ES BARALLA UN SALARI MÍNIM D’ENTRE 958 I 1.000 EUROS

El Govern es planteja pujar el salari mínim entre 8 i 50 euros al mes per a 2021.

El Govern vol pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que ara mateix està en 950 euros mensuals, per a l’any 2021.  Encara que dins de l’Executiu hi ha disparitat d’opinions. Per part seva, el Ministeri de Treball es va reunir amb els agents socials aquest dimarts per a negociar aquest increment que es mou en una forqueta àmplia, fins als 1.000 euros al mes que proposen els sindicats.

Si fos així i finalment el Govern decidís pujar el salari mínim a la major de les quanties proposades, com pretenen UGT i CCOO, els autònoms que tenen a empleats cobrant l’SMI podrien arribar a veure incrementats els costos laborals per cadascun dels seus treballadors en fins a 1.050 euros a l’any. 

Aquest increment es produiria en un any en què els negocis es trobaran encara greument afectats per la crisi de la pandèmia i la recuperació de la qual no s’espera fins a ben entrat el 2022. I en un moment en què els costos laborals ofeguen a molts autònoms que intenten mantenir els seus negocis a pesar que bona part afronten caigudes d’ingressos superiors al 60%.

Després d’assistir a la Mesa de Diàleg Social que aborda la revisió del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2021, el secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va assegurar que el Govern es va asseure a negociar “sense marcs tancats” però que “congelar el salari mínim” per a l’any vinent és una opció gairebé descartada, ja que “seria una anomalia que només ha ocorregut dues vegades en democràcia, entre 2012 i 2014. Aquesta crisi és diferent i les solucions seran netament diferents”.

De moment, i a l’espera de la pròxima reunió prevista per al dilluns 21, les posicions segueixen distanciades: el Ministeri de Treball aposta perquè l’SMI pugi alguna cosa l’any que ve, els empresaris es van mostrar en contra i els sindicats van arribar a proposar un increment fins als 1.000 euros mensuals, és a dir, volen augmentar el sòl salarial dels 13.300 euros a l’any en què està fixat avui dia fins als 14.000.

 

Els autònoms pagarien entre 150 i 1.000 euros a l’any més per treballador

No obstant això, encara que aquesta pujada del SMI, d’entorn a 50 euros mensuals, a simple vista, pogués semblar petita, “tenint en compte que el pagament de cotitzacions sol suposar, de mitjana, un 33% de la nòmina dels empleats, qualsevol increment afectarà i molt als autònoms que es vegin obligats a actualitzar aquest sòl salarial”, va explicar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Segons expliquen els experts, en un moment com l’actual, amb la crisi que ha originat les restriccions obligades per a evitar contagis, “molts negocis es veuran en serioses dificultats per a afrontar una major càrrega salarial”. Màximament quan la majoria estava esperant contenir costos i augmentar alguna cosa els ingressos l’any que comença per a recuperar el perdut en el 2020. A més dels quals ja s’estaven plantejant reduir plantilla sense comptar amb aquest nou increment salarial.

De fet, i tenint en compte aquesta mitjana del 33% que paguen els empresaris per cada treballador -habitualment, el percentatge oscil·la entre un 30% i un 36%-, avui dia, amb l’SMI fixat en 13.300 euros anuals (950 euros mensuals en 14 pagues a l’any), la qual cosa paga realment l’ocupador per cadascun dels seus empleat ascendiria, com a mínim, a 17.689 euros. Si l’SMI pugés a 14.000 euros anuals (1.000 euros en 14 pagues), llavors el cost total de cada empleat es dispararia fins a els 18.620 euros anuals.

Així, si finalment es produís la pujada que sol·liciten els sindicats, els autònoms amb empleats cobrant avui dia el mínim fixat per llei, haurien de pagar al voltant de 1.050 euros més a l’any per cadascun dels seus treballadors que estiguin situats en aquest llindar mínim.

No obstant això, diferents experts van assegurar que, si bé el Govern té gairebé descartat congelar l’SMI, també estaria distanciat de la posició dels sindicats d’augmentar-lo fins als 1.000 euros.

 

La pujada mínima que remena el Govern suposaria 150 euros per empleat

Pel que sembla, la possibilitat cap a la qual més es decanta l’Executiu seria incrementar el salari en percentatges pròxims a les pensions i els sous dels funcionaris, és a dir, entorn a un 0,9% -al voltant de vuit euros més al mes-. Encara amb tot, i en el supòsit en el qual només pugés el salari mínim dels 950 euros mensuals als 958 euros, els autònoms també notarien l’increment en els seus costos laborals.

Seguint el mateix càlcul, si l’actual llindar es troba fixat en 13.300 euros anuals i el que paguen realment els autònoms per cada empleat en aquest SMI seria 17.689 euros, amb aquesta actualització, la nòmina anual de cada treballador es dispararia fins als 13.412 euros anuals i els costos que assumeix l’autònom augmentarien fins al 17.837. És a dir, pagarien encara amb tot entorn a 150 euros de més a l’any per cada treballador percebent el salari mínim.

