Si el conveni prohibeix el prorrateig de les pagues extres no pot procedir-se al mateix i la quantitat pagada per aquest concepte es considera salari però no paga extra.
Qüestió plantejada
Es planteja si la prohibició de prorrateig de pagues extraordinàries d’estiu i nadal previst en un conveni col·lectiu pot ser incomplida per l’empresa i en tal cas si s’entén que el deute s’ha extingit o ha operat la compensació (arts. 1196 i 1202 CC) en haver-se abonat mensualment les mateixes encara i no permetre-ho el conveni col·lectiu.
Criteri del TS
En els convenis que es prohibeixi expressament el prorrateig de les pagues extres, en cas que l’empresa ho efectuï, aquesta no queda alliberada de l’abonament d’aquestes, ja que la voluntat dels negociadors impedia considerar l’obligació satisfeta 1.
No obstant això si el conveni es limita a assenyalar la data de venciment de l’obligació de pagament de les gratificacions extres i n prohibeix el seu prorrateig, ni disposa de cap conseqüència per al cas que aquest s’efectuï, caldrà imputar l’abonat a aquest concepte, si la suma coincideix amb el salari anual pactat. 2
Per al TS la normativa del conveni i la seva força vinculant per als qui es troben dins del seu àmbit d’afectació i exigeix el compliment de les seves clàusules, per això, si la clàusula del conveni és clara i l’empresa eludeix la seva efectivitat, és a dir, si la norma estableix el no prorrateig de les pagues extres cal entendre que la retribució percebuda mensualment pel treballador correspon a conceptes salarials diferents d’aquestes pagues extraordinàries.
No s’admet la instauració unilateral del prorrateig per part de l’empresari que buidi de contingut la norma paccionada.
1 STS de 19 de setembre de 2005, Rcud. 4521/2004, STS de 7 de novembre de 2005, Rcud. 4526/2004, STS de 8 de març de 2006, Rcud. 958/2005, STS de 25 gener 2012, Rcud. 4329/2010.
2 STS de 18 de maig de 2010, Rcud. 2973/2009
