STSJ de Burgos d’11 d’octubre de 2023, Rec. 629/2023, ECLI:ES:TSJCL:2023:3797

Qüestió Plantejada

És obligatori l’expedient previ al treballador perquè pugui defensar-se dels càrrecs formulats contra ell abans de l’acomiadament disciplinari?

Criteri del TSJ

La finalitat de l’art. 7 del Conveni 158 de la OIT no és una altra que la de garantir al treballador, la possibilitat real de defensa, donant-li a conèixer, en temps oportú, els càrrecs imputats, excloent, amb això, la seva al·legació intempestiva que impedeixi preparar la impugnació del mateix[1]. La forma imposada per l’art. 55.1 ET compleix amb aquesta finalitat, en la mesura, que exigeix expressar en termes inequívocs, els fets en què funda l’acomiadament, l’entitat que el decideix i la seva data d’efectes, per a facilitar amb això, al treballador, la preparació de la seva defensa.

A més, el propi art. 1 del Conveni 158 OIT, estableix que fins i tot sent el conveni una norma vigent en el nostre ordenament jurídic, regeix tan sols, amb caràcter indirecte i a l’espera de la seva introducció en el nostre sistema d’acomiadament, per una altra disposició legislativa, conveni col·lectiu o fins i tot contracte de treball, perquè la carta d’acomiadament delimita els càrrecs que l’empresa li atribueix al treballador, sent els únics que poden discutir-se en el procés per acomiadament, constituint garantia suficient perquè el treballador pugui defensar-se.

 
[1] STS de 24 de novembre de 1987, i STS de 8 de març de 1988