El TS resol i defineix com ha de ser considerat el “perjudici” perquè un treballador pugui extingir el seu contracte de treball per la modificació de les condicions de treball derivades d’un art. 41 *ET.
1.- Qüestió plantejada
Tal com estableix la STS de 18 de setembre de 2008 (Rcud. 1857/2007), ningú pot ser obligat a treballar de manera diferent a la pactada en el contracte, per això, el treballador que resulti perjudicat per una modificació en les seves condicions de treball podrà extingir el seu contracte amb una indemnització de 20 dies de salari per any de servei.
Es planteja com ha de ser aquest perjudici perquè el treballador pugui extingir el contracte.
2.- Criteri del TS
S’autoritza els treballadors a resoldre el contracte quan la modificació substancial de les condicions de treball, produeixi un perjudici, amb la finalitat de pal·liar els efectes derivats d’una alteració contractual que sobrepassa els límits objectius, evitant que les decisions unilaterals de l’empresa, es fundin en valoracions subjectives (STS de 4 de desembre de 2018, Rcud. 470/2017).
2.1.- Requisits rescissió indemnitzada del contracte:
- El treballador és qui ha de provar el perjudici en ser qui millor coneix el mal (art. 217 LEC).
- El perjudici no es presumeix. No existeix cap disposició legal que ho permeti.
- La redacció de l’art. 41.3 ET no deixa dubtes, la rescissió indemnitzada per una modificació substancial de les circumstàncies es condiciona a l’existència d’un perjudici. (Això no és així en els trasllats forçosos, en els quals es dóna per provat el perjudici, art. 40 ET).
- Que la modificació sigui substancial, implica que el perjudici ha de ser rellevant, si fos un greu incompliment acudiríem a la via de l’art. 50 ET.
- No es permet que qualsevol modificació substancial pugui ser objecte de rescissió contractual indemnitzada, ja que no suposa un perjudici rellevant.
Si el legislador hagués volgut que tota modificació substancial de les condicions de treball permetés extingir el contracte de treball i accedir a la prestació per desocupació, l’art. 41.3 ET s’hagués redactat de manera diferent.
D’aquí ve que no hi hagi un automatisme entre la modificació de les condicions de treball i l’extinció indemnitzada, per la qual cosa s’han d’identificar i provar les conseqüències desfavorables que provoquen aquests canvis.
