STSJ de Madrid de 8 de febrer de 2023, Rec. 1348/2022. ECLI:ES:TSJM:2023:1614: Criteris respecte a les indemnitzacions per acomiadament. Quan procedeix i quan no, una indemnització d’acomiadament superior a la legalment taxada.

Qüestió Plantejada

Quan procedeix la indemnització addicional per acomiadament disciplinari, i els requisits que s’exigeixen per a poder reconèixer-la.

a) Compensació/Descompte indemnitzacions anteriors
És doctrina pacifica que es permet compensar la indemnització abonada per l’extinció de l’últim contracte per una decisió empresarial en la qual es reconeix i abona una indemnització. El reconeixement d’una indemnització superior suposa el descompte del ja cobrat. Del mateix acte no pot néixer el dret a dues indemnitzacions reparadores pel mateix mal, ja que es produiria un enriquiment injust[1].

b) Regles generals sobre la indemnització per acomiadament
Pel que fa al contracte de treball i la seva extinció, regeix la indemnització taxada calculada segons uns criteris legalment establerts que tenen caràcter objectiu (salari i antiguitat de la relació laboral) i subjecta a uns topalls màxims.

En aquesta mena de càlculs, es prescindeix del mal emergent, el lucre cessant o els danys morals causats.

Estem davant una qüestió legal, per la qual l’empresari sap amb exactitud el cost de la indemnització per acomiadament, sense que el treballador pugui reclamar una indemnització addicional pels danys i perjudicis causats[2]. L’única excepció és quan l’extinció s’adopti per motius discriminatoris o amb vulneració de drets fonamentals i altres llibertats públiques.

c) Arguments contraris a la indemnització addicional
La pèrdua del lloc de treball per causa il·legal permet una reparació del mal, amb caràcter objectiu i sense connexió real directa amb l’efectiu perjudici produït, amb independència de la quantia real dels perjudicis, però també sense necessitat de provar la seva existència, presumint-se que el mal sempre es produeix, tant en el camp laboral o professional, com d’ordre afectiu-immaterial o l’ordre moral, i la finalitat de la indemnització és substituir la readmissió truncada, mutant l’obligació de readmetre per una indemnització de danys i perjudicis legalment taxada[3].

d) Criteris perquè s’apliqui la indemnització addicional.
El reconeixement d’una indemnització superior a l’establerta legalment sobre la base del conveni 158 de la OIT i l’art. 24 de la Carta Social Europea, es dona quan la indemnització per acomiadament improcedent sigui minsa i no tingui un efecte dissuasiu per a l’empresa, ni compensi prou a la persona treballadora per la pèrdua d’ocupació, concorrent així mateix una clara i evident il·legalitat, frau de llei o abús de dret en la decisió empresarial extintiva del contracte, fixant-se en tal caso una indemnització superior que compensi els danys causats (mal emergent, lucre cessant, mal moral, …) i per a preservar la igualtat de parts i evitar la indefensió en el petitum de la demanda del treballador acomiadat s’han de concretar els danys i perjudicis que necessiten de compensació i prova contradictòria del seu quàntum.

 

Conclusió

Perquè procedeixi la indemnització addicional per acomiadament, superior a la taxada, és necessari que concorri una clara i evident il·legalitat, frau de llei o abús de dret. Que la indemnització per acomiadament sigui minsa de manera que manqui d’efectes dissuasius i tampoc compensi al treballador per la pèrdua d’ocupació i que per a evitar indefensió i subjectivismes que poden portar a la confusió entre els operadors jurídics i incerteses jurídiques en el petitum de la demanda del treballador acomiadat s’han de concretar els danys i perjudicis que necessiten de compensació i la prova contradictòria del seu quàntum.

[1] STS de 9 de març de 2022, Rcud. 2895/2000, i STS de 20 de juny de 2018, Rcud. 2889/2016

[2] STSJ Catalunya de 30 de gener de 2023, Rec. Suplicació 6219/2023

[3] STSJ de Galícia de 19 d’octubre de 2021, Rec. Suplicació 1905/2032, STSJ de Galícia de 23 d’abril de 2021, Rec. Suplicació 360/2021, STSJ de Madrid d’1 de març de 2021, Rec. Suplicació 596/2020, STSJ Madrid de 18 de març de 2021, Rec. Suplicació 136/2021, STSJ d’Astúries de 19 d’octubre de 2021, Rec. Suplicació 1905/2021, STSJ d’Astúries de 27 de juliol de 2021, Rec. Suplicació 1574/2021