Els autònoms que es vegin atabalats i necessitin ajustar les seves plantilles aquesta tardor podrien recórrer de nou als ERTO. Així funcionen i aquests són els passos per a tramitar la sol·licitud.

El Govern va posar punt i final el passat 31 de març als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Però, amb la reforma laboral, es van posar en vigor altres mecanismes estructurals, molt semblants als expedients que va haver-hi durant la crisi del COVID i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva plantilla i la seva activitat  a partir de setembre si s’aguditza la situació econòmica.

Tant els experts com els propis membres de el Govern auguren una tardor “difícil” per als negocis, principalment per la continuació de les pujades en els preus de la llum i de les matèries primeres. Molts autònoms podrien tornar a necessitar reduir la seva plantilla per a pal·liar l’augment dels costos i una possible caiguda de les vendes.

Amb la reforma laboral que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, els autònoms podrien tornar a recórrer a l’ERTO i les seves exoneracions en la cotització a partir de setembre si ho necessitessin. Aquests nous mecanismes estructurals tenen menys beneficis que els expedients que hi havia durant la pandèmia per als autònoms ocupadors i impliquen un procés de sol·licitud una mica més tediós, però serveixen igualment per a protegir l’ocupació i permeten als treballadors per compte propi mantenir a la seva plantilla i reduir els costos laborals si ho necessiten.

La reforma laboral aprovada al desembre i ratificada al març pel Congrés va introduir diversos canvis clau per a millorar i fer més accessibles els ERTO ordinaris, és a dir, els que ja existien abans de la pandèmia. També es va posar en marxa el Mecanisme XARXA, una mesura molt similar als expedients que hi ha hagut durant el coronavirus, i que haurà de decidir i activar el Consell de Ministres en casos de crisi cíclica o sectorial. Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van explicar a Autònoms i Emprenedors quines possibilitats tindran els negocis de cara a la tardor per a seguir protegits, i què haurien de fer per a sol·licitar cadascun dels ERTO regulats en la reforma laboral. Aquests serien els passos.

Quin tipus d’ERTO podrien sol·licitar els autònoms si necessitessin reduir plantilla a la tardor?

La nova reforma laboral preveu tres possibles mesures a les quals podrien acollir-se als autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acollirien a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients també podrien ser els més lents en la seva tramitació. L’exoneració per als negocis serà només del 20% de les cotitzacions dels seus empleats i estaran lligades a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions de fins al 90% i també es requerirà formació. La seva causa és molt semblant a la dels ERTO COVID. En aquest cas, la reforma preveu ERTO per força major de limitació (restriccions) o d’impediment (tancament decretat), que podrien resultar interessants per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID, però que ha d’aprovar el Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. De moment només s’han activat per a les agències de viatge. En tots dos casos es decidirien i delimitarien per part de l’Executiu a proposta de les organitzacions tant el procés de sol·licitud com les exoneracions -es pot demanar expressament augmentar-les-.

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies.

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent simplement que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, hauran de constar les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es mantenen l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Condicions generals del Mecanisme XARXA

D’altra banda, la reforma laboral recull un nou mecanisme XARXA, una mesura molt similar als ERTO COVID que, no obstant això, tan sols s’activaria en casos d’urgència, quan les organitzacions ho sol·licitin al Govern. Seria el cas del mecanisme XARXA sectorial que es va aprovar  per a les agències de viatge.

Segons Luis San José, advocat laboralista de AGM Advocats, “aquest nou mecanisme haurà de ser autoritzat prèviament pel Consell de ministres, que decidirà les seves característiques i que permetrà la reducció de jornada i suspensió dels contractes de treball. En aquest cas aquest mecanisme tindrà dues modalitats, cíclica i sectorial”.

• Modalitat Cíclica:

Es tracta d’una modalitat per a quan “s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, i amb la finalitat d’evitar acomiadaments immediats al xoc econòmic. Les empreses podran suspendre a part dels seus treballadors durant un termini màxim d’un any. Durant aquest període de suspensió, s’incentivarà la formació dels treballadors, establint-se també exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social”, va explicar l’expert de AGM.

•  Modalitat Sectorial:

Es podrà aplicar quan en un determinat sector o sectors d’activitat s’apreciïn canvis permanents que generin necessitats de requalificació i d’11 processos de transició professional dels treballadors. “En aquest cas, per a evitar l’ajust d’ocupació tradicional, l’empresa pot activar aquest mecanisme durant un termini màxim d’un any, tenint la possibilitat de realitzar-lo primer en sis mesos, i amb possibilitat de prorrogar sis mesos més, i poder proporcionar el traspàs dels seus treballadors a una altra empresa mitjançant la seva requalificació. A més, l’empresa que se subrogui amb els treballadors accedirà a una bonificació del 50% durant sis mesos”, va afegir Luis San José.

En totes dues modalitats es podrà accedir a exoneracions a la Seguretat Social, ampliables pel Consell de Ministres. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos els negocis tindran una exoneració del 60%, entre el cinquè i el vuitè mes, del 30% i del 20% a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40%, condicionades a la realització d’activitats de formació.