El Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya té a la disposició dels administradors d’un negoci una eina digital en la seva pàgina web amb la qual poden obtenir un indicador “sobre la seva probabilitat d’insolvència, amb la finalitat de detectar a temps una situació potencialment perillosa per a la supervivència d’una petita societat”, va aclarir a aquest mitjà Iñaki Vázquez, Director adjunt del Centre de Processos Estadístics del Col·legi de Registradors.

Aquesta eina, a partir de tota la informació disponible en el Col·legi, elabora una classificació per mitjà de l’anàlisi de diferents variables, permetent així que els negocis rebin informació amb la qual detectar dificultats financeres de cara a la presa de decisions. En concret, ofereix a l’usuari  un informe on es revela “un percentatge de similitud amb una societat mercantil fefaentment insolvent”, per a evitar futures conseqüències irrevocables, va aclarir Vázquez.

Segons va informar el representant del Centre de Processos Estadístics (CPE), l’ús de l’eina, si bé està especialment dissenyada per a pymes, porta aplicat un cost de 15 euros (IVA inclòs). Encara que no descarten obrir-la també als negocis liderats per autònoms persona física.

El Col·legi de Registradors crea per als negocis una eina per a identificar la probabilitat d’una insolvència

Segons el Col·legi de Registradors, l’eina digital, de la qual ja fa ús el REFOR (Registre d’Economistes Forenses), permet obtenir des del març passat “la posició de risc d’insolvència a partir d’un indicador de probabilitat primerenca”, accessible a cada deutor, “la qual cosa agilitza la resposta adequada de manera crucial en els estats de risc elevat”.

Com va aclarir Vázquez, aquesta eina es va posar en marxa de cara al compliment de la disposició addicional setena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal, amb l’objectiu que accedissin administradors o liquidadors de qualsevol societat mercantil (obligades, per tant, a dipositar els seus comptes anuals) a una eina senzilla amb la qual aconseguir aquesta fi. “Es tracta que, utilitzant la informació comptable continguda en el dipòsit de comptes inscrit en el Registre Mercantil de les societats mercantils, es proporcioni un indicador de probabilitat d’insolvència amb l’obtenció del percentatge  de similitud amb una societat mercantil fefaentment insolvent”.

Les demandes d’aquesta reforma neixen a partir dels  requeriments de la Directiva europea 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell de 20 de juny de 2019, sobre reestructuració i insolvència, on “se sol·licita als Estats membres que habilitin eines d’aquest ús per a la identificació primerenca”, mesures que prenen rellevància en analitzar les dades actuals de risc de fallida dels negocis espanyols.

El Col·legi estima que l’eina té una efectivitat del 90% en el diagnòstic

La metodologia d’aquest sistema empra un model d’estimació de paràmetres per algorisme, a partir d’una sèrie de variables, que “aplicats a valors observats en cada societat generen el seu propi indicador individualitzat d’alerta”. Pel fet que no existeix un model fix, “ja que el valor dels coeficients és sensible als canvis del context econòmic”, l’eina “anirà sent objecte d’ajustos” a partir de les dades més recents.

Així, el model classificatori de l’informe de posició de risc d’insolvència del Registre Mercantil es revisa anualment, i es fa “mitjançant l’ús de la informació comptable extreta de més d’un milió de dipòsits de comptes”, processats pel Servei Estadístic del Col·legi de Registradors. Segons va explicar Vázquez, “la capacitat de predicció de l’eina permet encertar una empresa sana o en concurs de creditors en nou de cada deu casos”. Amb això, i a partir de les demandes europees, la utilitat d’aquesta anàlisi digital es concentra a “reduir el cost de reestructuració, especialment en el cas de les pymes”.

Si bé de moment aquests informes tan sols poden sol·licitar-los administradors o liquidadors mercantils, quant a l’ús dels autònoms persona física, el Director adjunt del CPE va aclarir que “l’accés de moment sol els està permès a aquests pel fet que l’eina s’ha construït seguint la disposició addicional setena” del text refós de la Llei Concursal, però que actualment “es troben treballant per a ampliar l’ús d’aquesta mena d’eines”, sempre “respectant les degudes garanties legals”.

Quins són els principals indicadors que analitza?

Segons va afirmar Vázquez, l’eina fa ús d’un model classificatori de probabilitat que ha tingut en compte entorn de 100 variables economicofinanceres calculades i/o extretes dels models oficials de dipòsit de comptes, indicant l’alerta primerenca un percentatge de major o menor similitud respecte a les que consten com acreditades insolvents de manera fidedigna i legal: “principalment pre-concursades, concursades, acolliments al procediment especial de microempreses, o societats amb patrimoni net negatiu”, entre altres.

Entre les variables més rellevants incloses en el model final s’analitzen les de grandària, activitat i localització; estructura de l’actiu; endeutament; liquiditat; solvència; despeses operatives i evolució temporal de magnituds comptables.

La utilitat de l’eina es basa en la detecció precoç

Els beneficis d’una eina d’aquestes característiques, va explicar Vázquez, es resumeixen en dues. En primer lloc, la detecció ràpida d’una situació potencialment perillosa per a la supervivència de la societat, “la qual cosa permet prendre mesures oportunes per a corregir la situació a temps”.

En segon lloc, pretén ser un avantatge en el cost reduït del seu ús per part de les pymes, “ja que es va crear pensant més aviat en les necessitats d’aquestes, a causa de les grans empreses compten amb departaments propis de comptabilitat i/o assessors a la seva disposició”, va detallar Vázquez.

En aquest sentit, el Director adjunt del CPE va destacar que una mala situació “pot ser reversible o atenuable” a través de l’anàlisi precisa d’aquestes variables. Al seu torn, “una situació aparentment còmoda” pot convertir-se en problemàtica en funció dels canvis que produeixi el context econòmic, és a dir, “en la relació entre els ingressos de la societat, els seus costos variables i, fonamentalment, els seus costos fixos”. 
Artcile de Lola Fernández amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es