Salaris: Compensació i Absorció a tenor de la STS de 14 de maig de 2020

Salaris: Compensació i Absorció a tenor de la STS de 14 de maig de 2020

El TS reitera doctrina en la Sentència de 14 de maig de 2020, sobre quan un concepte salarial que percep un treballador és compensable i absorbible, d’acord amb l’art. 26.5 del ET

Salaris: Compensació i Absorció a tenor de la STS de 14 de maig de 2020 (Rcud. 4439/2017)
El Tribunal Suprem en Sentència de 14 de maig de 2020, reitera el criteri sobre el sistema de compensació i absorció salarial, regulat en l’art. 26.5 ET, explicant quan es pot neutralitzar un increment salarial.
 

Antecedents:

Es discuteix si és possible compensar i absorbir els plusos de perillositat, toxicitat i penúria, quan els perceben la totalitat dels treballadors d’una determinada categoria i, per tant, no retribueixen una situació excepcional o pròpia d’un determinat tipus de treball, és a dir, no depèn del fet que el treball que s’exerceixi sigui perillós, tòxic o penós.
 

Doctrina del TS:

La compensació i absorció de les millores salarials, regulada en l’art. 26.5 ET opera quan els salaris abonats, en conjunt i còmput anual, són més favorables per als treballadors que els fixats en l’ordre normatiu o convencional.

El TS ha indicat que la compensació i absorció:

  • a) Opera quan les retribucions presenten la necessària homogeneïtat. (STS de 10 de juny de 1994, Rec. 2274/1993).
  • b) Pretén evitar la superposició de millores salarials originades per diverses fonts reguladores (STS de 28 de febrer de 2005, Rec. 2486/2004). La superposició no es produeix quan els conceptes salarials són heterogenis.
  • c) S’han de valorar les circumstàncies del cas: termes, manera i extensió en els quals han estat pactades les remuneracions salarials implicades (STS de 29 de setembre de 2008, Rec. 2255/2007).
  • d) No opera entre conceptes salarials per unitat de temps i meritació en funció de l’esforç laboral, ni tampoc entre complements personals que no es vinculen a cap resultat o a particulars condicions de treball i aquells que es lliguen al lloc de treball (STS de 21 de gener de 2008, Rec. 4192/2006).
  • e) No cap en el salari base d’un complement personal percebut en ocasió de la fusió de determinades caixes rurals (STS de 25 de maig de 2005, Rcud 89/2004).
  • f) Tampoc cap en el sou de conveni d’un complement de quantitat i qualitat del treball que no se satisfà a tots els empleats (STS de 10 de juny de 1994).

 

Conclusió:

Si estem davant conceptes salarials homogenis, que amb independència del nom que rebin s’apliquen a tots els treballadors sense tenir en compte el lloc que ocupin sigui penós, perillós o tòxic, són conceptes que es permetrà la seva compensació i absorció amb l’increment del salari base i pagues extraordinàries, ja que, el concepte salarial es desnaturalitza en formar part de la retribució normal del treballador.

Per contra, la compensació i absorció no opera entre conceptes salarials per unitat de temps, meritacions en funció de l’esforç laboral, ni entre complements personals que no es vinculen a cap resultat o a particulars condicions de treball i aquells que es lliguen al lloc de treball, en ser conceptes salarials heterogenis.