El Govern va introduir dos canvis en el Reial decret llei 5/2021 a manera de “aclariment”. No obstant això, els autònoms sense deutes pendents continuen sense saber si poden o no accedir a les ajudes directes.

El Govern va publicar el passat 15 de setembre un “aclariment” al Reial decret llei 5/2021 que regula les famoses ajudes directes, amb la finalitat que les Comunitats Autònomes que encara no hagin assignat els fons rebuts -que són pràcticament totes- puguin obrir noves convocatòries i pagar als seus autònoms.

Malgrat aquests dos canvis, els experts, gestories i advocats, consultats per aquest periòdic coincideixen que aquests “aclariments”, lluny de buidar els dubtes i ajudar les administracions autonòmiques a desplegar els fons, continuen limitant les subvencions als deutes pendents i continuen sense especificar a les CCAA exactament quins són els conceptes subvencionables i, el més important, si poden o no accedir a les ajudes els autònoms sense deutes.  

De fet, depenent de l’autonomia en la qual estigui situat el negoci, la redacció de les condicions varia i, per tant, podria entendre com a subvencionables els uns o els altres conceptes. 

Els únics canvis que s’haurien introduït en el Boletín Oficial del Estado (BOE)  del dia 15 de setembre afectarien el termini en el qual un deute pendent es considera pendent -ja no és fins al 31 de maig si no fins al 30 de setembre-, i a la inclusió del concepte “pèrdues comptables” com a subvencions. “És a dir, els autònoms que abans no podien cobrar les ajudes perquè no tenien despeses pendents ni deutes per abonar, seguiran sense poder fer-ho. I ara, com a novetat, s’inclou un concepte comptable que deixarà exclosos als autònoms en mòduls perquè no s’aclareix de quina manera pot justificar un treballador per compte propi aquestes pèrdues comptables si no està obligat a portar comptabilitat”, va explicar José Carlos Piñero, director de l’Àrea Jurídica de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms.

En el mateix sentit, el president de ATA, Lorenzo Amor va advertir que es continuarà deixant “de costat als autònoms”, perquè el problema d’accés a les ajudes no és només el termini fins al qual els deutes són considerats subvencionables, sinó que “milers d’autònoms que han tingut pèrdues del 80%” no tenen despeses que presentar, com poden ser els fisioterapeutes, guies turístics o fotògrafs. LLIGA i diversos sectors demanaven l’eliminació d’aquest requisit, i no que s’ampliés el seu termini.

 

Els autònoms sense deutes segueixen sense saber si poden o no accedir a les ajudes directes

Al “escarn comparatiu” que denuncien des de ATA, s’afegeix la “inseguretat jurídica que porta generant des de març aquest decret, i que continuarà generant. Veníem reclamant un desenvolupament normatiu que no s’ha produït”, va explicar José Carlos Piñero. De fet, el problema anterior continua estant: ni en el preàmbul de la norma, ni en l’article 1.3 del Reial decret aclareixen “si els autònoms que no tinguin deutes poden accedir a les ajudes, perquè la literalitat de la norma parla de deutes, però també de costos fixos incorreguts, que poden haver estat abonats o no”, va explicar Piñero.

Tal com explica el director de l’àrea jurídica de ATA, cenyint-se a l’escrit en el Reial decret- Llei 5/2021, en cap moment es precisa que el cost fix -lloguer, nòmina de treballadors, assegurances del negoci…- hagi d’estar impagat.

Això es pot observar en el preàmbul del Reial decret llei 5/2021:

I també en l’article 1.3 del Reial decret llei 5/2021:

Segons els experts consultats, la primera part del text queda clara: “primer es calcula el que li correspon a l’autònom per la seva caiguda de facturació. Amb aquests diners, caldrà satisfer deutes pendents amb els proveïdors. Si quedés diners després d’haver abonat aquestes factures, es podrà pagar part o la totalitat dels crèdits, prevalent els ICO. El problema ve al final, quan es parla de ‘costos fixos’. En cap moment es precisa que aquests costos hagin d’estar impagats, i tampoc es diu què ocorrerà amb els autònoms que no tenen comptabilitat per a demostrar pèrdues comptables, com els moduleros”, va dir Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Segons va assegurar Barcons a aquest diari, “l’ambigüitat de la norma és tal que jo no m’atreviria a presentar massa costos fixos, ni molt menys a sol·licitar els diners per a costos sense abonar. Feia falta un desenvolupament normatiu perquè els autònoms que sol·licitessin aquestes ajudes sabessin amb certesa que no anaven a haver de retornar-les”.

 

 L’ambigüitat de la Llei obliga les autonomies a optar per interpretacions restrictives

De fet, tal és la inseguretat jurídica per a molts advocats i gestors, que depenent en quina comunitat autònoma estiguin, podrien sol·licitar si se cenyissin a la llei, la cobertura de deutes i costos -pagats o sense pagar- o només de deutes.

Com ja va avançar aquest diari, la indeterminació de la llei va empènyer al as administracions regionals  a interpretar cada apartat de la norma per a després aplicar els criteris de concessió dels fons. Per això, “les autonomies que han anat obrint convocatòries, en molts casos, s’estan curant en salut i estan aplicant les interpretacions més restrictives en les condicions la redacció de les quals genera confusió“, va explicar José Carlos Piñero, director de l’Àrea Jurídica de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms.

Tant és així que l’article 1.3 del Reial decret- Llei parla només de “costos fixos”, sense desenvolupar quins, ni si han d’estar abonats. Mentre que autonomies com Andalusia, davant la falta de desenvolupament normatiu, per a no obligar els seus autònoms a haver de retornar més endavant les ajudes, van preferir optar per la interpretació més restrictiva i publicar la següent redacció en l’article 7 del Decret llei 10/2021:

 

La indeterminació de la llei desincentivarà les sol·licituds

El problema és que “segons la comunitat en la qual visqui l’autònom i segons la interpretació que faci el seu gestor, inclourà unes factures o altres. Fa falta exemples, desenvolupament normatiu i directrius clares per a les autonomies i per als professionals que gestionem les sol·licituds perquè si no els autònoms no sol·licitaran els diners per temor a devolució”, va dir l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

De fet, si les comunitats han optat per la interpretació més restrictiva és precisament perquè seran elles les encarregades de gestionar més tard els possibles reintegraments per incompliment dels requisits. Així ho marca el Reial decret llei 5/2021 ” En el primer trimestre de 2023, les Comunitats Autònomes i les Ciutats de Ceuta i Melilla remetran al Ministeri d’Hisenda els reintegraments d’ajudes derivats de l’incompliment de les condicions establertes per a la seva concessió”.

És el cas de Castella i Lleó, una de les comunitats que fa mesos que van publicar les bases de la seva convocatòria i es van veure obligades a precisar per si mateixes la llei, davant la falta de concreció del RD 5/2021. Si bé en els primers apartats el Govern regional es limita a reproduir els criteris de l’article 1 de la llei del Govern, més endavant, en el seu apartat 4, sota el nom “deute i despeses fixes subvencionables”, el text no deixa lloc a dubtes i estableix que “en el cas que el beneficiari acrediti l’aplicació de l’import de l’ajuda a deutes per una quantitat inferior a l’ajuda concedida, donarà lloc al reintegrament parcial de l’ajuda, responent al principi de proporcionalitat”.

És a dir, la norma ja preveu i s’anticipa a les circumstàncies en les quals es trobaran molts autònoms que rebran un import major per la seva caiguda de facturació del qual després podran realment gaudeix.

 
Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume Barcons a Autónomos y Emprendedor.es