El Ministeri de Treball ha plantejat en un projecte de Llei l’ús de noves tecnologies per a detectar el frau dels autònoms a la Tresoreria, i també per a imposar sancions “automatitzades”.

El Ministeri de Treball planeja fer un pas més enllà en l’ús de les noves tecnologies per a detectar el frau en els negocis i imposar sancions. El departament que dirigeix Yolanda Díaz està preparant una nova norma que preveu no només l’ús de el  Big Data i la intel·ligència artificial per a atallar el frau a la Tresoreria, sinó que també pretén utilitzar aquests robots per a “automatitzar” el procés sancionador.

Així ho planteja en el projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reglament d’Organització i Funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al qual va tenir accés aquest digital i que està encara subjecte a canvis. En el text s’explica que s’aplicaran les noves tecnologies en l’àmbit d’actuació de l’Administració per a, d’una banda, permetre la anàlisi massiva de dades per a “la detecció de l’incompliment” i, per un altre, perquè pugui “iniciar-se el procediment sancionador mitjançant la extensió d’actes d’infracció automatitzades, és a dir, sense la intervenció directa d’un funcionari”.

En altres paraules, i encara que soni forassenyat, podria acabar donant-se la circumstància que sigui un robot i no un inspector el que imposi una determinada sanció a un autònom per saltar-se la Llei. Evidentment, van reconèixer fonts de Treball a aquest diari, “la idea no és tan senzilla. La majoria de les actuacions de la inspecció necessiten ser supervisades per un inspector. No es pot actuar en gairebé cap cas sense la interpretació del funcionari. No obstant això, hi ha unes poques situacions en les quals sí que es pot automatitzar el procés“.

Segons van exemplificar aquestes mateixes fonts, la idea “seria comparable al que porta fent anys la Direcció General de Trànsit. Hi ha robots que mesuren la velocitat i manen automàticament la sanció quan es detecta que un usuari ha excedit el límit permès, però són actuacions puntuals. Sigui com sigui, les noves tecnologies s’utilitzaran sempre per a sumar, no per a restar ni substituir”.

 

Quin tipus de sancions podrien “automatitzar-se”?

La intel·ligència artificial i el Big Data seran un aliat de l’Administració per a atallar el frau dels negocis en àmbits com el cobrament indegut de prestacions, el frau amb les exoneracions en els ERTOs, o la contractació de falsos autònoms. El garbellat d’aquestes dades dóna pistes als inspectors d’on poden estar els focus de major frau, i permeten estrènyer el cèrcol perquè les visites de la Inspecció no siguin aleatòries si no que se centrin en negocis que presenten discrepàncies.

Ara bé, l’automatització del procés sancionador podria fer un tomb a l’actuació de la inspecció, ja que en alguns casos podria ser una maquina, en comptes d’un funcionari, la que imposés la multa a un autònom. “Seria en situacions molt pelegrines, infraccions molt puntuals i completament objectives en les quals no càpiga lloc a interpretació. Com, per exemple, no tenir actiu el registre de jornada. En general, les tecnologies serveixen per a fer costat a l’inspector, però serà el funcionari el que decideixi si cap sanció”, van explicar des del Ministeri de Treball.

En tot cas, per més puntuals que siguin aquestes infraccions en les quals podria entrar a actuar un robot en comptes d’un inspector, els experts alerten del perill que pot comportar l’extensió d’aquesta pràctica. “El 99% de les infraccions que pot cometre un autònom en cotitzacions, prestacions, contractes o qualsevol altra matèria laboral estan subjectes a interpretació. Hi ha un percentatge molt residual de casos com seria, per exemple, que un autònom estigui percebent una subvenció per a la conciliació familiar i la màquina detecti que no ha donat d’alta a un empleat que li substitueixi, com demanaria la Llei. Però, insisteixo, són molt pocs casos i cal tenir molta cura”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Més enllà del debat ètic que pot generar l’ús de bots per a determinades actuacions inspectores, per a l’advocat laboralista, “pot portar conseqüències no desitjables. Un ordinador pot detectar centenars d’incompliments que, a priori, són objectius, però la tasca de l’inspector diria que és insubstituïble en gairebé tots els casos. És impossible verificar si hi ha frau en un ERTO a través d’una màquina, per més que un bot analitzi les dades d’afectació i desafectació. Ara bé, el que sí que es pot fer és, amb les dades que et dóna la màquina, que un inspector comprovi presenciant-se en el negoci si l’ocupador té a empleats treballant que haurien d’estar en ERTO“, va afegir l’advocat laboralista.

Encara que segons el Ministeri de Treball, “a vegades, la constatació d’incompliments no requereix la intervenció directa de cap funcionari”, insisteixen que això es farà “sense reducció de les garanties jurídiques dels ciutadans” i “sense perjudici de la posterior intervenció del personal inspector”.

