El TS reitera doctrina en la Sentència de 14 de maig de 2020, sobre quan un concepte salarial que percep un treballador és compensable i absorbible, d’acord amb l’art. 26.5 del ET
Salaris: Compensació i Absorció a tenor de la STS de 14 de maig de 2020 (Rcud. 4439/2017)
El Tribunal Suprem en Sentència de 14 de maig de 2020, reitera el criteri sobre el sistema de compensació i absorció salarial, regulat en l’art. 26.5 ET, explicant quan es pot neutralitzar un increment salarial.
Antecedents:
Es discuteix si és possible compensar i absorbir els plusos de perillositat, toxicitat i penúria, quan els perceben la totalitat dels treballadors d’una determinada categoria i, per tant, no retribueixen una situació excepcional o pròpia d’un determinat tipus de treball, és a dir, no depèn del fet que el treball que s’exerceixi sigui perillós, tòxic o penós.
Doctrina del TS:
La compensació i absorció de les millores salarials, regulada en l’art. 26.5 ET opera quan els salaris abonats, en conjunt i còmput anual, són més favorables per als treballadors que els fixats en l’ordre normatiu o convencional.
El TS ha indicat que la compensació i absorció:
- a) Opera quan les retribucions presenten la necessària homogeneïtat. (STS de 10 de juny de 1994, Rec. 2274/1993).
- b) Pretén evitar la superposició de millores salarials originades per diverses fonts reguladores (STS de 28 de febrer de 2005, Rec. 2486/2004). La superposició no es produeix quan els conceptes salarials són heterogenis.
- c) S’han de valorar les circumstàncies del cas: termes, manera i extensió en els quals han estat pactades les remuneracions salarials implicades (STS de 29 de setembre de 2008, Rec. 2255/2007).
- d) No opera entre conceptes salarials per unitat de temps i meritació en funció de l’esforç laboral, ni tampoc entre complements personals que no es vinculen a cap resultat o a particulars condicions de treball i aquells que es lliguen al lloc de treball (STS de 21 de gener de 2008, Rec. 4192/2006).
- e) No cap en el salari base d’un complement personal percebut en ocasió de la fusió de determinades caixes rurals (STS de 25 de maig de 2005, Rcud 89/2004).
- f) Tampoc cap en el sou de conveni d’un complement de quantitat i qualitat del treball que no se satisfà a tots els empleats (STS de 10 de juny de 1994).
Conclusió:
Si estem davant conceptes salarials homogenis, que amb independència del nom que rebin s’apliquen a tots els treballadors sense tenir en compte el lloc que ocupin sigui penós, perillós o tòxic, són conceptes que es permetrà la seva compensació i absorció amb l’increment del salari base i pagues extraordinàries, ja que, el concepte salarial es desnaturalitza en formar part de la retribució normal del treballador.
Per contra, la compensació i absorció no opera entre conceptes salarials per unitat de temps, meritacions en funció de l’esforç laboral, ni entre complements personals que no es vinculen a cap resultat o a particulars condicions de treball i aquells que es lliguen al lloc de treball, en ser conceptes salarials heterogenis.
