A partir de gener, entrarà en vigor una nova llei que permetrà que la Inspecció de Treball imposi sancions ‘automatitzades’ als autònoms en alguns casos “objectius”. Els experts expliquen quins podrien ser aquestes infraccions.

Falten menys de dos mesos perquè entri en vigor el que podria ser un profund canvi en el procediment sancionador de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Com ja va avançar aquest diari, des de principis d’enguany, el Ministeri de Treball va comunicar que planejava no sols usar el Big Data i la intel·ligència artificial per a atallar el frau a la Tresoreria, sinó també utilitzar aquestes màquines per a “automatitzar” el procés sancionador. Dit d’una altra manera, i encara que soni forassenyat, podria acabar donant-se la circumstància que fos un robot i no un inspector el que imposés una determinada sanció a un autònom per saltar-se la Llei en l’àmbit laboral.

Així ho va plasmar Treball en un projecte legislatiu que, finalment es va traslladar al Reial decret llei 688/2021, pel qual es modifica el Reglament general sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d’ordre social i per als expedients liquidatoris de quotes de la Seguretat Social. Dins d’aquesta llei hi ha un apartat específicament dedicat a la posada en marxa de sancions automatitzades, com les que imposa la Direcció General de Trànsit, en alguns supòsits de frau laboral i a la Tresoreria i que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2022.

Així doncs, amb l’entrada del nou any, qualsevol autònom podria rebre una multa tramitada i imposada íntegrament a través de un ordinador, sense supervisió directa d’un inspector, per exemple, per haver ingressat tard les cotitzacions dels seus treballadors a la Seguretat Social, per estar compatibilitzant alguna prestació de manera indeguda, o per alguna mena de frau en el qual no hi hagi lloc a interpretacions, segons els experts. Concretament, la llei diu que des de gener de 2022, “l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social podrà generar a través del seu sistema d’informació, mitjançant actuacions administratives automatitzades, les actes d’infracció que resultin pertinents en virtut de les dades, antecedents i informes que obrin en aquest sistema, així com en les bases de dades de les entitats que li presten el seu auxili i col·laboració”.

Fonts oficials ja van avançar a l’inici de l’any a aquest diari que, encara que no s’hagin concretat encara els supòsits en els quals cabria aquest procediment, “la majoria de les actuacions de la inspecció necessiten ser supervisades per un inspector. No es pot actuar en gairebé cap cas sense la interpretació del funcionari. No obstant això, hi ha unes poques situacions en les quals sí que es pot automatitzar el procés“. Les mateixes fonts insisteixen a comparar-ho a les multes de trànsit: “hi ha robots que mesuren la velocitat i manen automàticament la sanció quan es detecta que un usuari ha excedit el límit permès, però són actuacions puntuals. Sigui com sigui, les noves tecnologies s’utilitzaran sempre per a sumar, no per a restar ni substituir”.

Suposats en els quals un robot de Treball podria sancionar als autònoms

De moment, l’única cosa certa és que, mancant un mes i mig perquè entri en vigor aquest canvi, el Reial decret llei 688/2021, en el seu capítol IX ” procediment sancionador promogut per actuació administrativa automatitzada en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat”, deixa completament oberts els casos en els quals es podria procedir a aquesta mena de multes automatitzades.

La norma només assenyala en aquest sentit que hauran de “establir-se prèviament i mitjançant resolució del Director de l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social, que serà publicada en seu electrònica, la determinació dels supòsits en els quals es farà ús d’aquesta actuació”.

A costa de que s’aclareixin aquests supòsits, diferents fonts oficials, experts laboralista i inspectors de Treball coincideixen que aquestes actuacions només cabrien en unes -molt poques- infraccions la determinació de les quals sigui objectiva i en les que no sigui tan necessària la interpretació dels funcionaris. Les fonts oficials van apuntar, per exemple, a casos com no tenir actiu el registre de jornada. Cal recordar que no comptar amb aquesta informació suposa una multa de, com a mínim, 750 euros.

Incomplir terminis de pagament, d’alta o compatibilitzar indegudament prestacions

Pel seu costat, Ana Ercoreca, inspectora de Treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITSS) va explicar que “aquest procediment potser va enfocat a infraccions relacionades amb els terminis. Per exemple, que a un autònom se li hagi passat la data límit per a fer l’ingrés de les cotitzacions a la Seguretat Social”.

Aquest suposat estaria tipificat en l’article 22.3 de la Llei Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LLISOS). Concretament, no ingressar, en la forma i terminis reglamentaris, les quotes corresponents que per tots els conceptes recapta la Tresoreria General de la Seguretat Social o no efectuar l’ingrés en la quantia deguda, havent presentat els documents de cotització, suposa una multa del 50 al 65% de l’import de les quotes no ingressades, així com interessos, recàrrecs i costes.  