 

Un procediment similar al d’Hisenda

Pel que sembla, el plantejament del Ministeri de Treball, independentment de si s’automatitzen o no algunes sancions, és molt similar a la que porta anys aplicant Hisenda. Pllaura fer-se una idea del que pot esperar-li al defraudador una vegada quedi aprovat aquest decret, n’hi ha prou amb dir que porta anys creixent la recaptació per sancions de l’Agència Tributària des que es van introduir  eines com el Big Data o la Intel·ligència Artificial -que han facilitat els encreuaments d’informació-, així com l’entrada del SII (Subministrament Immediat d’Informació).

Amb tota aquesta informació en el seu poder, si es detecta alguna irregularitat, Hisenda passa a una segona fase de comprovació en la qual es creuen les dades amb els moviments dels comptes bancaris. I, a més dels bancs, el ‘macro ordinador’ del Fisc també recorre a la informació de tercers per a evitar possibles fissures. És a dir, acara les posicions fiscals de l’autònom amb les dels seus proveïdors en els apartats d’ingressos i despeses.

Així, a l’hora que Hisenda sotmeti a un autònom o a una societat a un procés de comprovació, tindrà en compte si el declarat en els seus impostos es correspon amb els moviments d’ingressos del compte bancari i la informació aportada per tercers. Igualment, disposa de convenis subscrits per a la cessió de dades amb altres Administracions i organismes com a Seguretat Social, Ajuntaments, Comunitats Autònomes o Col·legis Professionals com el de Notariat i Registradors als quals pot requerir informació en cas que existeixi algun indici de frau.

D’igual manera succeiria en les inspeccions de Treball. Se espera que quan el funcionari acudeixi a fer una visita a un negoci, ja sàpiga tots els detalls dels contractes que té en vigor, de quants treballadors té amb el contracte suspès o reduït per ERTO, i de quantes hores ha declarat de jornada de treball de cadascun dels seus empleats en el registre horari. Amb aquesta informació a mà, podrà decidir si hi ha o no incompliment, i si cap o no sanció.

 

Trabajo aumentará un 20% la cuantía de las sanciones

En el caso de que haya incumplimiento, los autónomos también tienen que contar con que hay un proyecto de Ley en marcha y a punto de ser aprobado que contempla aumentar un 20% la cuantía de las sanciones por fraude a la Tesorería.  Actualmente, estas multas oscilan entre los 60 euros, en el caso de las más leves, hasta los 187.515 euros, en el caso de las más graves.

Sin embargo, si se actualizaran al IPC, como pretende Trabajo, las multas se elevarían un 19,9% y pasarían a ser de entre 70 euros, en el caso de infracciones leves en su grado mínimo, y 225.000 euros, si fueran infracciones graves en su grado máximo. Este incremento afectaría a todos los posibles fraudes contra la Seguridad Social que, en el caso de los pequeños negocios, suelen ser: el falseamiento de datos de los trabajadores en ERTE para beneficiarse de exoneraciones en sus cotizaciones a la Seguridad Social, o la utilización de falsos autónomos para ahorrar costes laborales.

Según los expertos, este año, las inspecciones para investigar posibles fraudes en los ERTE se dispararán y, si se actualizan las sanciones como está previsto, algunos negocios podrían enfrentarse a la devolución de todas las cuotas no satisfechas por sus trabajadores, intereses, recargos y multas de hasta 250.000 euros, en el caso de las infracciones más graves, en su grado más alto.

De hecho, hay que recordar que los diferentes reales decretos que se han puesto en marcha hasta la fecha y que regulan los ERTE, consideran infracción muy grave “efectuar declaraciones, o facilitar, comunicar o consignar datos falsos o inexactos que den lugar a que las personas trabajadoras obtengan o disfruten indebidamente prestaciones”.

Así mismo,  el fraude de los “falsos autónomos” es otra de las prioridades del Ministerio de Trabajo y Economía Social, y también sería una de las infracciones cuya sanción se elevaría si saliera adelante el nuevo proyecto de ley. Todo aquel negocio -pequeño, mediano o grande- que tenga a un trabajador como autónomo, cotizando en el RETA cuando, por sus características, debería ser un asalariado y estar afiliado al Régimen General, se puede enfrentar a las multas previstas por la la Ley de Infracciones en el Orden Social.

La sanción suele consistir en hacer frente al pago de las cotizaciones del falso autónomo durante todo el tiempo que estuvo en el RETA, teniendo que estar afiliado al Régimen general; más un recargo del 20% y una sanción que suele oscilar entre los 6.000 y los 10.000 euros. Con los nuevos cambios, a partir del 1 de enero, las sanciones más graves podrían superar los 11.000 euros.

 

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.