Des del 30 de març ja no es pot fer contractes temporals ‘eventuals’ o per obra i servei. No obstant això, molts es van signar abans d’aquesta data i continuen en vigor. Els autònoms tenen diferents terminis per a finalitzar-los i convertir en fixos als seus treballadors si no compleixen les noves condicions de la reforma laboral.

Els autònoms no poden signar cap nou contracte temporal ‘eventual’ o per ‘obra i servei’ des del passat 30 de març, quan la llei de la reforma laboral els va derogar definitivament i va donar pas a dues noves modalitats de contractació temporal, que responen a causes molt més limitades i que es poden estendre menys temps que els anteriors.

La desaparició dels antics contractes temporals, segons adverteixen els experts, farà que tard o d’hora, la immensa majoria de els autònoms amb empleats al seu càrrec hagin de recórrer a contractes indefinits o fixos discontinus. Això de deure al fet que, les modalitats que hi ha ara mateix per a contractar un treballador per un temps determinat, serveixen només per a casos “molt concrets i impliquen molts riscos de cara a una possible Inspecció de Treball. Les causes hauran d’estar ben justificades i es prestarà molta atenció a l’encadenament de contractes, que amb la reforma laboral no pot superar els 18 mesos en un període de referència de dos anys”, va explicar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Ara bé, encara que cap autònom pot avui dia fer un nou contracte temporal ‘per obra i servei’ o eventual, la reforma laboral sí que va preveure un lapse de temps per a adaptar-se a les noves condicions i encara pot haver-hi autònoms que hagin subscrit aquests tipus de contracte abans del 30 de març.

En aquest supòsit, podrien donar-se dues circumstàncies: que els autònoms ja haguessin formalitzat abans del 31 de desembre de 2021 una de les dues modalitats de contracte temporal -eventual o per obra i servei- que han desaparegut, o que ho haguessin fet entre l’1 de gener i el 30 de març. Segons els experts, cal tenir especial compte amb cadascuna de les casuístiques ja que, depenent de si el contracte es va formalitzar abans de final d’any, o entre l’1 de gener i el 30 de març, els seus temps de durada seran diferents i l’ocupador, possiblement, va a haver de convertir al seu treballador en fix en un moment diferent.

 

Quant temps duraran els contractes eventuals o per obra i servei signats abans del 30 de març?

Avui dia ja no existeixen les dues modalitats que acollien a l’inici de l’any a la immensa majoria de els quatre milions de treballadors temporals que s’estima que hi havia a Espanya. I aquells que es van signar abans del 30 de març deixaran d’estar en vigor, com tard, al setembre d’enguany ja que en gairebé tots es preveia una durada màxima de sis mesos.

 

Contractes per obra i servei o eventuals entre l’1 de gener i el 30 de març de 2022

Els contractes temporals per ‘obra o servei’ que s’hagin signat entre l’1 de gener i el 30 de març de 2022, podran durar tan sols sis mesos, segons recull la disposició transitòria quarta de la reforma laboral.

La mateixa llei indica que els contractes eventuals per circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes, celebrats des del 31 de desembre de 2021 fins al 30 de març de 2022, es regiran també per la nova normativa i que no podran durar més de sis mesos. 

Per tant, i segons aquests terminis, si l’autònom hagués signat a partir de l’1 de gener i fins al 30 de març un contracte per obra o servei, o eventual, en tots dos casos haurà de finalitzar-ho als sis mesos, és a dir, com tard el pròxim 30 de setembre 
 

Contractes per obra i servei o eventuals anteriors al 31 de desembre de 2021

En el cas dels contractes temporals ‘per obra o servei’ que s’hagin signat abans del 31 de desembre, s’aplicarà la normativa anterior, és a dir, seguiran en vigor per un màxim de tres anys, o quatre si s’ha ampliat per conveni col·lectiu. 

En el cas dels contractes ‘eventuals’ signats amb anterioritat al 31 de desembre, podran esgotar també la seva durada màxima dictada per l’antiga normativa, és a dir, es podran estendre fins a sis mesos o 12 si s’han ampliat per conveni col·lectiu.  

Per tant, en aquest supòsit, podrien donar-se dues casuístiques:

• O bé que l’autònom hagi signat abans del 31 de desembre un contracte eventual, i en aquest cas haurà de rescindir-lo als sis mesos o als dotze mesos, és a dir, com tard el 31 de desembre de 2022
• O bé que l’autònom hagi signat abans del 31 de desembre el contracte per obra o servei i tingui, com a màxim, fins a 2025 per a finalitzar-ho  

 

Què podran fer els autònoms quan acabin els seus nous contractes temporals?

En tots dos casos, tant si es va signar el contracte eventual o per obra i servei abans del 30 de març i aquest segueix en vigor, com si no es va signar cap d’ells i ja no es pot, els experts coincideixen que tard o d’hora, l’opció de contractar de manera temporal deixarà de ser viable.

Encara que tècnicament continua havent-hi contractes temporals, serà molt difícil complir amb les actuals condicions, ja que ara mateix només existeixen dues modalitats que cobreixen la temporalitat: “circumstàncies de la producció previsibles i imprevisibles, o substitució. Quan s’acabin els antics contractes, els autònoms només podran contractar un treballador temporal per a substituir a un empleat fix, o per motius d’emergència en la producció i totalment imprevisibles, ja que el contracte per circumstàncies de la producció previsibles té un ús molt limitat. Només el podrà utilitzar un negoci durant 90 dies a l’any per a tots els seus treballadors“, va explicar Luis San José, advocat laboralista de AGM advocats.

Així doncs, una vegada acabats els antics contractes, “en el cas que l’autònom tingui un pic imprevisible de demanda, alguna cosa que no s’hagi repetit altres vegades i que sigui puntual, sí que podrà signar un contracte per circumstàncies de la producció durant sis mesos, prorrogables a 12. És a dir, durant el mateix temps que l’eventual. La qüestió és que ha de ser una emergència, per la qual cosa si torna a ocórrer una altra vegada aquest fet puntual ja s’hauria de fer un contracte fix o fix-discontinu”, va explicar en anteriors declaracions a aquest diari, Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

En el cas que sigui una situació previsible, “també es pot recórrer al contracte per circumstàncies de la producció però, en aquest cas, només durant 90 dies a l’any i han de ser intermitents. En definitiva, d’ara endavant pràcticament s’hauran de fer sempre els contractes fixos o indefinits, ja que els temporals seran per a circumstàncies molt puntuals“, va assegurar Barcons.

 

Els experts adverteixen del perill d’encadenar contractes temporals

És més, encara que l’autònom complís els anteriors requisits i poguessin subscriure un dels nous contractes temporals, hauria d’anar amb compte ja que la disposició addicional cinquena de la reforma laboral també delimita l’encadenament de contractes de durada determinada.

Concretament, aquesta disposició apunta a l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors, que diu que “les persones treballadores que en un període de vint-i-quatre mesos haguessin estat contractades durant un termini superior a divuit mesos, (…) per al mateix o diferent lloc de treball (…) mitjançant dos o més contractes per circumstàncies de la producció (…) adquiriran la condició de persones treballadores fixes”.

A més, el còmput per als límits d’encadenació que s’apunta en aquest article “també inclou a els contractes que estaven vigents a data d’aprovació de la reforma -és a dir, al desembre-. Això significa, per exemple, que si un autònom tenia un contracte eventual o per obra i servei signat a l’octubre de 2021, els límits per a l’encadenació de 18 mesos comencen a comptar des d’aquest moment”, va explicar Luis San José, advocat laboralista de AGM advocat.

 

El futur contracte temporal podria acabar sent el fix-discontinu

De fet, segons els experts, el nou contracte temporal a Espanya acabarà sent el fix-discontinu, que permet a l’autònom tenir a un treballador en períodes determinats. Mentre que abans aquests contractes estaven reservats per a treballs estacionals o de temporada, ara s’estén als que “qualsevol naturalesa sempre que la seva prestació sigui intermitent, tingui períodes d’execució certs, determinats o indeterminats”, segons la normativa. Amb aquesta nova definició aquest contracte s’obre a situacions que abans la norma permetia fer amb contractes temporals o amb fixos a temps parcial. 

La diferència, no obstant això, és que hi haurà un encariment de l’acomiadament ja que, a partir de març, la majoria dels nous contractes que es se subscriguin seran o fixos-discontinus o indefinits, i en tots dos casos la indemnització per acomiadat objectiu és de 20 dies per any treballat, mentre que en els contractes temporals és de 12 dies. És a dir, per a un sou de 1.500 euros, la indemnització en cas d’acomiadament augmentaria en 400 euros per cada any treballat.

 

Article de Daniel Ghamlouche amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es