STS de 21 de juliol de 2021, Rec. 3702/2018, ECLI:ÉS:TS:2021:3108 vulneració de la garantia d’indemnitat i acomiadament nul, treballadora que veu rescindit el seu contracte temporal però que prèviament havia denunciat a l’empresa davant la Inspecció de Treball. Acomiadament Nul.
Qüestió plantejada.
Com ha de qualificar-se el cessament d’una treballadora amb contracte temporal d’obra o servei vinculat a la durada d’una contracta mercantil, que és destituïda per finalització del servei després de la rescissió de la contracta mercantil per mutu acord de les empreses, però molt poc temps després que la treballadora hagués interposat denúncies davant la inspecció de treball.
Criteri del TS
La tutela judicial efectiva se satisfà també a través de la garantia d’indemnitat, que implica que des de l’exercici de l’acció judicial o dels actes preparatoris o previs a aquesta, no poden produir-se conseqüències perjudicials per a la persona que els protagonitza1.
En l’àmbit laboral la garantia d’indemnitat suposa la impossibilitat d’adoptar mesures de represàlia derivades de les actuacions del treballador encaminades a obtenir la tutela dels seus drets2. D’aquí ve que una actuació empresarial motivada pel fet d’haver exercitat una acció judicial tendent al reconeixement d’uns drets dels quals el treballador es creia assistit ha de ser qualificada com a discriminatòria i radicalment nul·la per contrària a aquest mateix dret fonamental ja que entre els drets laborals bàsics del treballador, es troba l’exercici individual de les accions derivades del seu contracte de treball3.
La garantia d’indemnitat també aconsegueix els supòsits en els quals un treballador no és contractat després d’haver exercit accions judicials4.
En el present cas ha d’analitzar-se la connexió entre la decisió empresarial i la denúncia davant la ITSS per part de la treballadora. El TS entén que l’extinció per mutu acord entre les empreses de la contracta mercantil evidència una rescissió abans d’hora, ja que la contracta a la qual estava adscrita la treballadora no havia arribat al seu terme pactat, sinó que es va resoldre anticipadament i coincidint amb la denúncia presentada.
Conclusió.
El TS entén que l’acomiadament és nul, puix que les contractistes no han demostrat el motiu pel qual es va extingir abans d’hora la seva relació mercantil i a conseqüència d’això es va resoldre el contracte de la treballadora, sense cap motiu aparent, i tot indica que va ser pel fet de la denúncia presentada davant la ITSS, en la qual es demanava la consideració de fixa de la treballadora en qüestió.
1 STS de 18 de març de 2016, Rcud. 1447/2014
2 STC 92/2009 de 20 d’abril de 2009.
3 STC 10/2011 de 28 de febrer de 2011
4 STS de 5 de juliol de 2013, Rec. 1683/2012
