Els autònoms poden sol·licitar un ERTO si s’han vist afectats per alguna causa de força major o han vist caure els seus ingressos. Hi ha dos tipus d’expedients en vigor als quals es poden acollir els negocis sense esperar que els activi el Govern.

Els autònoms de qualsevol sector poden sol·licitar un ERTO per a protegir el seu negoci i la seva plantilla i deixar de pagar una part de les nòmines i cotitzacions dels seus treballadors sense necessitat que l’activi el Govern, les comunitats autònomes o els ajuntaments. En aquests últims mesos, molts treballadors per compte propi s’han pogut veure afectats per una forta caiguda d’ingressos, que poden derivar-se o no de les recents pluges torrencials o per incendis, i creuen que han d’esperar que el Consell de Ministres activi el mecanisme XARXA o els seus ajuntaments decretin el lloc com a zona catastròfica. No és necessari. Ni tan sols que es produeixi una situació de catàstrofe o de pandèmia perquè un negoci sol·liciti un ERTO.

Van assegurar diferents advocats laboralistes a aquest diari que, avui dia i amb els últims canvis de la reforma laboral, si el negoci es veu impedit per qualsevol causa per a desenvolupar la seva activitat o si sofreix pèrdues continuades per qualsevol motiu econòmic, pot sol·licitar en qualsevol moment un ERTO per a protegir la seva activitat sense necessitat que cap autoritat l’activi prèviament.

Fa ja més d’un any i mig que es va posar punt i final als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Malgrat la van desaparèixer d’aquests expedients, la reforma laboral que es va aprovar més tard va posar en vigor altres mecanismes estructurals molt semblants a aquests expedients i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva activitat i la seva plantilla sense necessitat d’acomiadar i evitant pagar tots els sous i cotitzacions.

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, avui dia hi ha tres tipus d’ERTO en vigor per als  autònoms: “El primer és el mecanisme XARXA per causes cícliques o sectorials, que sí que és necessari que l’activi el Govern en Consell de Ministres”.

El segon procediment, va aclarir l’advocat, “és l’ERTO  per força major, que és el que es pot sol·licitar per qualsevol desastre com un incendi, un terratrèmol o unes pluges torrencials que destrossin el local o impedeixin el normal desenvolupament de l’activitat. En aquest cas no fa falta que es decreti cap zona catastròfica ni que cap organisme l’aprovi. Només és necessari que la Inspecció de Treball constati que de veritat el negoci s’ha vist afectat per aquestes causes.

La tercera fórmula per a sol·licitar un expedient de regulació d’ocupació és l’ERTO  ETOP, que simplement requereix una situació econòmica, tècnica, organitzativa o de producció i que l’empresa ha de demostrar. Per exemple, amb una caiguda de facturació o pèrdues continuades en els últims mesos”.

Quins tipus d’ERTO poden sol·licitar els negocis en 2023 sense necessitat d’aprovació del Govern?

D’aquesta manera, la nova reforma laboral preveu dues possibles mesures en vigor i a les quals podrien acollir-se els autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acullen a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients tenen exoneració en el pagament de les quotes a la Seguretat Social  dels empleats però només del 20% i estan lligats a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions en el pagament de quotes de fins al 90% i també es requerirà formació. No obstant això, en aquest cas serà necessari que ocorrin circumstàncies similars a les de la pandèmia. Per exemple, una limitació de l’activitat (restriccions) o d’impediment (tancament decretat). Això podria resultar interessant per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID. En aquest cas sí que ha d’haver-hi una aprovació del Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. Això encara no ha succeït.

Com sol·licitar els ERTEs ETOP o per força major

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons,  els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, s’hauran d’incloure les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es manté l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments. O si hi ha hagut una pluja torrencial que ha inundat el local.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui, el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Article de Daniel Ghamlouche en Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.