STS de 26 de juliol de 2022, Recud. 1675/2021 ECLI:ÉS:TS:2022:3192: el TS es planteja si la prova obtinguda mitjançant videovigilància, amb vulneració de drets fonamentals, determina que l’acomiadament s’hagi de declarar nul, o bé, únicament no s’ha de considerar aquesta prova i declarar l’acomiadament improcedent.

Qüestió Plantejada

S’ha produït un videoenregistrament dels treballadors fora del marc legal, i amb vulneració dels drets fonamentals, davant això, es plantegen 2 opcions:

a) Si l’acomiadament ha de ser considerat nul d’acord amb l’art. 55.5) ET per violació de drets fonamentals.
b) A tenor del que es disposa en l’art. 90.2 LRJS, en relació amb l’art. 11.1 LOPJ, aquesta prova, en haver estat obtinguda il·lícitament, no es tindrà en compte, i l’acomiadament podrà ser considerat improcedent.

Criteri del TS

Per a la STC 61/2021, un acomiadament no és necessàriament nul pel fet de basar-se en una font probatòria que hagi comportat la vulneració de drets fonamentals, d’aquí ve que no existeixi, un dret constitucional a la qualificació de l’acomiadament laboral com a nul per vulneració dels arts. 18.1) i .3) CE.
No obstant això, també es pot considerar que la vulneració de drets fonamentals que va comportar l’enregistrament mitjançant càmera oculta, sense acreditar prèviament la raó d’això, ha de saldar-se amb l’expulsió del procés de la prova resultant, d’aquí, que la qualificació de l’acomiadament hagi de ser la d’improcedent.

Conclusió

En el present assumpte, el TS no admet el recurs de cassació en unificació de doctrina per no apreciar-se la contradicció exigida, no obstant això, indica que totes dues opcions poden ser admeses, és a dir, tant la nul·litat de l’acomiadament per l’obtenció d’una prova obtinguda amb vulneració de drets fonamentals, com la improcedència d’aquest, per l’expulsió del procediment d’una prova obtinguda il·lícitament.