Us deixem un breu comentari sobre el que és temps de treball efectiu, i la seva consideració respecte a les guàrdies de presència. Esperem que sigui del vostre interès.
Introducció
Sempre és una qüestió controvertida determinar que és temps de treball efectiu i si el temps de presència o disponibilitat del treballador, poden considerar-se que formen part del seu horari i computen o no a l’efecte de durada màxima de la jornada ordinària de treball o per al límit d’hores extraordinàries.
Criteri dels Tribunals.
a) Guàrdies de localització.1
La STS de 18 de novembre de 2016 (Rec. 234/2015), entén que les guàrdies de localització no són temps efectiu de treball.
La STS de 27 de gener de 2009, (Rec. 27/2008), diu que el temps de presència en el qual s’està localitzable i a la disposició de l’empresa, no suposa per si només el desenvolupament de cap treball, quedant fora de la jornada laboral.
Segons la SAN de 20 de setembre de 2018 (Rec. 125/2018), el fet d’estar únicament disponible i localitzable (guàrdia localitzada) pendent d’un terminal de telefonia mòbil proporcionat per l’empresa, sense que es fixi un termini mínim de disponibilitat per a realitzar intervencions, ni per a l’inici d’intervenció, ni exigir una presència en un lloc determinat en les proximitats de l’empresa, no pot ser qualificat com a temps efectiu de treball, puix que no hi ha minvament de la llibertat deambulatòria o de les possibilitats de dedicar temps al descans o a les inquietuds personals i/o socials.
b) Doctrina del TJUE
La STJUE de 21 de febrer de 2018 (Cas Matzak)2 ens diu que l’art. 2 de la Directiva 2003/88 ha d’interpretar-se en el sentit que el temps de guàrdia que un treballador passa en el seu domicili amb l’obligació de respondre a les convocatòries del seu empresari en un termini de 8 minuts, li restringeix la possibilitat de realitzar altres activitats, i per consegüent, són temps de treball.
Segons la doctrina del TJUE perquè es pugui considerar que un treballador està a la disposició del seu empresari , el treballador ha de trobar-se en una situació en la qual estigui obligat jurídicament a obeir les instruccions del seu empresari, donant resposta immediata en cas de necessitat, i a exercir la seva activitat per compte d’aquest.
Si seria temps de treball les guàrdies mèdiques, desplaçaments sense existir centre de treball fix, les guàrdies localitzades, però no ho serien els casos de recollida de l’uniforme o d’armes en llocs diversos al centre de treball, en els quals hi ha un desplaçament rutinari per a accedir al lloc en què comença a estar-se realment a la disposició de l’ocupador3.
Les conclusions que obtenim per a considerar que estem davant temps de treball són:
- Element espacial: El treballador està obligat a romandre en les instal·lacions de l’empresa o en qualsevol lloc designat per l’ocupador (inclòs el propi domicili) per a atendre la crida empresarial.
- Element Temporal: S’identifica amb el temps breu de resposta a la crida de l’empresa per a acudir al lloc de treball.
- Limitació de la llibertat de deambular i d’administrar el temps en el qual el treballador pugui dedicar-se als seus interessos personals, familiars i socials.
Segons STS de 2 de desembre de 2020, Rec. 28/2019, que fa referència a la doctrina del cas Jaeger4, la situació de disponibilitat comporta una restricció per a dur a terme qualsevol tipus d’activitat en haver de ser presents en el lloc de servei en un espai de temps determinat, no obstant això, no tota situació de localització ha de qualificar-se de temps de treball, si el treballador pot administrar el seu temps amb menys limitacions i dedicar-se als seus interessos personals i d’oci en els quals no es considera temps de treball efectiu.
1 STSJ Extremadura de 9 de juliol de 2020, ECLI:ES:TSJEXT:2020:536
2 C-518/15
3 STS de 26 de gener de 2021, ECLI:ES:TS:2021:316.
4 STJUE de 9 de setembre de 2003.
