Quines conseqüències legals té per a un autònom pagar als seus empleats per sota del Salari Mínim?
Els autònoms o negocis que estiguin pagant algun salari per sota del mínim que estableix la llei poden enfrontar-se un recàrrec del 35% en les quotes no abonades a la Seguretat Social i a multes de fins a 7.500 euros per treballador.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’ha elevat cinc vegades en cinc anys, aconseguint els 1080 euros bruts en 14 pagues el mes de febrer passat. Els autònoms no que no comptin amb l’ajuda d’un gestor, graduat social o advocat han pogut oblidar actualitzar l’SMI als seus empleats o, pitjor encara, decidir retribuir als seus treballadors per sota d’aquest límit. Es tractaria d’un greu error, van assegurar els experts, que poden suposar un recàrrec del 35% en cada nomina i també una multa que vaig poder oscil·lar entre oscil·lar entre els 751 i 7.500 euros.

L’última pujada del SMI té caràcter retroactiu des del passat 1 de gener, i suposa que els autònoms amb empleats paguin 1.618,32 euros més a l’any en concepte de costos laborals per cada assalariat amb el sou mínim. “Per cada nòmina no actualitzada l’autònom haurà d’abonar tant la diferència de sou com les cotitzacions que no hagi pagat al seu empleat a la Seguretat Social”, va afirmar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. L’expert va assegurar que el pagament indegut de salaris és un dels principals objectes d’inspecció en un negoci.

Tant Barcons com Alberto Ara, advocat laboralista, coincideixen que és molt difícil que es produeixi aquest fet si un autònom compta amb l’ajuda d’un gestor o si transfereix les nòmines dels seus empleats pel sistema de la Seguretat Social. No obstant això, “si cometen la murrieria o el descuit de pagar menys que el marca l’SMI poden enfrontar-se a una sanció greu”, van afegir els experts.

“Imaginem que un autònom paga una nòmina de 1.000 euros en comptes dels 1.080 euros que corresponen per l’actualització del SMI. En aquest cas, si una inspecció de treball s’adona o la Tresoreria, se li liquidaria una quota entre la diferència del SMI al salari que pago al treballador, els corresponents recàrrecs a la Seguretat Social i una multa administrativa”, va assenyalar Llaura.

Si per exemple un autònom està pagant a un treballador a jornada completa 500 euros – atès que l’SMI de 1.080 euros és per a aquells treballadors a temps complet – “haurà de pagar al treballador els 580 euros que li deu a l’empleat més el 35% a la Seguretat Social”, van especificar els experts.

No obstant això, a l’hora d’aplicar els recàrrecs hi ha dues diferències. En el cas que la Tresoreria o una inspecció de treball descobreixin el possible frau “el salari d’un treballador té una prescripció d’un any”, comento Llaura. “Això vol dir que, si el treballador per compte propi ha pagat indegudament durant dos anys a un treballador, només haurà de compensar les nòmines no actualitzades al SMI de l’últim exercici”, va concretar l’advocat laboralista. Per contra, aquest frau les cotitzacions no abonades a la Tresoreria dels empleats té un termini de prescripció de quatre anys.

En resum, si un negoci està aplicant incorrectament les pujades del SMI haurà de pagar: la diferència del salari no abonat al treballador, les cotitzacions a la Seguretat Social el 10% de demora al treballador; el recàrrec 35% a la Seguretat Social i la multa que consideri li inspector de treball corresponent a la gravetat dels fets que pot ser de fins a 7.500 euros.

Més de 1,8 milions de treballadors cobren l’SMI

Si bé no hi ha un registre oficial, el Ministeri de Treball i Economia Social calcula que a Espanya entre el 10% i el 12% dels assalariats cobra l’SMI. Això es tradueix en uns 1,8 milions de persones, moltes de les quals poden estar contractades per petits negocis i autònoms. El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d’Espanya, Ricardo Gabaldón, va explicar anteriorment a aquest mitjà que es poden identificar clarament dues maneres d’actuar dels negocis amb la pujada del SMI.

Segons va dir, “d’una banda estan els autònoms i negocis que compten amb l’ajuda d’un graduat social, un advocat, un gestor o qualsevol tipus de professional. Aquests assumeixen la pujada, a nivell burocràtic, gairebé sense esforç perquè som nosaltres qui ens encarreguem de realitzar les nòmines. Ens fem, per tant, càrrec d’aplicar la pujada i calcular l’increment proporcional en les cotitzacions socials que paguen els ocupadors”.

Gabaldón va explicar que “no abonar l’SMI a 1.080 euros suposaria estar cometent un perjudici contra el treballador que aquesta tipificat com una infracció greu de fins a 7.500 euros. Si bé, em sembla un import molt alt i només s’aplicaria aquesta multa tan alta en els casos més greus” va apuntar.

Existeixen bústies anònimes de denúncia

El president del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials, Ricardo Gabaldón, va alertar als autònoms i ocupadors sobre la bústia de denúncies anònimes que té disponible la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquests permeten que els empleats puguin posar en guàrdia a l’organisme inspector del Ministeri de Treball sobre qualsevol infracció que es pugui estar cometent en un negoci.

“Els empleats són conscients de la pujada i poden denunciar que no s’ha produït en les seves nòmines a través de la bústia de denúncia de la Inspecció. També poden acudir amb la via legal i acudir a un professional jurista que defensi els seus interessos i drets” va comentar Gabaldón.

Precisament, la inspectora de treball i presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social (STSS), Ana Ercoreca, explicava a aquest diari que un dels motius més freqüents que se solen trobar els inspectors és amb “fraus en els salaris i en la jornada.

El Salari Mínim Interprofessional ha crescut un 47%

Des dels 735,9 euros mensuals de 2018 als 1.080 euros de 2023, el Salari Mínim Interprofessional ha crescut a Espanya cinc vegades, o cosa que és el mateix, un 46,76%, en els últims cinc anys que porta Pedro Sánchez en el Govern des de la moció de censura a Mariano Rajoy. Es tracta d’una alça de 344 euros mensuals, que el Govern assegura tenir com a objectiu per a acostar-se a un dels seus compromisos de legislatura: que l’SMI sigui equivalent al 60% del salari mitjà a Espanya (2.086,80 euros al mes).

No obstant això, les cinc pujades del SMI aprovades durant els últims cinc anys (una abans de les últimes eleccions i altres quatre durant l’actual legislatura) també han estat una càrrega afegida per a milers d’autònoms amb empleats, molts dels quals tenen pocs assalariats al seu càrrec i no compten amb el múscul financer necessari per a fer front als costos salarials derivats de l’augment del salari mínim.

 

Article d’Álvaro Pérez-Alberca amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedores.