Distinció entre Fixos Discontinus i contractes fixos continus

Distinció entre Fixos Discontinus i contractes fixos continus

STS de 28 d’octubre de 2020 (Rcud. 4364/2018)

Qüestió plantejada.

Es planteja la distinció entre els contractes fixos discontinus i els fixos continus.

Criteri del TS

a) Fixos continus.
Els serveis que es presten no són, de manera sistemàtica i reiterada en el temps, discontinus, sinó continus i sense solució de continuïtat, en aquest cas el contracte serà fix continu, perquè aquesta serà la seva naturalesa real i veritable.
Són suposats en els que el treball és continu, ja que sempre es treballa, no hi ha períodes en què no es treballa, és a dir, no hi ha cap període de discontinuïtat.
Si el treball i les necessitats empresarials són prolongades i sistemàticament ininterromputs i permanents i deixen de ser intermitents, el contracte muda la seva naturalesa i repercuteix en la naturalesa jurídica de la relació1, en transformar-se de fix discontinu a fix continu o ordinari, al no haver-hi discontinuïtat, sinó continuïtat.
La regulació legal exclou la sistemàtica i prolongada falta de solució de continuïtat entre les campanyes, en termes tals que ens trobem en presència d’una activitat permanent que no intermitent, com la discontinuïtat requereix per definició2.

b) Fixos discontinus
El contracte fix discontinu es reconeix per a atendre necessitats i treballs que són, per la seva pròpia naturalesa, discontinus (períodes en els quals es treballa seguits de períodes en els quals no es treballa).
És inherent a aquest contracte que hi hagi una certa discontinuïtat en el treball, això és, intervals temporals en els quals no es prestin serveis perquè no hi hagi treball que atendre.

Conclusió

Un contracte en què els treballadors, de manera sistemàtica i reiterada, presten serveis de manera contínua i sense solució de continuïtat no es correspon amb la naturalesa d’un contracte fix discontinu, al qual és inherent i consubstancial que existeixi una certa discontinuïtat en el treball.
El senyal d’identitat del contracte fix discontinu és la discontinuïtat. Si per contra, el que existeix de manera reiterada en el temps és una continuïtat en la prestació de serveis, el contracte no podrà ser considerat fix-discontinu, i això perquè la seva naturalesa serà la de fix o, si per contraposició prefereix dir-se així, la de fix continu.

 
1 STS de 10 d’octubre de 2013, Rcud. 3048/2012
2 STS de 25 de juliol de 2010.