Milers d’autònoms han decidit deixar d’afectar els seus treballadors sota la figura d’un ERTO i no han acudit a la cinquena pròrroga d’aquests expedients que s’ha establert fins al 28 de febrer. Aquestes són les cinc raons que apunten els experts.

“Dels 200 ERTO que ha tramitat el meu despatx, només deu s’han prorrogat fins a febrer”, va assegurar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM. I com ell, altres professionals del sector van afirmar que la majoria dels autònoms han decidit no sol·licitar la ampliació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins l’any vinent per diversos motius que van des que els impediments per a algunes  activitats per a accedir a les exoneracions de quotes a la Seguretat Social, fins a les obligacions de complir amb la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. De fet, l’organisme que dirigeix el ministre José Luis Escrivá, va explicar que, a pesar que encara no tenen totes les dades sobre la taula, les sol·licituds de la cinquena pròrroga de els expedients “s’han reduït de manera considerable”.

Pràcticament sobre la campana, mancant dos dies perquè expirés aquesta mesura per a la protecció de l’ocupació, el Govern al costat de la patronal i els sindicats van aconseguir el cinquè acord per a prorrogar la mesura fins al 28 de febrer de 2022. L’esquema de ERTO i les exoneracions vigents actualment s’amplien fins al 31 d’octubre i, a partir de el 1 de novembre, entraran en vigor els nous ERTO de formació dissenyats per l’Executiu. Al setembre, 254.000 treballadors estaven afectats per aquests expedients, no obstant això, segons les previsions, aquesta xifra es desplomarà a l’octubre i novembre pel fet que molts treballadors per compte propi no han sol·licitat la pròrroga. Els experts han assenyalat cinc grans causes per les quals els professionals no volen continuar afectant els seus empleats sota els ERTO.

 

Cinc raons per les quals no se sol·liciten els ERTO

No totes les activitats tenen exoneracions

Una de les principals raons a les quals apunten els advocats per a explicar per què els autònoms no han sol·licitat la pròrroga dels expedients és que “no totes les activitats podran disposar de bonificacions a la Seguretat Social per als seus treballadors”. El Reial decret llei 11/2021, recull un llistat tancat dels sectors que poden accedir a aquestes exoneracions, on, “com és lògic, no inclou a la totalitat dels professionals”, va recordar Jaume Barcons, expert laboral en la Gestoria Barcons. Si bé és cert que els ERTO s’amplien fins a febrer, únicament podran accedir a les bonificacions aquells treballadors per compte propi l’activitat del qual es trobi dins dels denominats com CNAE (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques) superprotegits, o aquelles que pertanyin a la seva cadena de valor.

Per tant, “els autònoms l’activitat dels quals no estigui entre aquests CNAE ni en la seva cadena de valor que demanin l’ampliació dels expedients no tindrà exoneracions, únicament s’estalviarien el sou dels seus empleats“, va afegir Barcons.

Així mateix, el Reial decret preveu com a activitats dins de la cadena de valor aquelles el treball real de les quals depengui indirecta o directament de el desenvolupat per les empreses incloses en els CNAE superprotegits. Es tracta de negocis la facturació dels quals de 2019 s’hagi generat almenys en un 50% en operacions relacionades amb alguna o algunes de les activitats que apareixen en el document oficial. A tall d’exemple, l’expert va assenyalar una bugaderia el major client de la qual sigui un hotel.

Llista de CNAE beneficiaris d’exoneracions a la Seguretat Social

1. Extracció de minerals de ferro.
2. Confecció d’altres peces de vestir i accessoris.
3. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
4. Reproducció de suports gravats.
5. Fabricació d’explosius.
6. Producció de metalls preciosos.
7. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
8. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars.
9. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
10. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
11. Comerç a l’engròs de begudes.
12. Comerç a l’engròs de cafè, te, cacau i espècies.
13. Transport per taxi.
14. Tipus de transport terrestre de passatgers n.c.o.p.
15. Transport marítim de passatgers (2).
16. Transport de passatgers per vies navegables interiors (2).
17. Transport aeri de passatgers.
18. Activitats annexes al transport aeri.
19. Hotels i allotjaments similars.
20. Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
21. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
22. Altres allotjaments.
23. Restaurants i llocs de menjars.
24. Establiments de begudes.
25. Edició de periòdics.
26. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
27. Activitats de fotografia.
28. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
29. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
30. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
31. Lloguer de mitjans de transport aeri.
32. Activitats de les agències de viatges.
33. Activitats dels operadors turístics.
34. Altres serveis de reserves i activitats relacionades amb aquests.
35. Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
36. Organització de convencions i fires de mostres.
37. Arts escèniques.
38. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
39. Gestió de sales d’espectacles.
40. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
41. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
42. Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
43. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
44. Rentada i neteja de peces tèxtils i de pell.
45. Activitats de manteniment físic.

Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

La clàusula de manteniment o salvaguarda de l’ocupació és un dels requisits que han de complir els autònoms que hagin afectat a alguns dels seus treballadors sota els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), i s’hagin beneficiat d’exoneracions de quotes a la Seguretat Social. “Aquesta mesura obliga a tots els negocis a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des que es reprèn l’activitat, és a dir, des que el professional desafecta de l’ERTO almenys a un dels seus empleats”, va explicar l’advocat laboralista, Luis San José. I es tracta de una altra de les causes per les quals els treballadors per compte propi no han volgut prorrogar els expedients.

A canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en els ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. No obstant això, la mesura ha generat molta polèmica, a causa del complicat que és per als autònoms haver de assumir tots els costos laborals de la seva plantilla durant sis mesos quan s’incorporin al treball després de finalitzar l’ERTO.  El Reial decret que regula aquesta clàusula adverteix també de la penalització a la qual s’exposen els treballadors per compte propi que la incompleixin, és a dir, si acomiaden a un treballador abans que passin els sis mesos en què està obligat a mantenir el seu ús: “els negocis que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerats, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents“. O cosa que és el mateix, retornar les cotitzacions a la Seguretat social de tots i cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient.

No poden al·legar la ‘causa Covid-19’

Una altra raó que ha “tirat cap endarrere” als autònoms a l’hora d’afectar els seus treballadors amb els nous ERTO és, tal com va assenyalar San José, el fet que “ja no existeix causa Covid-19 i, per tant, no poden al·legar-la per a acollir-se a exoneracions a la Seguretat Social”. L’advocat va explicar que la falta de limitacions a l’activitat arran del coronavirus, “comporta que els professionals no puguin prorrogar-los com abans. Avui dia totes les comunitats autònomes han aixecat les seves restriccions i els treballadors per compte propi ja no tenen impediments que restringeixin la seva activitat“, va assegurar.

Segons el parer d’aquest expert, “l’única opció que tenen els treballadors per compte propi les activitats del qual ja no estan supeditades a la causa Covid, és al·legar un ERTO ETOP (per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) redactats en la llei abans de l’esclat de la pandèmia. És a dir, els expedients que estan recollits en el Reial decret llei 1483/2012 regulat per l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors. Per a poder sol·licitar aquests expedients els treballadors per compte propi hauran de demostrar que els seus negocis estan sofrint pèrdues per alguna d’aquestes causes, però que són alienes al Covid-19“.

No es prorrogaven automàticament, calia sol·licitar-los de nou

El quart motiu que van assenyalar els experts és que l’última pròrroga dels ERTO no era automàtica com les anteriors, sinó que els autònoms havien d’iniciar de nou una sol·licitud si volien afectar els seus treballadors amb la mesura. Alguna cosa que, com ja va augurar l’advocat laboralista, “deixarà a molts professionals sense l’opció d’accedir a l’ampliació. El fet de tornar a sol·licitar els expedients suposa un augment de costos per als professionals, des dels honoraris d’advocats i gestors, fins als dels graduats socials i assessors per la tramitació dels nous ERTO“, va assegurar San José.

A més, a això s’uneix que el Govern va estimar una data límit per a poder renovar els expedients, la qual era el passat 15 d’octubre. Una data que “va poder passar-se’ls també a molts treballadors per compte propi” i, al no lliurar la sol·licitud dins del termini ja no van poder accedir.

La formació obligatòria

Finalment, els advocats van apuntar a la formació obligatòria com una altra de les causes que els professionals no vulguin acollir-se als nous ERTO. Aquesta cinquena pròrroga dista molts els anteriors expedients que es van dissenyar per a la pandèmia i, sens dubte, una de les seves grans novetats és que a partir de l’1 de novembre, aquests expedients passaran a ser formatius. La idea del Govern és que els autònoms ocupadors sol·licitessin formació per als seus treballadors durant els períodes de suspensió o reducció d’ocupació, “la qual cosa pot tornar-se un inconvenient per als petits negocis, ja que obligar a oferir formació als treballadors d’un restaurant o d’un taller suposa costos i tràmits“, van apuntar diferents experts.

No obstant això, la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA) ja va tractar d’avançar-se a aquest problema oferint als seus socis un programa de formació gratuïta per als seus empleats. “A diferència del que ocorre amb les grans empreses, els petits negocis a penes compten amb programes formatius específics per als seus empleats. Per això, els ofereix programes formatius que d’una altra manera els seria molt difícil aconseguir i, al mateix temps, els permet beneficiar-se d’una major exoneració en la quota dels seus empleats, que arribaria en aquest cas al 80%“, van explicar.

 

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es