Hi ha diverses sentències que estableixen suposats en els quals els negocis han de pagar a les seves assalariats indemnitzacions superiors als 33 dies per any treballat que marca la llei. Els laboralistes expliquen aquests casos.

A Espanya, la indemnització per acomiadament improcedent fixada en la llei se situa en els 33 dies de servei per cada any treballat. No obstant això, en determinats casos, els autònoms i negocis podrien veure’s obligats a abonar als seus assalariats, en cas d’acomiadament, quantitats bastant superiors, fins a 15 dies més, segons diferents decisions judicials.

Així ho van constatar diverses recents sentències judicials, que van fixar els criteris segons els quals els negocis han de pagar als seus assalariats, en cas d’acomiadament, indemnitzacions superiors a la quantitat establerta en la legislació. En tots els casos, els jutges s’atenen al Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), així com a l’article 24 de la Carta Social Europea.

Les sentències relatives a aquest assumpte s’han emès en paral·lel a la proposta de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, d’establir per llei un “acomiadament a la carta”, que va causar alarma entre els experts laboralistes fa uns mesos, i que pretenia variar les indemnitzacions en funció de les circumstàncies personals de l’assalariat acomiadat. Tal com van recordar els advocats laboralistes consultats per aquest mitjà, aquesta mesura sembla haver-se desestimat, encara que les primeres sentències judicials daten de 2021 en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Aquestes són les situacions en les quals els negocis poden pagar indemnitzacions superiors al que s’estableix per llei

Tal com van explicar els laboralistes a aquest mitjà, les sentències que fixen indemnitzacions per acomiadament superiors als 33 dies per any treballat es basen en dos tractats internacionals:

• Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT): aquest conveni estableix el dret del treballador acomiadat de manera improcedent a rebre una indemnització, “la quantia de la qual es fixarà en funció, entre altres coses, del temps de serveis i de la suma del salari”, com ocorre en la legislació espanyola.
• Article 24 de la Carta Social Europea: en aquest article s’estableix que “tots els treballadors tenen dret a protecció en cas d’acomiadament.”

Tal com va explicar a aquest diari Luis San José, soci de l’àrea laboral del despatx AGM Advocats, “l’argumentació jurídica dels tribunals és que és necessari pagar indemnitzacions per sobre dels 33 dies per any quan aquestes resulten notòriament insuficients per a l’assalariat acomiadat, i per a rescabalar tots els danys totals i perjudicis que puguin haver-se produït per al treballador per un acomiadament acausal. És a dir, sense causa justificada”, va valorar.

A més, Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, va aclarir que les indemnitzacions addicionals han de pagar-se sempre que es compleixin dues condicions:

• Que concorri una clara i evident il·legalitat, frau de llei o abús de dret en l’acomiadament. Per això, “en la demanda de l’assalariat acomiadat s’han de concretar els danys i perjudicis que necessiten de compensació”, així com les proves corresponents.
• Que la indemnització per acomiadament “sigui minsa, de manera que acreixi d’efectes dissuasius i tampoc compensi al treballador per la pèrdua d’ocupació.”

Per tant, es tracta de situacions en “les quals existeix poca antiguitat i, per tant, poca indemnització. Això podria ser un incentiu perquè alguns negocis acomiadin als treballadors sense causa. El que estan dient les sentències és que, per a dissuadir a les empreses d’acomiadar il·legalment, s’han de pagar indemnitzacions superiors en aquests casos”, va afirmar Luis San José.

No obstant això, les sentències emeses pels tribunals superiors de justícia també compten amb alguns arguments contraris. Entre ells, que la finalitat de la indemnització addicional “és substituir la readmissió truncada, canviant l’obligació del negoci a readmetre a l’assalariat per una indemnització de danys i perjudicis legalment taxada”, va valorar Jaume Barcons.

Diverses sentències fixen indemnitzacions per acomiadament de 48 dies per any treballat

Encara que, tal com van recordar els laboralistes, les sentències d’aquest tipus porten succeint-se des de 2021, un cas cridaner és la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, que el passat 30 de gener va fixar una indemnització de 48 dies per any treballat, 15 per sobre de la taxa establerta legalment.

En aquest cas, es tracta d’una assalariada que va ser acomiadada al març de 2020, després de treballar durant cinc mesos per a un negoci, dies abans de declarar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Així, el tribunal va entendre que es tractava d’un acomiadament injustificat, ja que la resta de la plantilla sí que es va acollir a l’ERTO molt poc temps després.

“És indubtable que l’empleada, de no haver actuat l’empresa de manera abusiva, emparada en el mínim cost que suposava el seu acomiadament per la seva escassa antiguitat en l’empresa, tenia una expectativa certa i real d’haver estat inclosa en l’imminent ERTO tramitat per força major”, van argumentar els jutges del TSJ de Catalunya en la sentència. A més, l’assalariada no tenia dret a atur, per la qual cosa els jutges van entendre que el seu acomiadament li va causar un perjudici major.

En un primer moment, l’empresa va abonar a la treballadora la indemnització màxima, de 33 dies, equivalent a 941,78 euros. A més, li va transferir la quantitat corresponent a la liquidació de saldo i la quitança, aconseguint la compensació un import total de 2.766,58 euros. Després de la sentència, l’assalariada va rebre 4.435,08 euros per tots dos conceptes.

 

Article de Diego S. Adelantando amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedores.