Els autònoms societaris i la tarifa plana: nou criteri de la TGSS a tenor de la STS de 3 de desembre de 2019 (Rec. 5252/2017)

Els autònoms societaris i la tarifa plana: nou criteri de la TGSS a tenor de la STS de 3 de desembre de 2019 (Rec. 5252/2017)

Article de Jaume J. Barcons Casas a Iustel, en el qual l’autor analitza la situació dels autònoms societaris i la tarifa plana.

 

1.- INTRODUCCIÓ

La regulació del Règim Especial d’Autònoms (d’ara endavant RETA), ve establerta per la Llei 20/2007 d’11 de juliol, per la qual s’aprova l’Estatut del Treball Autònom(1). Un dels incentius de suport per a aquest sector, va ser la creació de la denominada tarifa plana que apareix per primera vegada en el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de Mesures de Suport a l’Emprenedor i d’Estímul del Creixement i de la Creació d’Ocupació(2), la finalitat de la qual va ser impulsar l’emprenedoria, així com el treball per compte propi.

Aquesta norma, com és habitual, va sofrir múltiples modificacions, entre les quals destaquem la de la Llei 14/2013 de 27 de setembre d’Emprenedors(3), la de la Llei 31/2015 de Foment del Treball Autònom de 9 de setembre(4) i la de la Llei 6/2017 de Reformes Urgents del Treball Autònom de 24 d’octubre de 2017(5).

 

2.- REQUISITS D’ACCÉS A LA TARIFA PLANA.

Per a l’accés a la Tarifa Plana en la quota d’autònoms és necessària un alta inicial i no haver estat d’alta en el RETA durant els 2 anys anteriors, o en cas d’haver sol·licitat aquesta bonificació anteriorment, el transcurs de 3 anys.

Les tarifes vigents avui dia(6) són les aprovades pel Reial decret llei 28/2018 de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació(7) en les quals el benefici que s’estableix és el següent:

a) 12 mesos Inicials: 60 euros de la quota mínima per contingències comunes o un 80% de bonificació sobre la base mínima en cas de cotitzar per bases superiors a la mínima establerta.

b) Del mes 12 al mes 18: El 50% de reducció de la quota mínima per contingències comunes durant el segon semestre.

c) Del mes 18 al mes 24: El 30% de reducció de la quota mínima per contingències comunes durant el següent semestre.

d) Del mes 24 al mes 36: El 30% de bonificació de la quota mínima per contingències comunes, quan es tracti de nous autònoms menors de 30 anys o dones autònomes menors de 35 anys.

e) Des d’1 de gener de 2019, es van incloure les persones amb discapacitat, i les víctimes de la violència de gènere i terrorisme, que gaudeixen durant 5 anys de la tarifa plana en els següents termes:

f) Els 12 mesos inicials: 60 euros de la quota mínima per contingències comunes o un 80% de bonificació sobre la base mínima.

g) Els 48 mesos restants: el 50% de la base mínima per contingències comunes.

 

3.- AUTÒNOMS SOCIETARIS Vs. TARIFA PLANA: SITUACIÓ ACTUAL.

La problemàtica se suscitava amb la TGSS que no admetia la tarifa plana respecte als administradors de societats mercantils ni en autònoms col·laboradors, utilitzant un criteri restrictiu que provocava que l’Entitat Gestora exclogués a aquest col·lectiu de les reduccions i bonificacions en les altes inicials, en considerar que no s’esmenten en l’art. 31 de l’Estatut del Treballador Autònom, realitzant una interpretació literal de la norma, considerant que no existeix raó per a incloure com a beneficiaris d’aquestes reduccions als socis capitalistes administradors de societats.

