Sentència del Jutjat Social 1 de Barcelona de 15 de desembre de 2020, Actuacions 581/2020
Qüestió plantejada.
La normativa dictada pel govern relativa a la COVID-19 en matèria laboral, ha estat profusa i amplia, en ella ha existit una tònica comuna, que ha estat l’obligació de manteniment d’ocupació, respecte a les empreses que s’hagin acollit a les exoneracions previstes per ERTO, i l’altra la prohibició d’acomiadar com a causa de la COVID-19, prevista en l’art. 2 del RDL 9/2020.
Aquesta sentència, pionera del Jutjat Social 1 de Barcelona declara procedent un acomiadament objectiu per causes econòmiques i productives, derivades de la COVID19, prèvia aplicació d’un ERTO per Força Major.
És un punt de partida important, si bé haurem d’esperar que resol el TSJ de Catalunya sobre aquest tema.
Criteri del Jutjat Social.
En els acomiadaments objectius ha d’existir un judici de raonabilitat1 i proporcionalitat2 , és a dir, s’ha de verificar la causa al·legada i no ha d’existir una desproporció entre l’objectiu legalment fixat i els sacrificis imposats als treballadors.
Es vol evitar que la decisió adoptada per l’empresa sigui contrària a la bona fe, o suposi un abús de dret o el seu exercici antisocial.
L’empresari ha de poder reaccionar i gestionar situacions econòmiques i productives negatives. No es tracta d’un poder absolut, no obstant això, ha d’adoptar les decisions oportunes i adequades a les seves necessitats, decidint el tipus d’intervenció que realitza i que abast, sense que això suposi un poder absolut, sinó adequat a les circumstàncies causals concurrents, especialment la realitat de la causa i els seus efectes sobre els contractes de treball, per a una posterior revisió judicial.3
El cas que es planteja és el d’una empresa que ha vist una disminució de facturació en 2019 respecte al 2018, i especialment en el 2019-2020, en el 3T de 2019, perd a un important client i a més va sol·licitar ERTO de Força Major prèviament.
La problemàtica ve donada per la redacció de l’art. 2 del RDL 9/2020:
“… La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en les quals s’emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els arts. 22 i 23 del RDL 8/2020, de 17 de març, no es podran entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament.”
El magistrat entén que la ineficàcia de les mesures de prevenció i posteriorment de control de la crisi sanitària i de l’epidèmia, han forçat a l’adopció de noves mesures en matèria d’ocupació així com pròrrogues successives de les adoptades al març de 2020, per la qual cosa la informació subministrada pel Govern i els poders públics a l’inici de la crisi s’han revelat insuficients o ineficaces per al manteniment i la supervivència de l’activitat empresarial mesos després.
L’art. 3.3 del Tractat de la Unió Europea (TUE) estableix que es buscarà un desenvolupament econòmic del mercat interior basat en un creixement econòmic que busca la plena ocupació i el progrés social.
Això suposa que s’ha de respectar tant el dret al treball com la llibertat d’empresa que consagra tant l’art. 38 de la Constitució, com l’art. 16 de la Carta Europea de Drets Fonamentals.
D’aquí ve que la limitació imposada pels poders públics per a impedir l’acomiadament, no pot ser de tal índole que buidi de contingut el dret de l’empresari a acomiadar i impedeixi la pròpia activitat, per la qual cosa es declara procedent l’acomiadament objectiu.
1 STS de 17 de juliol de 2014 (Rec. 4131/2014)
2 STS de 27 de gener de 2014, (Rec. 100/13) i STS de 26 de març de 2014, (Rec. 158/13)
3 STS de 30 de juny de 2015 (Rec. 2769/2014) i STS de 3 de maig de 2016 (Rec. 3040/2014).
