STS de 2 de desembre de 2020 (Rcud. 970/2018)
Qüestió plantejada.
Es planteja si cal apreciar la unitat essencial del vincle contractual, quan entre contractes administratius successius, s’ha produït una interrupció de 6 mesos i 6 dies i posterior celebració d’un contracte d’obra o servei determinat.
No es discuteix el frau de llei dels diferents contractes.
Criteri del TS
Per a entendre que existeix una interrupció significativa, que porti a excloure la unitat essencial del vincle, una vegada descartada la barrera dels 20 dies del termini de caducitat per a accionar per acomiadament, s’ha ampliat als períodes rellevants respecte a la durada total dels serveis prestats. No hem d’atendre amb precisió aritmètica a la durada de les interrupcions dels contractes successius1.
La utilització abusiva per part d’un ocupador de successives prestacions de servei de durada determinada en la qual l’empleat ha consentit l’establiment o la renovació d’aquestes relacions no li priva, des d’aquest punt de vista, del caràcter abusiu del comportament de l’ocupador2.
Per això la interrupció de 6 mesos i 6 dies entre l’últim contracte administratiu i el contracte laboral no constitueix una interrupció prou significativa per a trencar la unitat essencial del vincle, quan l’activitat del treballador ha estat sempre la mateixa i en les mateixes condicions i atès que la relació laboral entre les parts va ser única i la seva finalitat era la cobertura d’una necessitat permanent de l’empresa en la qual l’actor va treballar durant 68 mesos, interromputs artificiosament en el mes 57, per a renovar-lo als 6 mesos i 6 dies mitjançant una altra modalitat contractual fraudulenta.
1 STS de 21 de setembre de 2017 (Rcud 2764/2015) i STS de 10 de juliol de 2010 (Rcud. 76/2010)
2 STJUE 19 de març de 2020, C-103/18 (Asunto Sánchez Ruiz)
