Qüestió plantejada
Es planteja la inadmissió d’una prova de vídeo vigilància aportada per l’empresa per a justificar un acomiadament d’uns vigilants de seguretat que havien comès irregularitats en els controls de seguretat en vehicles la realització dels quals és registrada i comunicada.
Es comprova per les càmeres de l’aparcament, que enfoquen l’accés dels vehicles, que alguns vigilants registraven l’imprès com si haguessin efectuat el control del vehicle, si bé, en les imatges no constava que s’hagués realitzat.
El treballador no va ser informat de manera expressa, precisa i inequívoca de la finalitat de la recollida de les seves dades personals.
Criteri del TS
La STEDH de 17 d’octubre de 2019 (López Ribalda II)1, al costat de la STC 39/20162 de 3 de març de 2016 que assenteixi la doctrina que quan el treballador coneix que s’ha instal·lat un sistema de vídeo vigilància (a través del distintiu de l’AEPD), no és obligat especificar la finalitat exacta que se li ha assignat a aquest control, tal com també recull l’art. 88 de la LOPDGDD de 2018.
El TEDH admet en López Ribalda II que l’empresa, en determinades circumstàncies, no adverteixi al treballador de l’emplaçament de determinades càmeres de vídeo vigilància, sense que això condueixi a la nul·litat d’aquesta prova.
Conclusió
La prova obtinguda per vídeo vigilància és una mesura justificada i idònia, necessària i proporcionada a la fi perseguit, i en tal cas satisfà les exigències de proporcionalitat que imposa la jurisprudència constitucional i del TEDH i és necessària per a acreditar la veracitat dels fets imputats, sempre que consti com a mínim algun cartell advertint de l’existència d’aquestes cambres d’acord amb la legislació de protecció de dades.
1 Supera la doctrina de la STDEH de 9 de gener de 2018 (López Ribalda I)
2 Citada per la STS de 31 de gener de 2017 (Rcud. 331/1015), que indica que s’han reduït les exigències informatives que s’han de facilitar al treballador en relació a l’existència de la vídeo vigilància.
