Qüestió plantejada.
Es planteja la qüestió de quan la guàrdia localitzada interfereix en la vida personal i per tant el temps de disponibilitat ha de ser considerat treball efectiu.
Criteri del TSJ.
La STJUE de 21 de febrer de 2018 (Assumpte Matzak1) tracta d’una guàrdia localitzada en la qual el treballador ha d’atendre el requeriment de l’empresa en un temps de 8 minuts des de la recepció de la crida. El TJUE entén que la guàrdia localitzada, a diferència de la física, implica que el treballador estigui permanentment i disposició de l’empresa per a atendre qualsevol eventualitat, però disposa de plena llibertat deambulatòria, podent administrar el seu temps, amb menys limitacions i dedicar-se als seus interessos personals, considerant-se únicament temps de treball el dedicat a la prestació efectiva de serveis2, no obstant això, es considerarà temps de treball quan el treballador tingui l’obligació de romandre en el seu domicili durant el període de guàrdia, estar a la disposició de l’empresari i presentar-se al seu lloc de treball en un termini de 8 minuts.
Així la configuració del temps de treball es pot definir:
a) Element espacial: Temps que el treballador està obligat a romandre en les instal·lacions de l’empresa o en qualsevol altre lloc designat per l’ocupador, inclòs el propi domicili, per a atendre la crida empresarial.
b) Element temporal: Temps breu de resposta a la crida de l’empresa per a acudir al lloc de treball.
En tots dos casos s’ha de produir una limitació a la llibertat de deambulació i d’administració del temps en què el treballador pugui dedicar-se als seus interessos personals familiars i socials, d’aquí ve que serà:
a) Temps de treball: Quan la guàrdia exigeix l’obligada permanència en un determinat espai físic i donar resposta immediata en cas de necessitat, ja que en tal suposat, el treballador es troba en l’exercici de les seves funcions laborals.
b) Temps de descans: Si el treballador pot dedicar-se a les activitats personals i d’oci que lliurement volgués realitzar, en els quals només serà temps de treball el dedicat a la prestació efectiva de serveis que requereixi la intervenció necessària per a atendre la incidència.
Conclusió
La disponibilitat a través d’una guàrdia de localització no equival a temps de treball, al no afectar la llibertat de moviments i activitat del treballador, encara que suposa una limitació, per al treballador en haver d’estar en condicions de ser avisat i prestar serveis en un termini raonable. ´
La situació de disponibilitat no implica per si sola el desenvolupament de cap treball, per la qual cosa està fora de la jornada laboral i tampoc pot ser qualificada com a temps de treball o hores extres, per entendre’s que limita al treballador quant a la seva ubicació perquè pugui incorporar-se al seu lloc en el temps requerit3.
Si el treballador no està obligat a romandre en un lloc determinat durant les guàrdies de disponibilitat, ni atendre la incidència en un breu termini temporal des de la recepció de l’avís, sent excepcional el desplaçament al centre de treball o al dels clients, en poder-se atendre les incidències per telèfon o en remot, no es considera temps de treball.
Com diu la STJUE de 9 de setembre de 2003, la situació de disponibilitat comporta una restricció per a dur a terme qualsevol tipus d’activitat en haver de ser present en el lloc de servei en un espai temporal determinat per a poder atendre la incidència, però això no implica que tota situació de localització hagi de qualificar-se de temps de treball si el treballador pot administrar el seu temps amb menys limitacions i dedicar-se als seus interessos personals i d’oci, i en aquest cas no és temps de treball efectiu. Així s’entén que el temps de resposta de 30 minuts, no pot qualificar-se de temps molt limitat o breu o de resposta immediata, ja que el treballador pot programar-se la resta del seu temps de descans.
1 Analitzada per la STS de 18 de juny de 2020, Rec. 242/2018.
2 Art. 2 Directiva 2003/88
3 STS de 29 de novembre de 1994