Així mateix, també hi hauria casos en els quals aquests ‘bots’ poguessin detectar i sancionar l’incompliment de futures obligacions respecte a contractes indefinits i temporals. Per exemple, l’última proposta del Govern que va avançar aquest diari i que pretén limitar a un 15% el nombre de treballadors temporals en cada empresa.

També -apunten altres experts- podria donar-se el cas que l’encreuament de dades entre Hisenda i Seguretat Social aflori suposats en els quals el treballador per compte propi hagi facturat, superant un mínim d’ingressos, però no obstant això no estigui donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Tant en aquest cas, com a e n el supòsit d’assalariats que la seva alta o baixa no s’hagi comunicat, podria procedir una sanció automatitzada.

En tot cas, per més puntuals que siguin aquestes infraccions en les quals podria entrar a actuar un robot en comptes d’un inspector, des del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social alerten del perill que pot comportar l’automatització d’aquest procés, que podria acabar en una pèrdua de garanties per als autònoms, en rebre sancions que encara que puguin recórrer més endavant, els suposaria uns costos afegits.

El mateix opinen diferents advocats laboralistes consultats. “El 99% de les infraccions que pot cometre un autònom en cotitzacions, prestacions, contractes o qualsevol altra matèria laboral estan subjectes a interpretació. Hi ha un percentatge molt residual de casos com seria, per exemple, que un autònom estigui percebent una subvenció per a la conciliació familiar i la màquina detecti que no ha donat d’alta a un empleat que li substitueixi, com demanaria la Llei. Però els casos més clars els veig en l’incompliment dels terminis d’ingrés i/o de presentació del model de cotitzacions”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Més enllà del debat ètic que pot generar l’ús de bots per a determinades actuacions inspectores, per a l’advocat laboralista, “pot portar conseqüències no desitjables. Un ordinador pot detectar centenars d’incompliments que, a priori, són objectius, però la tasca de l’inspector diria que és insubstituïble en gairebé tots els casos. És impossible verificar si hi ha frau en un ERTO a través d’una màquina, per més que un bot analitzi les dades d’afectació i desafectació. Ara bé, el que sí que es pot fer és, amb les dades que et dóna la màquina, que un inspector comprovi presenciant-se en el negoci si l’ocupador té a empleats treballant que haurien d’estar en ERTO“, va afegir l’advocat laboralista.

Els inspectors adverteixen que els autònoms es podrien veure perjudicats

A pesar que la Direcció General de Trànsit porta anys utilitzant les màquines per a emetre sancions automàtiques en alguns supòsits d’infracció, des del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (SITTS) dubten que sigui tan senzill d’extrapolar aquest mecanisme a l’àmbit laboral.

El problema és que hi hauria desenes de situacions que les màquines són  incapaces de distingir. Sense anar més lluny, que una empresa estigui en situació concursal. Aquestes estan exonerades de cotització, però la màquina no sap que han entrat en una situació concursal i podria obrir directament l’acta de liquidació de quotes.

I, segons  Ana Ercoreca, presidenta del SITS, precisament serien els autònoms i petits negocis els més perjudicats per l’ús de bots per a la imposició de sancions. Segons va explicar Ercoreca, les grans empreses solen tenir una infraestructura i capacitat econòmica per a fer front als seus procediments administratius, mentre que els petits negocis no compten amb aquest avantatge. “Assumeixen moltes vegades les obligacions de manera personal, la qual cosa implica que cometin fallades. Estem parlant, per exemple, d’autònoms que tenen un empleat i la relació del qual amb la Tresoreria no es pot comparar al control que duu a terme una gran empresa” va apuntar Ercoreca.

En assumir personalment les seves obligacions amb la Tresoreria, els autònoms tindrien també més probabilitats de cometre fallades o passar-se en el termini. Aspectes que serien fàcilment detectats per el bot i que es podrien sancionar directament.

Per això, i mancant que es concretin els supòsits en els quals es podrien dur a terme aquestes sancions automatitzades, des del SITS proposen un sistema semblant al qual utilitza ara mateix l’Agència Tributària: : “s’usa la tecnologia per a fer un encreuament de dades entre el que s’ha informat a través de les declaracions de RENDA, IVA, societats, etc. Sobre la base d’aquestes dades, actua la inspecció, realitzen una paral·lela per a verificar la informació. Però en cap moment t’obliguen a pagar directament”, va apuntar la presidenta del sindicat.
 

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.