Davant aquesta situació, els tribunals van començar a pronunciar-se en contra(8) del criteri de la TGSS, que només admetia aquestes reduccions en els Socis de Societats Laborals i socis treballadors de cooperatives de treball associat enquadrats en el RETA(9). Però la recent sentència del Tribunal Suprem, Sala Contencioso Administrativa de data 3 de desembre de 2019(10) ve a solucionar i aclarir l’assumpte, consolidant el tan esperat criteri a favor que els autònoms societaris s’apliquin l’incentiu previst en l’art. 31 de la Llei 20/2007, perquè considera que d’acord amb l’art. 1.2.c) d’aquesta llei, són treballadors autònoms els qui exerceixin funcions de direcció i gerència, i en aquest sentit ho són els administradors o consellers delegats que posseeixin el control efectiu, directe o indirecte, que els obligui a enquadrar-se en aquest Règim Especial, d’acord amb l’art. 305 la Llei General de Seguretat Social(11) (d’ara endavant LGSS).

Això fa que el Tribunal Suprem consideri, encertadament, que l’activitat empresarial o professional en el RETA es pot realitzar de diferents formes: ja sigui mitjançant un alta inicial com a persona física o bé optar per fer-ho a través d’una persona jurídica, mitjançant una societat mercantil, i això per qüestions de mera utilitat econòmica i llibertat d’empresa reconeguda en el propi art. 38 de la Constitució Espanyola.

Per a la STS de 21 de juny de 2016(12), quan concorren les circumstàncies fàctiques i jurídiques que condueixen a l’enquadrament i alta en el RETA de determinades persones físiques, individualment considerades, en una societat de capital que dugui a terme l’activitat que constitueix el seu objecte, reuneixen, per se, les condicions de treballadors autònoms, per la qual cosa constituir una societat mercantil, no és incompatible amb la qualitat de treballador autònom quan la posició jurídica de beneficiari en aquesta societat determina la seva obligada afiliació al RETA.

El Tribunal Suprem en aquesta Sentència de 3 de desembre de 2019, recorre a la interpretació teleològica i sistemàtica, arribant a conclusions diferents a les de la TGSS, en entendre que l’enquadrament en autònoms en les societats de capital ve impost per la pròpia LGSS abans citada, la qual cosa no impedeix reconèixer els beneficis de la tarifa plana a qui sigui soci administrador d’una societat de capital i que obligatòriament hagi d’enquadrar-se en el RETA, i reuneixi els altres requisits exigits per la norma per a gaudir d’aquests beneficis.

En data d’avui la TGSS ha remès pel que acull la doctrina del TS, i admet que els autònoms societaris poden gaudir de la tarifa plana, canviant amb això el criteri, i obrint la porta al fet que es puguin reclamar les diferències dels últims 4 anys, via devolució de les quotes indegudament pagades, amb efectes retroactius.

 

NOTES:

(1). BOE núm. 166 de 12 de juliol de 2007
(2). BOE núm. 47 de 23 de febrer de 2013.
(3). BOE núm. 233 de 28 de setembre de 2013.
(4). BOE núm. 217, de 10 de setembre de 2015
(5). BOE núm. 257, de 25 d’octubre de 2017
(6). A març de 2020, s’apliquen les tarifes de 2019, al no haver-se modificat les mateixes.
(7). BOE Núm. 314 de 29 de desembre de 2018

(8). STSJ Castella i Lleó, Sala del Contenciós, 2 de 28 de febrer de 2017 (Rec 593/2016), STSJ Galícia, Sala del Contenciós de 21 de maig de 2015 (Rec. 4294/2014); STSJ Comunitat Valenciana 13 d’abril de 2016, Sala social, (Rec. 1894/2015); STSJ Madrid Sala del Contenciós de 30 de gener de 2015, Rec. 1125/2013)
(9). Art. 31.3 Ley 20/2007.
(10). Rec. 5252/2017. RJ 2019/5513
(11). RD Legislatiu 8/2015 de 30 d’octubre (BOE núm. 261 de 31 d’octubre de 2015.
(12). Rcud. 3805/2014

 

Article original: www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1202369#nota6