STS de 18 de maig de 2023, Rec. 2154/2022, ECLI:ES:TS:2023:2236 Es planteja si la incompareixença de l’empresa a l’acte de judici condueix automàticament a la declaració d’improcedència de l’acomiadament i a l’extinció de la relació laboral.

 

Qüestió Plantejada

Es planteja si la incompareixença de l’empresa a l’acte de judici condueix automàticament a la declaració d’improcedència de l’acomiadament i a l’extinció de la relació laboral.

 

Criteri del TS

En el present cas s’acomiada al treballador per cessament d’activitat d’acord amb l’art. 49.1 ET i per la dissolució, liquidació de l’empresa en relació a l’art. 51.1 ET. L’empresa no abona la indemnització al treballador per falta de liquiditat.

El FOGASA intervé en l’acte de judici indicant que l’empresa està tancada, manca d’activitat i que és impossible la readmissió.

El TS ens diu que l’extinció de la personalitat jurídica del contractant és una causa d’extinció prevista en l’art. 49.1.g) ET, que és de caràcter autònom i que requereix dels requisits previstos en la jurisprudència[1]. La remissió de l’art. 49.1.g) ET a l’art. 51 ET és relativa al procediment[2], no a la causa, perquè la causa de l’art. 49.1.g) ET és autònoma respecte de les de l’art. 51 ET, sense perjudici que aquesta causa autònoma hagi de concórrer amb els requisits referits.

Per al TS la incompareixença de l’empresa no determina la improcedència automàtica de l’extinció.

 

Conclusió

En el present cas, el TS entén que ha de prevaler la convicció del Magistrat d’instància, i declarar extingida la relació laboral, i això amb el suport del FOGASA en l’acte de judici. No obstant això, el TS entén que la incompareixença de l’empresa no obliga els òrgans judicials a declarar la improcedència de l’extinció del contracte de treball, fins i tot tenint la convicció que concorrien les causes al·legades per l’empresa.

 
[1] STS de 12 de juliol de 2017, Rec. 32/2017 i 829/2017, STS de 24 d’octubre de 2017, Rec. 107/2017.

[2] STS de 22 de maig de 2022, Rcud. 257/2021