NOMÉS PODRÀ SER EVENTUAL EL 15% DE LA PLANTILLA

El Govern vol reduir el nombre de contractes temporals al 15% de la plantilla. La proposta posa difícil la utilització d’eventuals en els negocis regentats per autònoms ja que necessiten un mínim de set empleats per a contractar un temporal.

L’última proposta del Govern per a reduir la temporalitat en el mercat laboral és excloent per als treballadors autònoms i per a la majoria dels petits negocis a Espanya. El document que el Ministeri de Treball i Economia Social va enviar aquesta setmana a la taula del diàleg social per a la reforma laboral, proposa una mesura perquè les empreses no puguin tenir treballadors temporals si el seu número supera el 15% de la plantilla. És a dir, que es necessitaria, almenys, disposar de set treballadors per a emprar a un temporal. En aquests moments, el 80% de les empreses espanyoles tenen menys de nou treballadors encara que, d’elles, la gran majoria té menys de cinc.

Es tracta, per tant, d’un límit que impedeix l’ús d’aquest tipus de contractes per a la major part del teixit productiu espanyol, autònoms i petits negocis, que solen tenir entre un i cinc treballadors. I per als quals, si tira endavant la mesura, seria impossible contractar temporals perquè, per exemple, els ajudin en l’època de rebaixes si és un comerç o durant l’arribada massiva de turistes a l’estiu, ni quan realitzin un esdeveniment com unes noces.

El full de ruta que planteja l’Executiu per a dur a terme aquesta limitació és que les empreses facin a final d’any un comptatge de tots els contractes que tenen vigents fins a 31 de desembre i també dels que hagin finalitzat al llarg de l’any natural. De tal forma que, quan comenci el nou exercici, presentin una proposta als representants legals dels treballadors, en les quals es modifiquin els contractes, perquè els temporals mai se superin el 15% de la plantilla.

El problema que presenta la proposta per als treballadors per compte propi és “que sota les condicions que planteja la mesura, els autònoms no podran contractar temporalment” va assegurar l’advocat laboralista de la Gestoria Barcons, Jaume Barcons. Segons va explicar l’expert, per a aconseguir aquest 15% mínim que planteja el document és necessari que l’activitat tingui una plantilla mínima de set o més empleats. 

Per tant, i si la proposta segueix endavant sense cap modificació, tots aquells negocis que tinguin entre un i sis treballadors no podrà realitzar contractes temporals quan necessitin cobrir un reforç. Per a Barcons, “la mesura obligarà als petits negocis a només realitzar contractes que tingui un caràcter més fix”.

“Estan pensant que a Espanya només hi ha grans empreses”

La mesura seria potencialment perjudicial per als petits negocis que no podrien realitzar aquest tipus de contractacions per a complir amb els pics de treball de la seva activitat, bé els que es produeixen en estiu amb l’arribada massiva de de turistes, o perquè s’ha realitzeu un gran esdeveniment i, fins i tot, quan es necessita personal perquè arriba l’època de rebaixes. El president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA), Lorenzo Amor, va criticar durament la mesura a través del seu compte de Twitter. Amor va denunciar que “reduir la temporalitat ha de ser un objectiu de tots, però no s’aconsegueix amb topalls que penalitzen a autònoms i petites empreses”.

Segons va explicar el president de ATA, la proposta de l’Executiu és “absurda” perquè per a aconseguir aquest mínim del 15% de la plantilla, un negoci ha de tenir un mínim de set empleats: “aquesta mesura és absurda perquè una empresa amb cinc treballadors cada treballador suposa un 20%. Una amb quatre té un 25%, amb tres un 33%”. I va completar dient que “ja amb set treballadors sembla que pots tenir un temporal”.

Finalment, Amor es va lamentar  que el Govern “continuï pensant que només hi ha grans empreses, quan a Espanya gairebé el 90% de les activitats tenen menys de cinc treballadors i no a l’inrevés”. De fet, les últimes dades referents al mes de setembre de la Direcció General de la Indústria i la Petita i mitjana empresa (organisme que pertany al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme) mostren com de les 1.304.691 pimes amb assalariats, 1.123.936, té entre un i nou assalariats.

La temporalitat un objectiu del Govern

La reducció dels contractes temporals ha estat un dels principals objectius del Ministeri de Treball i Economia Social, que dirigeix Yolanda Díaz, des de principis de any. De fet, la vicepresidenta segona del Govern i ministra va avisar al començament de l’exercici que intensificaria la vigilància en els negocis que abusin de l’ús de contractes temporals per a estendre el període de prova i abaratir el cost d’un possible acomiadament, en sintonia amb el que recull el Pla Director per un Treball Digne.

D’aquesta manera, i al llarg de tot l’any, s’ha realitzat una intensa campanya informativa per a advertir als negocis que poguessin estar fent un ús abusiu d’aquest tipus de contractes. Es tenia previst que s’enviaran un total de 85.000 missives per a realitzar aquesta funció d’avís. Tot això acompanyat amb l’actuació dels inspecció i el seu augment de control en aquesta mena d’activitats

La temporalitat és major en el sector públic

La temporalitat dels contractes a Espanya és un dels grans problemes del mercat laboral. Una inestabilitat de les ocupacions que és també conseqüència dels tipus de contractes que es fan en bona part en les entitats públiques. De fet, la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials) va emetre fa uns mesos un informe en el qual exposava, amb les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2021, la temporalitat que hi havia en el sector públic i que suposaven el 30,4% de tots els seus treballadors, enfront del 22% dels empleats amb contractes públics que operen en l’àmbit privat. De tal manera que, en aquests moments, un de cada tres empleats que treballa per a l’Administració ho fa mitjançant un contracte temporal.

Davant aquestes dades, el president de la Comissió Financera del Consell General d’Economistes (CGE), Antonio Pedraza, deia en un anterior article que “és una diferència molt exagerada. Màximament quan hauria d’haver-hi més temporalitat en el sector privat amb els cicles de l’activitat econòmica, que en l’Administració pública, que no sofreix aquests cicles i és més constant. No obstant això, és una cosa que està ocorrent”.

Sempre s’ha tendit a associar la realització de contractes temporals a les activitats econòmiques privades per les campanyes de treball. I és una cosa que ocorre, tanmateix això no és l’únic causant de la temporalitat en el mercat laboral. El secretari general de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres (FECCOO), Francisco García, coincidia amb Pedraza i denunciava l’abús que es feia del contracte temporal en en el sector públic. “Les administracions públiques han deixat a un costat la seva responsabilitat i no han convocat places d’ocupació pública. Pel que s’ha anat acumulant la temporalitat” va dir García.

Segons explicava García, que l’Estat no convoqui nous llocs de treball públic, “no vol dir que no sigui necessari contractar més mèdics, mestres, policies o secretaris de jutjats per a atendre correctament la ciutadania en els serveis públics. De fet, tot el contrari. Per això, l’Administració recorre als contractes temporals per a cobrir aquesta demanda. Es contracta personal obviant les ofertes d’ocupació pública i agafant a professionals interins, eventuals o temporals”.

 

Article d’Ivana Haro en Autónomosyemprededor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.