitat totalment diferent en l’àmbit laboral, “podria denunciar a l’autònom i lluitar pel reconeixement del dret que se li havia ofert o promès”.
Així mateix, l’advocat va assenyalar que “discriminar” en una oferta de treball també pot tenir conseqüències legals per a un autònom. “En oferir un treball, l’emprenedor no pot assenyalar directament que vol a una dona de 30 anys, soltera i sense fills. Això es pot considerar discriminatori i també suposar un problema per al negoci”, va agregar Barcons.
L’expert va concloure que perquè una oferta de treball sigui catalogada com a delicte penal ha d’haver suposat un delicte d’estafa. “Perquè una publicitat enganyosa caigui en l’àmbit penal ha d’haver succeït una cosa realment greu. Diguem que aquest estadi és l’últim al qual s’arribaria. En general, el més freqüent és que l’autònom s’enfront d’una reclamació de drets, res més”, va matisar Barcons.
Comenta la publicació