STS de 25 de gener de 2022, Rec. 1565/2020, ECLI:ES:TS:2022:297. Quan no existeix conveni aplicable al sector, es pot determinar el conveni aplicable en el contracte de treball.

Qüestió plantejada.

Es planteja la qüestió que conveni s’ha d’aplicar a una empresa l’activitat principal de la qual no se subsumeix en cap.

 

Criteri del TS

Entén el TS que quan l’activitat principal no se subsumeix en cap dels convenis en lliça, i d’obligada aplicació, per no encaixar plenament l’activitat en el seu àmbit funcional, res impedeix que les parts acordin lliurement l’aplicació d’un conveni de conformitat amb el que es disposa en l’art. 3.1.c) ET en relació amb els arts. 1089, 1091 i 1255 CC no vulnerant-se el que es disposa en l’art. 37.1 CE, ni en els arts. 82 i 85.11 i.2 ET, ja que aquest pacte és lícit en la mesura que no és aplicació cap conveni.

 

Conclusió.

Quan no existeix conveni d’aplicació, les parts en el contracte de treball poden pactar lliurement l’aplicació d’un conveni col·lectiu, en la mesura que al no ser aplicable cap conveni, tampoc existeixen condicions menys favorable o contràries a les disposicions legals i convenis col·lectius.