STS de 15 de novembre de 2022, Rec. 1019/2019, ECLI:ES:TS:2022:4128 – Es planteja si la falta de previ avís per part del demandant de no poder comparèixer a l’acte de conciliació i posterior judici, permet que pugui ser justificada a posteriori i no tenir-ho per desistit de la seva demanda.

Qüestió Plantejada

Es planteja si la falta de previ avís per part del demandant de no poder comparèixer a l’acte de conciliació i posterior judici permet que pugui ser justificada a posteriori i no tenir-ho per desistit de la seva demanda.
El demandant, a més, havia atorgat un poder apud acta a favor d’una lletrada.
 

Criteri del TS

El previ avís d’incompareixença a l’acte de judici i la seva justificació, és un requisit processal d’acord amb l’art. 83.2 LRJS, sense que pugui deixar-se el seu compliment a l’arbitri de les parts, a l’ésser un requisit d’ordre públic.

Perquè procedeixi la suspensió de l’acte de judici és necessari que existeixin motius justificats que s’acreditin davant el lletrat de l’Administració de Justícia, ja que la justificació a posteriori només és admissible davant circumstàncies sobrevingudes o que facin impossible la seva acreditació en el moment de l’assenyalament.

 

Conclusió

L’aportació de documents mèdics que no especifiquin un diagnòstic que justifiqui la inassistència i l’únic que indica algun símptoma, ho és per referència donada pel mateix pacient, desconeixent l’hora que va ser atès pel facultatiu que el prescriu, i que tampoc avisés a la lletrada a qui havia atorgat un poder apud acta perquè traslladés la situació a l’òrgan judicial amb antelació suficient, no permet una interpretació flexibilitzadora, ja que tampoc no concorren elements com una malaltia sobrevinguda que justifiqui la incompareixença.

Per això, ha de considerar-se al demandant per desistit per incompareixença.