La recent Sentència del Tribunal Suprem de 25 de juny de 2020, resol quan no es podrà compensar la indemnització d’acomiadament amb la indemnització de finalització de contracte temporal.

Qüestió plantejada

Es tracta de determinar si en l’execució d’una sentència que declara improcedent un acomiadament, en el qual l’empresa opta per la indemnització, és possible descomptar l’import d’indemnització percebut per l’extinció del contracte temporal que va ser objecte del procés.
En el cas que ens ocupa la primera vegada que es planteja la compensació, és en fase d’execució.

 

Posició de l’Empresa

L’empresa considera que l’import percebut pel treballador derivat de la indemnització de fi de contracte temporal, ha de ser descomptada de l’import d’indemnització per acomiadament improcedent, ja que, la no actuació en aquest sentit suposaria un enriquiment injust per part del treballador.

 

Criteri del TS

El TS analitza si la sol·licitud de compensació s’efectua en el moment processal oportú o bé de manera extemporània.
L’execució de sentències, és una garantia del compliment dels mandats que aquestes resolucions judicials contenen, és a dir, que es compleixi en els seus propis termes, atès el principi de *inmodificabilidad del jutjat.
En el present assumpte, al no esgrimir-se la compensació en el procés per acomiadament, no es pot accedir a ella via oposició a l’execució, ja que degué al·legar-se amb anterioritat a la constitució del títol executiu.
D’aquí ve que el TS entengui que només opera la compensació quan s’ha al·legat en la fase inicial del procés, ja que en execució, no serà possible la modificació dels termes de la sentència, i per tant, s’haurà d’executar en els seus propis termes.