Després d’obviar la proposta de la CEOE, el Govern apujarà finalment el salari mínim un 5%, un punt més de la seva proposta inicial. Els autònoms i negocis pagaran uns 1.131 euros més a l’any per cada assalariat en l’SMI.

La sisena pujada consecutiva del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha pactat amb els sindicats, i que no compta amb el suport de la patronal, resultarà en un increment de 1.131 euros a l’any en els costos laborals per a tots els autònoms i negocis que tinguin assalariats en el salari mínim. Amb aquesta pujada, el salari mínim ja ha crescut un 54% en els últims sis anys.

Després d’una pujada del 5%, l’SMI aconseguirà enguany els 1.134 euros bruts en 14 pagues. O, cosa que és el mateix, 1.323 euros mensuals en dotze pagues i 15.876 euros anuals. Es tracta d’una pujada acumulada del 54% des de 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. I, en aquest cas, l’increment supera amb escreix la taxa d’inflació de l’any passat, que es va situar en el 3,8%.

L’increment del salari mínim s’ha aprovat sense l’acord de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) ni de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), des d’on van proposar un increment del 3% en l’SMI i altres mesures de suport als autònoms i negocis dels sectors que més sofreixen l’augment dels costos laborals, com l’agricultura. En aquesta ocasió, el Govern no ha tingut en compte cap de les peticions, i ha acabat augmentant el salari mínim un punt més del que va proposar en un primer moment, el 4%.

Així, els autònoms i negocis amb empleats en l’SMI no sols veuran com pugen els seus costos salarials, sinó també altres associats a l’activitat dels seus assalariats. Per exemple, les cotitzacions socials que paguen per ells a la Seguretat Social o el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), que ja suposa enguany el 0,58% de les seves bases de cotització.

Els negocis pagaran 1.131 euros més a l’any per cada empleat en l’SMI

Així, davant l’increment del 5% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), els autònoms amb empleats en aquesta escala salarial pagaran enguany al voltant de 1.131 euros més a l’any.

Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, va elaborar en exclusiva per a Autònoms i Emprenedors un document Excel que, a través d’una fórmula, calcula exactament el que pagarà l’autònom -de nòmina mensual, pagues extres i cotitzacions a la Seguretat Social- per cada treballador que tingui al seu càrrec amb la nova pujada del SMI anunciada pel Govern.

Així, tenint en compte aquestes dades, fins al desembre passat el cost salarial mensual -comptant la nòmina, les pagues extres prorratejades i les cotitzacions a les Seguretat Social- per empleat es va situar en 1.735,65 euros, o 20.827,80 euros anuals. Després de la pujada pactada entre el Govern i els sindicats, enguany ascendirà a uns 1.822,43 euros mensuals, o 21.869,19 euros a l’any, 1.041,39 euros més només per aquests conceptes.

A més, a aquesta quantitat caldria sumar el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) creat l’any passat per a sostenir el sistema de pensions. En 2024, la proporció que paga el negoci va passar del 0,5% de la base de cotització al 0,58%, la qual cosa implicarà que els autònoms i negocis amb assalariats en l’SMI paguin un extra de 7,67 euros al mes per aquest concepte. O, cosa que és el mateix, al voltant de 92 euros a l’any.

En total -sumant l’increment salarial, les pagues extres, les cotitzacions a la Seguretat Social i el MEI-, els autònoms i negocis amb empleats en el salari mínim pagaran enguany per cadascun al voltant de 21.959 euros. És a dir, al voltant de 1.131 euros més que fa un any, quan ja es va incrementar un 8% respecte a l’SMI de 2022.

ATA afirma que la pujada del salari mínim respon a un interès polític

El president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, s’ha pronunciat sobre l’increment de l’SMI, afirmant que la pujada del 5% respon a un “criteri polític i no tècnic”.

Així, segons va afirmar, “nosaltres estàvem disposats a pujar, estàvem disposats a arribar a aquest 3,4-3,5% estàvem disposats al fet que els treballadors d’SMI no perdessin poder adquisitiu, però han prevalgut els criteris polítics per sobre dels criteris tècnics i desgraciadament es continua obrint una bretxa per a aquests autònoms i empreses”, va valorar.

Segons el president d’ATA, uns certs negocis, com els dedicats a l’agricultura o a les cures de persones majors -que han perdut uns 117.000 treballadors en els últims quatre anys-, seran els que més sofriran el nou increment de l’SMI. “És molt cridaner que muchos pensionistes que tinguin cuidadors la pensió pugi un 3,8% mentre que els costos del seu cuidador pugin un 5%”, va concloure.

Yolanda Díaz ha pactat l’SMI amb els sindicats sense el suport d’ATA ni de CEOE

En aquesta ocasió, el pacte per la pujada del salari mínim no ha comptat amb el suport de l’associació més important del col·lectiu d’autònoms -ATA- ni de la CEOE, des d’on van proposar un increment del 3% i altres mesures de suport als negocis dels sectors més afectats pels costos laborals, com l’agricultura.

Així, després de proposar una pujada del 4% en l’SMI, el ministeri de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant, va canviar de postura i va advertir a la patronal amb elevar-ho per damunt fins i tot d’aquesta xifra si no acceptaven la seva proposta, com al final ha ocorregut.

En aquest sentit, Lorenzo Amor, president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) i vicepresident de la CEOE, va criticar al Govern fa uns dies per “fer xantatge” en la negociació sobre l’SMI, i va afirmar que “el diàleg social és moltes coses, però en l’esperit del diàleg social no té cabuda ni l’amenaça ni el xantatge.”

Aquesta és la sisena pujada del SMI des que Pedro Sánchez va entrar al Govern en 2018. Des de llavors, el salari mínim ha crescut un 54%, la qual cosa suposa un increment del cost laboral encara major per als negocis i autònoms amb empleats, que paguen les cotitzacions a la Seguretat Social d’aquests en funció de les seves bases de cotització, i que a més han de fer front a altres costos afegits, com el MEI.

A més, el nou increment del SMI podria afectar especialment els negocis que tenen signat un contracte amb la pròpia Administració, ja que no podran ajustar aquesta pujada als preus que ja han pactat en les seves licitacions públiques. En alguns casos, podrien fins i tot haver d’acabar treballant a pèrdues.

 

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es