TSJ Andalusia de 6 de juny de 2019 (Rec. 2610/2018): Jubilació anticipada cessament en el treball per causa no imputable a la lliure voluntat del treballador. Percep la indemnització en un abonament diferit en 12 mensualitats.

 

Qüestió plantejada.

Es planteja si per a accedir a la pensió de jubilació anticipada, és necessari haver percebut la totalitat de la indemnització per acomiadament objectiu, ja que l’art. 207.1 LGSS, no exigeix que s’hagi de justificar el pagament íntegre de la indemnització derivada de l’acomiadament.

 

Criteri del TSJ.

Per a accedir a la jubilació anticipada d’acord amb l’art. 207.1 LGSS, quan deriva del cessament en el treball per causes no imputables al treballador, és necessari que això derivi d’una reestructuració empresarial que impedeixi la continuïtat de la relació laboral.
S’exigeix que el treballador acrediti el percebut de la indemnització corresponent o haver interposat la demanda judicial per a reclamar la indemnització o impugnar la decisió extintiva.
El percebo de la indemnització s’acreditarà mitjançant el document de transferència bancària rebuda o documentació acreditativa equivalent.
La norma exigeix acreditar la percepció de la indemnització pel treballador perquè pugui accedir a la jubilació anticipada, d’aquí, que l’ajornament i prorrateig del seu cobrament, suposa que a la data de sol·licitud de la jubilació no s’ha generat el dret en incomplir-se el requisit legal.
Amb això veiem que la legislació endureix l’accés a la jubilació anticipada i elimina la possibilitat que el treballador al·legui que ha percebut la indemnització en metàl·lic sense constància documental. És necessari constatar que la indemnització ha entrat en el patrimoni del treballador, i s’aporti prova objectiva d’això, com per exemple, la transferència bancària.
Es busca eliminar tota ombra de frau, i per consegüent s’ha d’aportar la prova del pagament, mitjançant qualsevol instrument que resulti immune a la prova de simulació.
L’instrument inadequat, és aquell que únicament consigni la manifestació de voluntat de les parts de saldar el dèbit indemnitzatori de l’empresa a favor del treballador, perquè la llei exigeix que s’hagi percebut la indemnització de manera efectiva i comptable sense que pugui haver-hi dubte de la pròpia extinció del contracte per causes legals.