Diverses sentències judicials van recalcar l’obligació dels autònoms de vetllar perquè els seus empleats gaudeixin de les seves vacances pendents en els terminis previstos. En cas contrari, aquests podran fer-ho amb posterioritat.

A penes uns dies abans que acabi l’any natural, molts autònoms amb empleats i petits negocis es troben en la situació que alguns dels seus assalariats no han gaudit del total de dies de vacances disponibles en la seva bossa de dies lliures anual. Es tracta d’una qüestió que genera una certa controvèrsia, ja que en alguns casos no queda clar la manera de conducta perquè tant l’empresa com el treballador per compte d’altri quedin satisfets.

De manera tradicional, la jurisprudència espanyola establia un criteri segons el qual, si l’assalariat comptava amb dies de vacances pendents en acabar l’any -o la data marcada pel conveni col·lectiu-, aquests es perdien. No obstant això, la interpretació de la justícia europea ha anat modificant aquest punt de vista, i nombroses sentències espanyoles han obert la possibilitat al fet que els treballadors per compte d’altri puguin gaudir dels seus dies lliures pendents fins i tot després que finalitzi el període preestablert.

D’altra banda, una recent decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid va mostrar la postura judicial respecte a un altre supòsit al qual s’enfronten sovint els autònoms amb empleats i els petits negocis: la retribució de les vacances no gaudides per part dels treballadors per compte d’altri que han estat acomiadats. Es tracta d’una situació que convé tenir en compte, ja que pot implicar despeses addicionals en els comptes del negoci en concepte d’interessos de demora.

El que diu la legislació sobre les vacances no gaudides

Els experts juristes van explicar que, en termes generals, les vacances anuals s’han de gaudir entre l’1 de gener i el 31 de desembre i que els treballadors que s’incorporen a l’empresa en el mateix any gaudiran de la part proporcional. Majoritàriament és el que han dictat diverses sentències. En determinades circumstàncies es pot depassar el límit de l’any natural quan al treballador li queden dies de vacances perquè l’empresa no han permès el seu gaudi en el temps establert, o si el treballador es trobava de baixa o en permís de paternitat, maternitat o lactància. El termini per a consumir aquestes vacances és de 18 mesos, any i mig. No obstant això, és pràctica habitual que es triï el mes de gener de l’any següent per a gaudir-les.

També és molt normal que els negocis pactin amb els seus empleats el gaudi de part dels seus dies lliures al gener de l’any següent encara que hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que insisteix que l’empresa ha de  garantir el compliment de les vacances dels seus empleats entre l’1 de gener i el 31 de desembre.

La normativa aplicable per a autònoms amb empleats i negocis respecte a les vacances dels seus empleats queda recollida en l’Estatut dels Treballadors (ET), que no és clara quant al període en què han d’agafar-se pel que l’han hagut de fer els tribunals com, per exemple, la sentència del Suprem de Galícia del 28 de juliol del 2008 que estableix l’any natural. L’Estatut en el seu article 38 únicament diu que:

• El període de vacances anuals retribuïdes serà el pactat en conveni col·lectiu del sector o en el contracte individual. En cap cas la durada serà inferior a trenta dies naturals -o 22 dies laborables-, que no són substituïbles per una compensació econòmica en cap supòsit.
• “El període o períodes del seu gaudi es fixarà de comú acord entre l’empresari i el treballador, de conformitat amb el que s’estableix en el seu cas en els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances.” Així, els acords entre els assalariats i els negocis permeten fixar un termini de gaudi superior al 31 de desembre de l’any en curs.
• El calendari de vacances es fixarà en cada empresa. El treballador coneixerà les dates que li corresponguin almenys dos mesos abans del començament del gaudi.

A més, l’Estatut dels Treballadors reitera que, en cas que l’assalariat es trobi gaudint d’un permís especial o una baixa per incapacitat temporal, aquest té dret a fer-ho en finalitzar aquest període, “encara que hagi acabat l’any natural al fet que corresponguin.”