 

A quins autònoms afectaria la pujada?

Alguns experts asseguren que l’increment tindrà conseqüències tant per als empresaris com per al 41% dels autònoms amb assalariats que tenen contractats als seus empleats segons l’SMI. Tots ells veuran augmentar els seus costos laborals.

Segons Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats, l’increment es notarà sobretot entre aquells autònoms “al capdavant d’activitats que no tenen conveni col·lectiu i que, mancant categories amb salaris fixats, decideixin pagar als seus empleats el mínim actual, és a dir, 950 euros mensuals. Per a aquests ocupadors serà un veritable cop. No obstant això, cada vegada hi ha menys activitats fora de conveni”.

Una d’elles seria, per exemple, “les activitats de transport de viatgers per via marítima, i de vaixells per a esdeveniments, que ara mateix no estan subjectes a cap conveni i que, de pagar pel mínim als seus empleats, haurien d’actualitzar tard o d’hora la nòmina dels treballadors”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Una altra possibilitat, segons van apuntar tots dos experts, “seria la d’una activitat que sí que estigui subjecta a conveni però que, no obstant això, tingui alguna de les categories fixades en l’actual salari mínim”.

En aquest cas, és possible que amb la pujada del SMI s’hagués d’actualitzar la nòmina dels empleats d’aquesta categoria. “Per exemple, seria el cas dels gimnasos i instal·lacions esportives que, a nivell nacional, poden pagar a alguns empleats segons conveni un salari de 950 euros mensuals per 14 pagues”, va apuntar San José.

 

El Govern estaria plantejant una pujada d’entre el 0,9% i el 2,5%

Pel que sembla, en la taula de negociació que continuarà dilluns que ve hi hauria tres postures diferenciades: la de la patronal, que es nega a incrementar l’SMI i que, de fet, fins i tot hauria proposat baixar el sòl en comptes de pujar-lo; la del Ministeri de Treball, que vol incrementar aquest sòl salarial; i la dels sindicats.

El que és clar, segons va declarar el secretari de Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió mantinguda amb els agents socials, és que el seu departament “descarta” la congelació d’aquest salari mínim. De fet, el seu Ministeri valora “de manera molt entusiasta” la política de pujada del salari mínim que s’ha produït en els últims anys -de 739 a 950 euros-.

Encara que, de moment, Pérez va assegurar que l’Executiu està obert a negociar i no va proposar cap número, sí que va aclarir que “no treballa en la línia de mantenir l’SMI” actual, com recomanaven algunes parts del Govern com la mateixa ministra d’Economia, Nadia Calviño.  A pesar que el secretari d’Estat d’Ocupació es va negar a concretar forquetes, sí que va apuntar algunes referències que s’estarien tenint en compte com la inflació esperada o l’augment de productivitat previst, que mouria l’SMI entre un 0,9% i un 2,5%. 

Segons Pérez Rey, les patronals CEOE i CEPYME -que encara no han comparegut després de la trobada-, es van oposar a la pujada. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’ocupació va advertir que l’increment es pot dur a terme, encara sense el suport dels empresaris: “no sempre hi ha un suport unànime però la falta d’aquest suport no impedeix que el Govern compleixi amb les seves iniciatives o explori solucions diferents amb altres integrants. És diferent diàleg social d’acord social”.

 

Com ha evolucionat l’SMI en els últims anys?

La pujada del SMI fins als 1.000 euros és una proposta que han posat damunt de la taula els sindicats en reiterades ocasions i que, fins ara, ha acabat sempre descartada. Malgrat això, el Govern sí ha dut a terme diverses pujades en els últims dos anys, més o menys graduals i que han afectat de manera important als costos laborals d’autònoms i petits negocis.

Cal destacar que entre 2018 i 2020 els empresaris i treballadors espanyols van veure com l’SMI es va ser incrementat de els 735,9 euros als 900 i, finalment, als 950.  Aquesta és la major pujada que s’ha produït en un país europeu en tan poc temps, a excepció d’Alemanya que va passar de no tenir un sou mínim, a el sòl salarial actual d’aproximadament 1.600 euros .

A pesar que alguns organismes com el Banc d’Espanya van apuntar en diverses ocasions a aquest efecte negatiu que tindrà la pujada sobre la creació d’ocupació, per al Govern “no hi ha afectació directa a la creació de llocs de treball”, va assegurar Díaz respecte a l’anterior pujada.  Per a la ministra suposa “un element positiu” que redunda tant en el consum com en la recaptació de la Seguretat Social. Encara que, en realitat, ho pagaran els ocupadors espanyols ja siguin autònoms o empresaris.

 

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.