Qüestió plantejada.
Es planteja com han de calcular-se les indemnitzacions per acomiadament en els contractes fixos discontinus, és a dir, S’han de computar els períodes d’inactivitat o entre campanyes?.
Criteri del TS
El treball fix discontinu suposa una necessitat de treball de caràcter intermitent o cíclic, en intervals temporals separats però reiterats en el temps i dotats d’una certa homogeneïtat1.
Tenim que la STS de 23 d’octubre de 1995, Rec. 627/1995, va calcular l’import de la indemnització per acomiadament improcedent d’un fix discontinu atès el temps de serveis acreditats en les respectives campanyes.
El dubte ens la va generar la STJUE de 15 d’octubre de 2019, Assumptes C-439/18 i C-472/18, en la qual va examinar l’antiguitat a l’efecte de percebre els triennis dels treballadors fixos discontinus i va entendre que es computava el temps de la relació laboral, i no únicament el temps efectivament treballat2.
No obstant això, per al TS les indemnitzacions d’acomiadament en els fixos discontinus només tenen en compte els períodes de prestació efectiva de serveis perquè:
a) L’art. 56.1 ET estableix que la indemnització per acomiadament es calcula amb dues variables, que són el salari diari i els anys de servei prorratejats per mesos, i una constant.
La variable relativa als anys de servei no pot incloure els períodes d’inactivitat del fix discontinu, al no realitzar-se prestació de serveis, per això els períodes d’inactivitat no computen a efectes indemnitzatoris.
b) La indemnització per acomiadament té naturalesa extrasalarial i es calcula sobre el temps de servei, amb els topalls legals. Els períodes d’inactivitat no hi ha prestació de serveis, per la qual cosa no poden computar-se.
c) La indemnització es calcula sobre la base del salari de l’últim mes treballat. Si aquest salari es multipliqués pel nombre total de mesos transcorreguts des que va començar a prestar serveis en l’empresa, incloent els períodes d’activitat i inactivitat, la indemnització per acomiadament no es basaria en el temps de servei sinó el lapse total transcorregut des de l’inici de la relació laboral fins a la seva finalització i no guardaria proporció amb l’efectiva prestació de serveis.
d) No es causa cap discriminació, ja que un fix discontinu, percebrà la mateixa indemnització per acomiadament que un treballador fix a temps complet que hagi prestat serveis per un lapse temporal igual a la suma de períodes d’ocupació del fix discontinu i que percebi el mateix salari regulador. En tots dos casos es computen els serveis efectivament prestats.
e) El càlcul de la indemnització en els fixos discontinus no es realitza atenent els anys naturals en què hagi estat en l’empresa sinó segons els períodes d’activitat, en els quals el treballador hagi prestat efectivament serveis.
f) En cas de contractes temporals fraudulents, la indemnització haurà d’incloure aquests períodes3.
Conclusió.
En els acomiadaments de treballadors fixos discontinus, únicament tindrem en consideració el temps de serveis efectiu, no els períodes d’inactivitat.
1 STS de 7 de maig de 2015, Rec. 343/2014, STS de 24 de febrer de 2016, Rec. 2493/2014, STS 28 de setembre de 2016, Rec. 3936/2014).
2 STS de 19 de novembre de 2019, Rec. 2309/17, STS de 10 de desembre de 2019, Rec. 2932/17 i STS de 19 de maig de 2020, Rec. 3625/2017.
3 STS de 7 de maig de 2015, Rec. 343/2014. STS de 24 de febrer de 2016, Rec. 2493/2014 i STS de 28 de setembre de 2016, Rec. 3936/2014.
