La successió d’empresa sempre ha estat un tema complex regulat en l’art. 44 del ET, amb una casuística molt complexa, tenint els tribunals, que adaptar-se a les realitats canviants del món empresarial, i donant solució a problemes que no sempre han estat previstos en la norma. En aquest article volem fer un breu repàs i donar unes pinzellades a la jurisprudència sobre la successió o subrogació empresarial.
Breu anàlisi jurisprudencial de la Successió Empresarial derivada de l’Art. 44 ET.
1.- Concepte.
La successió d’empresa ens ve definida en l’art. 44 del ET, donant un concepte ampli, en la mesura que suposa el canvi de titularitat de l’empresa, centre de treball o unitat productiva autònoma. Aquest canvi de titularitat no extingirà les relacions laborals, ja que el nou empresari se subroga en els drets i obligacions dels treballadors, tant laborals com de Seguretat Social i inclou els compromisos per pensions.
Estem davant una definició molt àmplia, que dóna lloc a múltiples interpretacions i problemàtiques, d’aquí la importància dels tribunals, per a donar solució a aquestes situacions i determinar si estem o no davant un supòsit de successió empresarial.
Una vegada es produeix el canvi de titularitat en l’explotació d’una empresa que afecta l’entitat econòmica, aquesta manté la seva identitat després de la continuació pel nou empresari(1), per la qual cosa podríem dir que la successió s’aplica a tots els supòsits de canvi d’empresari en el qual aquest assumeix les obligacions enfront dels treballadors(2).
L’important és l’existència d’una identitat de l’empresa, en la qual es manté la unitat productiva, amb la fi que es continuï explotant(3), si bé la transmissió de la propietat dels elements materials manca de pertinència a l’efecte de l’aplicació de la Directiva 2001/23/CE, de 12 de març de 2001, sobre l’aproximació de les legislacions dels Estats membres relatives al manteniment dels drets dels treballadors en cas de traspassos d’empreses, de centres d’activitat o de parts d’empreses o de centres d’activitat,(4) la qual és aplicable.
2.- És necessari un acord de transmissió o la subrogació es produeix per imperatiu legal.
La jurisprudència ha resolt aquesta qüestió, indicant que la successió es produeix per imperatiu legal, sempre que concorrin els requisits constitutius de la successió empresarial i, per això, no és necessari un acord exprés de les parts (cedent i cessionari) ni el consentiment del treballador afectat(5).
D’aquí ve que diguem que la subrogació empresarial opera automàticament, pel solo fet que hi hagi una successió legal d’empresa.(6)
3.- Situacions a tenir en compte.
L’entitat econòmica pot estar constituïda, des d’un punt de vista jurídic, per diverses persones físiques o jurídiques, ja que el concepte d’empresa es basa en la unitat econòmica.(7)
Així les coses, la transmissió d’una unitat econòmica ha d’interpretar-se com a transmissió d’una unitat de producció, quan hi ha un interès en la continuació de l’activitat exercida pel cedent(8) i no es pretengui beneficiar-se de manera fraudulenta i abusiva dels avantatges que pugui establir la legislació.
Sí que s’exigeix que l’activitat econòmica preexisteixi a la cessió(9) i es tracti d’una unitat econòmica estable l’activitat de la qual no es limiti a una execució d’una obra determinada(10).
S’ha admès que no és necessari un tracte successiu directe, i que la successió pot produir-se a través d’operacions dutes a terme en diverses fases i a través d’un tercer(11) i fins i tot en supòsits en els quals no es produeix continuïtat de l’activitat(12), no obstant això, aquesta successió d’entitat econòmica permet imputar la responsabilitat a la societat que ha adquirit el capital i prossegueix amb l’activitat comercial d’una altra que va participar en les pràctiques col·lusòries prohibides i que va ser dissolta(13).
Recents Sentències del TJUE han admès que la transmissió de la clientela pot ser suficient per a aplicar la Directiva 2001/23(14), sobre subrogació empresarial.
4.- Conclusions
Per a veure si es reuneixen o no els requisits necessaris per a la transmissió d’una entitat, han de prendre’s en consideració totes les circumstàncies de fet i característiques de l’operació que es tracti, com pot ser el tipus d’empresa, centre d’activitat en qüestió, la transmissió o no d’element materials(15) com a edificis, béns mobles, el valor dels elements immaterials en el moment de la transmissió, que el nou empresari es faci càrrec o no de la majoria dels treballadors, la transmissió de la clientela, així com el grau d’analogia de les activitats exercides abans i després de la transmissió, juntament amb la durada de l’eventual suspensió d’aquestes activitats, sent un conjunt d’elements que no poden apreciar-se aïlladament(16).
La mera cessió d’una activitat no és suficient per a afirmar que existeix una transmissió d’una entitat econòmica, la qual no pot reduir-se a l’activitat que s’ocupa.
Haurem d’estar al que estableix el TS quan ens indica que perquè existeixi successió empresarial ha d’existir una transferència de la mera activitat, acompanyada de l’assumpció de les relacions laborals, amb un nucli considerable de la plantilla anterior, en entendre’s que aquest conjunt tenia el caràcter d’entitat econòmica.(17)
NOTES:
(1). STS de 12 de desembre de 2020 i STS de 12 de maig de 2010.
(2). STJUE de 20 de gener de 2011, (C-463/09).
(3). STSJ Catalunya de 18 de maig de 1993 i STSJ de Andalusia, Sevilla de 27 de febrer de 2003
(4). STJUE 26 de novembre 2015, C-509/14.
(5). STS de 28 d’abril de 2009, STS de 5 de març de 2013, STS de 9 de desembre de 2014, STS de 12 de març de 2015 i STS de 7 de juny de 2016.
(6). STJUE 25 de juliol de 1991 C-362/89, STJUE 9 de març de 2006 C-499/04/ STJUE 11 de juny de 2009, C-561/2007.
(7). STJUE 14 de març 2019 (C 724/17),kaupunki (recollint el criteri de la sentència 27 d’abril 2017, C-516/15, Akzo Nobel.,
(8). STJUE 13 de juny 2019 (C- 664/17),Ellinika Nafpigeia
(9). STJUE de 6 de març de 2014 (C-458/2012)
(10). STJUE de 6 de setembre de 2011, C-108/10, Scattolon
(11). STS de 2 de febrer de 1988 i STJCE de 11 de març de 1997 (C-13/1995-Süzen) i STJUE de 15 de juny de 1988, C-101/1987 -Bork).
(12). STS de 11 de novembre de 2017 i STSJ Castilla y León, Valladolid de 6 i 9 d’abril de 2017.
(13). STJUE 14 de març de 2019 (C-724/17 – Kaupunki)
(14). STJUE de 8 de maig de 2019 (C-194/18).
(15). La STSJ d’Astúries de 25 d’abril de 2019 (Rec. 637/2019), entén que no hi ha successió perquè malgrat continuar amb la mateixa activitat que l’empresa anterior, no consta que s’hagin transmès els elements patrimonials bàsics per al desenvolupament d’aquesta, havent hagut d’aportar, l’empresa entrant tots aquests elements
(16). STS de 29 de maig de 2008.
(17). STS de 20 d’octubre de 2004, STS de 27 d’octubre de 2004 i STS de 17 de juny de 2008.
Enllaç: https://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1200741
