STS de 18 d’octubre de 2022 Rec.139/2020, ECLI:ES:TS:2022:3826

Qüestió Plantejada

Es planteja la qüestió de quan ha d’iniciar-se el còmput per poder gaudir de permisos i llicències, i si ha de comprendre només dies hàbils, és a dir, en els quals presta serveis el treballador, o també computen els dies inhàbils o festius en els quals no es presten serveis. Es planteja que ocorre amb les vacances i els descansos.

Tot això ho resol la present STS.

 

Criteri del TS

La STS de 17 de març de 2020[1] va establir que el dia inicial de còmput dels permisos retribuïts, en els quals el fet causant succeeixi en un dia no laborable, el permís s’iniciarà el primer dia laborable per al treballador[2].

La finalitat del permís no és concedir un descans, sinó alliberar el treballador d’acudir al seu lloc de treball sense pèrdua de retribució, davant la necessitat d’atendre una determinada situació conforme als diferents objectius per als quals es contemplen, i que van des de la conciliació de la vida laboral i familiar, fins a facilitar el compliment de determinats deures públics o desenvolupar activitats representatives.

Igualment, la STS de 13 de febrer de 2018[3], estableix que l’absència al treball, en els permisos, només està justificada quan existeix l’obligació de treballar, no en els períodes de vacances o suspensió del contracte en els quals no existeix l’obligació d’acudir al lloc de treball, per la qual cosa el permís, no podrà diferir-se per a un moment posterior en el qual s’hagués reprès la prestació laboral.

Si analitzem de manera més concreta els diferents supòsits, tenim:

a) Permís per matrimoni
En els permisos per matrimoni, es concedeixen 15 dies, i el TS entén que la data del matrimoni està inclosa en els 15 dies de permís, tret que la celebració de la cerimònia es realitzi en dia no laborable per al treballador, i en aquest cas el termini s’inicia el primer dia laborable[4].

La STS de 17 de març de 2020[5] ens diu que si el dia de la cerimònia és laborable, haurà de computar-se dins dels 15 dies, ja que en cas contrari, suposaria el reconeixement de 16 dies de permís. Però si la celebració del matrimoni es duu a terme en un dia festiu no laborable per al treballador, el dia inicial de permís per matrimoni, serà el següent laborable a aquesta celebració.[6]

b) Còmput dels permisos
La STS d’11 de març de 2020[7], estableix que el permís només té sentit si es projecta sobre un període de temps en el qual existeix obligació de treballar, ja que llavors, mancaria de sentit el fet que el seu efecte principal fos absentar-se del treball. D’aquí ve que els permisos es refereixin a dies laborables, tret que la norma prevegi una altra cosa. Per exemple, en els permisos de matrimoni s’indica que són dies naturals.

És lògic que sigui en dies laborables, puix que, en dies festius no es treballa i no es produeix cap absència[8]

c) Superposició de permís i vacances.
La STS de 4 de juliol de 2018[9] recorda que la qüestió de solapament entre vacances i baixa per malaltia va ser resolta per la STJUE de 20 de gener de 2009, Assumpte Schultz-Hoff, C-350/06 i C-520/06, permeten al treballador el gaudi de les vacances en un moment posterior.[10]

Però això no és així respecte dels permisos retribuïts, que requereixen de 2 requisits:

c.1.- Esdeveniment d’algun dels esdeveniments contemplats en la normativa.
c.2.- Que les necessitats o obligacions que justifiquen la concessió d’un permís retribuït esdevinguin durant un període de treball.

La finalitat del permís és permetre al treballador que es pugui absentar del treball per a atendre unes certes necessitats o obligacions determinades que requereixen de la seva assistència personal, ja que els permisos retribuïts estan lligats al temps de treball, d’aquí, que no puguin reclamar-se en temps de vacances anuals retribuïdes, ja que a més no són assimilables a la baixa per malaltia. No es permet el seu diferiment a un moment posterior en el qual s’hagués reprès la prestació laboral.

d) Permisos i descans.
La STS de 17 de març de 2020[11] ens indica que els permisos no tenen com a finalitat concedir al treballador un descans, sinó alliberar-los d’acudir al treball, sense pèrdua de retribució, davant la necessitat d’atendre una situació legal o convencionalment prevista. D’aquí ve que s’exigeixi una certa immediatesa entre la necessitat que cobreix el permís i l’efectiu gaudi d’aquest.

e) Finalitat del permís
El permís només té sentit si serveix per a atendre la causa que ho permet, d’aquí ve que s’exigeixi una certa immediatesa entre la causa que ho permet i el gaudi. Per tant, només té sentit quan succeeix en el temps de treball i dona dret a la retribució.[12]

 
Conclusió.

Els permisos es gaudeixen en dies laborables, i mai en festius o períodes de vacances, ja que la seva finalitat és permetre l’absència al lloc de treball, sense pèrdua de retribució, per l’esdeveniment d’uns fets previstos legal o convencionalment, d’aquí ve que el seu gaudi no es pugui diferir a la finalització d’unes vacances o descans, ja que no poden equiparar-se a les baixes mèdiques.

 
[1] Rec. 193/2018

[2] En el mateix sentit STS d’11 de març de 2020 (Rec. 192/2018), STS de 13 de febrer de 2018, STS de 29 de setembre de 2020 (Rec. 244/2018)

[3] Rec. 266/2016

[4] STS de 12 de maig de 2009 (Rec. 4/2008)

[5] Rec. 193/2018

[6] En aquest sentit STJUE de 4 de juny de 2020 (FETICO i Altres, C-588/18)

[7] Rec. 192/2018

[8] STS de 13 de febrer de 2018, Rec. 266/2016

[9] Rcud. 1619/2017

[10] STJUE 10 de setembre de 2009, Assumpte Vicente Pereda C-277/08, STJUE 30 de juny de 2016, Assumpte Sobczyszyn, C-178/15, STJUE 21 de juny de 2012, Assumpte ANGED, C-78/11

[11] Rec. 193/2018 i STS de 13 de febrer de 2018, Rec. 266/2016.

[12] STS de 13 de febrer de 2018, Rec. 266/2016