Qüestió plantejada.
Es planteja per la beneficiària d’una prestació de naixement i cura de menor, que a l’ésser una família monoparental s’incorpori a la seva prestació les 8 setmanes que haguessin pogut correspondre a l’altre progenitor en cas de ser una família biparental, aplicant-se la prestació exclusivament a ella.
Criteri del TSJ País Basc.
El TS1 ha destacat que les normes en matèria de protecció de la maternitat han de ser interpretades en atenció al principi general de l’interès superior del menor que s’integra en el nucli familiar amb el progenitor o progenitors que li paren esment i cures parentals, conforme al que s’estableix en l’art. 8 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, i al mandat de l’art. 39 CE relatiu a la protecció a la família i a la infància.
L’art. 48 ET va establir que el naixement suspèn el contracte de treball de la mare biològica durant 16 setmanes, de les quals seran obligatòries les 6 setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part, i va fixar per al progenitor diferent de les mare biològica una suspensió de 16 setmanes, de les quals seran obligatòries les 6 setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part, regulant-se diverses situacions com són el part prematur, l’adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment, així com suposats de discapacitat. A més assenyala que es tracta d’un dret individual de la persona treballadora sense que pugui transferir-se el seu exercici a l’altre progenitor.
El TSJ del País Basc, entén que d’acord amb el principi de no discriminació, si es denega la prestació a la beneficiària, en els termes que els demana, es conculca el dret d’igualtat que consagra la Convenció sobre els Drets del Nen2, ja que l’atenció, cura i desenvolupament del menor afectat sofrirà un clar minvament respecte a aquells altres que en situació semblant tenen un model familiar biparental.
D’aquí ve que es reconeix el dret de la beneficiària a acumular les setmanes que podrien correspondre a l’altre progenitor, pel fet de ser una família monoparental.
A més considera que no suposa un perjudici per a l’empresa, en la mesura que no deixa de ser el mateix gaudi que quan ens trobem davant una dualitat de progenitors.
1 STS 25 d’octubre de 2016 (Rec. 3818/2015), STS de 16 de novembre de 2016 (Rec. 3146/14), STS 14 de desembre de 2017, Rec. 2859/16)
2 Prevista en l’Assemblea General de les Nacions Unitat de 20 de novembre de 1989.
