Qüestió plantejada.
Es planteja la qüestió de si la baixa voluntària d’un treballador es pot considerar nul·la per l’existència de vicis del consentiment o coaccions quan en una reunió l’empresa anuncia l’exercici d’accions laborals i penals, davant incompliments reiterats.
Criteri del TS
El fet que es posi en coneixement del treballador l’existència d’uns fets greus, amb conseqüències legals, laborals i penals, en les quals se li dóna l’oportunitat al treballador d’optar pel cessament amb la finalitat d’evitar l’adopció d’aquestes mesures, no significa que s’exerceixi coacció per part de l’empresari. Aquesta conducta es podrà qualificar d’amenaça o intimidació (art. 1267 CC), quan revista un matís antijurídic o il·lícit que no existeix quan només s’anuncia el possible exercici correcte i no abusiu d’un dret com és un possible acomiadament disciplinari i la interposició d’una denúncia o querella1.
S’ha de tenir en compte que la dimissió amb eficàcia immediata no és susceptible de retractació posterior, en haver causat estat com a acte generador de drets a tercers, per la qual cosa la mateixa no pot redundar en perjudici d’aquests, tret que es provi l’existència d’alguna deficiència en el consentiment que anul·li el negoci jurídic, d’acord amb l’art. 1261 CC.
Si s’admet la retractació en la dimissió del treballador durant el període de preavís, i en aquest cas si s’entén que hi ha un acomiadament, sempre que no s’hagi causat cap perjudici a l’empresari i no s’hagi contractat cap substitut2.
La conclusió és que l’advertiment per part de l’empresa d’actes que poguessin aconseguir la il·licitud, encara i quan puguin generar situacions de tensió no es pot entendre com una causa cercenadora de la lliure voluntat del treballador, el qual pot comprendre els fets i negar o acceptar les seves conseqüències. El retret que puguin merèixer les formes no aconsegueix a la il·licitud de les mateixes ni vicia la manifestació de voluntat del treballador.
1 STS de 6 de febrer de 2007, Rcud. 5479/2005, STS de 14 de juny de 2010, Rcud. 953/2009.
2 STS d’1 de juliol de 2010 Rcud. 3289/2009
