STS de 26 d’abril de 2023, Rec. 801/2020, ECLI:ES:TS:2023:1792: Quan és lícita la prova de videovigilància per a donar suport a les conductes de l’empresa imputades en la carta.

Qüestió Plantejada

Es planteja quan és lícita la prova de videovigilància aportada per l’empresa en un acomiadament disciplinari.

 

Criteri del TS

La videovigilància és una mesura empresarial de vigilància i control per a verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals i que ha de diferenciar-se de la videovigilància oculta i la que es duu a terme amb coneixement dels treballadors.

La instal·lació de cambres es pot considerar:

• a) Una mesura justificada per raons de seguretat
  Control de fets il·lícits imputables a empleats, clients i tercers, així com ràpida detecció de sinistres.
• b) Idònia per a l’assoliment d’aquesta fi.
  Control de cobraments i de la caixa en el cas concret
• c) Necessària i proporcionada a la fi perseguit
  Raó per la qual es justifica la limitació dels drets fonamentals en joc, màximament quan els treballadors estaven informats de la seva instal·lació per raons de seguretat.

La STS de 21 de juliol de 2021, (Rcud. 4877/2018) va establir que quan el treballador coneix que s’ha instal·lat un sistema de control de videovigilància (a través del distintiu de la instrucció 1/2006 de l’AEPD) no és obligat especificar la finalitat exacta que se li ha assignat a aquest control[1]

La STS de 13 d’octubre de 2021, (Rcud 3715/2018) declara vàlida la prova de videogràfica relativa a un conductor perceptor d’autobús de transport públic que havia estat gravat per unes càmeres situades en el seu vehicle i que tots els treballadors coneixien i l’existència dels quals s’indicava en els adhesius de l’autobús. El treballador va ser acomiadat puix que no va cobrar en diverses ocasions el bitllet a una dona, en el temps de parada va fumar diverses vegades a l’interior de l’autobús, va orinar cap a fora de l’autobús i va realitzar tocaments, carícies i palmades a la citada dona.

La STS de 30 de març de 2020 (Rcud. 1288/2020) estableix que la videovigilància no requereix del consentiment del treballador puix que es dirigeix a controlar el compliment de la relació laboral, solament és necessari el deure d’informació, mitjançant els adhesius corresponents.[2]

També és vàlida la prova de videovigilància oculta en un acomiadament disciplinari d’una empleada de la llar adoptada amb posterioritat a la nova LOPD 3/2018[3]

 

Conclusió

Si el treballador coneix de l’existència de les cambres per haver-se informat, ja sigui directament a través de la signatura de documents o mitjançant la utilització d’adhesius, les imatges obtingudes poden ser utilitzades com a prova, sempre que la seva finalitat hagi estat el control de la relació laboral, doncs només en cas que la finalitat sigui una altra l’empresari haurà de sol·licitar el consentiment dels treballadors afectats

 

[1] STS de 25 de gener de 2022, Rcud. 4468/2018, STS de 21 de juliol de 2021, Rcud. 4877/2018

[2] STS de 1 de juliol de 2022, Rcud. 1993/2020

[3] STC 119/2022 i STS de 22 de juliol de 2022, Rcud. 701/2021