El TS en data 26 de juny de 2020, (Recud. 4405/2017), ha dictat una interessant sentència, sobre la manera d’acreditar la disminució persistent d’ingressos o vendes d’acord amb l’art. 52.c) en relació a l’art. 51.1 ET.
 

Antecedents

Es planteja si és suficient, per a determinar el nivell d’ingressos o vendes, consignar en la carta d’acomiadament els imports de les autoliquidacions trimestrals d’IVA, o si és necessari també, donar informació dels comptes anuals de l’exercici immediatament anterior a l’extinció. És a dir, si resulta bastant per a justificar una situació econòmica negativa l’aportació de les declaracions tributàries d’IVA, amb la finalitat d’acreditar els resultats econòmics i la raonabilitat de l’acomiadament adoptat per l’ocupadora.

Doctrina del TS

S’analitza el contingut del RD 1483/2012 sobre acomiadaments col·lectius i suspensions de contractes i la necessitat o no d’aportar els comptes anuals dels dos últims exercicis econòmics complets, auditades en el seu cas, segons si l’empresa té o no aquesta obligació, i a més la documentació fiscal o comptable acreditativa de la disminució d’ingressos o vendes en els 3 trimestres consecutius anteriors a l’acomiadament, en relació amb els mateixos trimestres de l’any immediatament anterior.
El TS entén que la disminució d’ingressos o vendes es pot inferir clarament de les declaracions trimestrals d’IVA i la seva comparativa. A més se’ns diu que la disminució d’ingressos per vendes, no queda enervada per la persistència d’un saldo favorable en el resultat final, ja que la disminució d’ingressos o vendes és un dels supòsits previstos en la Llei. El TS considera que l’única manera d’enervar la decisió empresarial en aquests casos és la falta de raonabilitat o desmesura, en la qual es constati una desproporció entre el grau d’incidència econòmica de la causa negativa i l’adopció de la mesura extintiva.