Com ja hem dit, l’Estatut dels Treballadors obre la possibilitat al fet que els assalariats gaudeixin de les seves vacances fora del termini reglamentari en els casos de causa imputable a l’empresa. Per exemple, “un treballador que no ha gaudit de vacances aquest 2022, i l’empresa no li ha dit res. Podrà reclamar gaudir-les en 2023”, va explicar a aquest diari Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. Cas contrari és una situació en la qual l’empresa sí hagi recordat el termini per a gaudir de les vacances a l’assalariat, una circumstància que provocaria que aquest perdés els dies sense gaudir en finalitzar el termini.

Respecte als terminis perquè els assalariats gaudeixin dels seus dies de vacances pendents, l’advocat va recalcar la necessitat de “mantenir un criteri de sentit comú”. En cas contrari, va explicar, es correria al risc de “crear una inseguretat jurídica, perquè això donaria peu a reclamacions judicials constants.”

És important recalcar que els autònoms no poden proposar als seus treballadors retribuir-los a canvi de no gaudir de les vacances que marca la llei.

Els negocis tenen la responsabilitat que els seus empleats gaudeixin les seves vacances dins de termini

No obstant això, la jurisprudència espanyola s’ha anat adaptant a la postura marcada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que incideix sobre la responsabilitat dels autònoms amb empleats perquè els seus assalariats gaudeixin dels seus dies de vacances l’any en curs o en els terminis marcats per l’Estatut dels Treballadors o els seus corresponents convenis col·lectius.

En aquest sentit, el tribunal europeu va considerar, en una sentència del passat 22 de setembre, que la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea preval sobre les diferents normatives nacionals. “El dret a vacances anuals retribuïdes adquirit per un treballador respecte a un període de meritació prescriu al final d’un termini de tres anys, que comença a córrer en finalitzar l’any en què ha nascut aquest dret, quan l’empresari no ha possibilitat al treballador exercir-lo de manera efectiva.”

Malgrat això, Jaume Barcons va recordar que “la Carta Social de Drets Europeus, a la fi al cap, és una recomanació”, i va al·ludir als terminis recollits en l’article 59 de l’Estatut dels Treballadors, que estableix un any “per al compliment d’obligacions que no puguin tenir lloc després d’extingit el contracte. El termini d’un any es computarà des del dia en què l’acció pogués exercitar-se”, va recollir.

Els assalariats acomiadats també tenen dret a percebre les seves vacances no gaudides en el termini prestablecido

Aquesta interpretació dels tribunals europeus també afecta als treballadors per compte d’altri que hagin estat acomiadats i no hagin gaudit de les seves vacances abans de finalitzar l’any natural o el període establert pels seus convenis col·lectius. Així ho va posar de manifest una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va donar la raó a un assalariat que va denunciar a la seva anterior empresa per això.

En aquest cas, la justícia va condemnar a l’empresa al pagament de les vacances no gaudides per l’assalariat durant els exercicis 2019 i 2020, a les quals es va afegir un recàrrec del 10% per interessos de demora. A més, el negoci ha d’abonar altres 534,50 euros al treballador en concepte de diferències de preavís. És a dir, per no haver-li notificat la necessitat de gaudir dels seus dies de vacances pendents.

Sobre aquest assumpte, Jaume Barcons va explicar a aquest diari que, “en el cas dels acomiadaments objectius, ha d’haver-hi un preavís de 15 dies, durant els quals l’empresa no pot obligar els treballadors a agafar les seves vacances pendents. En aquest termini, el treballador té dret a sis hores setmanals per a buscar un altre treball dins de la seva jornada laboral.”

A més, la sentència del TSJ de Madrid va deixar clar que “l’empresari deu, en particular, vetllar de manera concreta i transparent perquè el treballador pugui efectivament gaudir de les seves vacances anuals pagades incitant-li, en el seu cas, formalment a fer-ho, i informar-lo de manera precisa i oportuna.”

 

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es