Els homes i dones autònomes que són família monoparental han demanat al Govern poder ampliar la seva prestació per maternitat o paternitat a 32 setmanes, ja que la Llei estipula que cada progenitor té dret a 16 setmanes i ells estan solos. Seguretat Social va assegurar “estar analitzant” aquest tema i diversos Tribunals ja l’estan reconeixent.

Els autònoms i autònomes que constitueixen una família monoparental estan sofrint un greuge comparatiu enfront de les famílies biparentals (en les quals hi ha dos membres). Mentre que, en les últimes, cada progenitor té dret a 16 setmanes de prestació per maternitat o paternitat, és a dir, 32 en total, els professionals monoparentals només poden sol·licitar les 16 setmanes. És per això que el col·lectiu ha demanat en nombroses ocasions al Govern que modifiqui la Llei de Seguretat Social de manera que tots aquells progenitors individuals que acabin de ser mares o pares puguin sol·licitar l’ampliació d’aquesta prestació social per la qual cotitzen tots els autònoms i accedir així als gairebé vuit mesos d’ajuda i descans que acumula una parella. Aquesta seria la manera que els fills poguessin estar acompanyats el mateix temps en el cas d’una família on hi ha dues persones que en el cas on hi ha una i equiparar el mateix nivell de prestacions.

Aquestes famílies, compostes per un únic progenitor amb un o diversos fills al seu càrrec, tenen de la seva part a diversos Tribunals Superiors de Justícia de diferents comunitats autònomes que han emès sentències a favor que puguin conjuminar en un mateix progenitor les 32 setmanes de prestació de maternitat. El problema està en el fet que “la norma de Seguretat Social que regula aquesta subvenció ni tan sols esmenta la situació de famílies monoparentals, únicament recull aquest dret quan són dos progenitors”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Bé és cert que el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va assegurar en una entrevista que “es tracta d’un tema que cal abordar com un problema d’equitat”, i es va comprometre a analitzar-lo per a tractar d’equilibrar la prestació entre les famílies monoparentals i biparentals. No obstant això, avui dia aquests professionals continuen sofrint la negativa de l’Administració quan pretenen sol·licitar l’ampliació de la prestació en una sola persona. “Seguretat Social manté el criteri de denegar l’ampliació argumentant que la llei vigent no contempla aquesta possibilitat”, va afegir l’advocat laboralista.

 

Diversos Tribunals els donen la raó

L’1 de gener de 2021 va entrar en vigor a Espanya una equiparació dels permisos de maternitat. Tots dos permisos són ara de 16 setmanes respectivament, sumant un total de 32 setmanes entre els dos cònjuges. La norma de Seguretat Social estableix que les primeres sis setmanes són de descans obligatori, mentre que les altres deu restants es poden compaginar amb una activitat laboral “sempre que se li vagi comunicant mes a mes a l’Administració”, va assenyalar Barcons. Però al no esmentar la condició que una família monoparental pugui accedir a aquestes 32 setmanes, els treballadors per compte propi amb aquesta situació “es queden fora d’aquest dret, no obstant això, compten amb algunes sentències al seu favor”.

Aquest advocat va explicar que “mancant un criteri unificat sobre el que ha de posicionar-se el Tribunal Suprem, els tribunals del País Basc, la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya i Las Palmas de Gran Canaria, han reconegut a la mare o al pare monoparental que l’actual Llei els discrimina respecte de les famílies formades pels dos progenitors. A més, atesa la Llei de Protecció del Menor, insisteixen que el nen de la família monoparental no pot estar amb l’altre progenitor les 16 setmanes restants, per la qual cosa deuria l’únic progenitor hauria de poder gaudir de les 32 setmanes”, va assegurar Jaume Barcons.

I és que aquest tipus d’unitats familiars són cada vegada més freqüents en la nostra societat. De fet, segons les últimes dades publicades per el Institut Nacional d’Estadística (INE), gairebé 1.950.000 llars a Espanya són monoparentals, dels quals, més d’1.580.000 estan constituïdes per dones. De moment, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha impugnat les resolucions favorables cap al col·lectiu dels tribunals autonòmics i està pendent que el Tribunal Constitucional es pronunciï referent a això.

Arguments de les tres sentències que accepten l’acumulació de la prestació en un únic progenitor:

1. En primer lloc assenyalen que l’article 39 de la Constitució Espanyola, relatiu a la protecció a la família i a la infància, exigeix que, per sobre de les normes nacionals, s’estableixi l’interès suprem del menor. S’entén en aquest sentit, que va en contra de l’interès del menor que els fills nascuts en famílies amb dos progenitors tinguin accés al permís el doble de temps que les famílies monoparentals.
2. En segon lloc, s’entén que aquesta regulació diferent per a famílies monoparentals i les que compten amb dos progenitors vulnera el principi d’igualtat davant la llei. En aquest sentit, es considera que el fet causant és el mateix -el naixement- pel que la regulació en matèria de conciliació hauria de ser la mateixa.
3. A més, argumenten que tractar de manera diferent a les famílies amb dos progenitors i a les monoparentals va en contra de la Convenció sobre els Drets del Nen. La idea és que pugui estar el mateix temps acompanyat.

 

També es pot acudir a Europa

Si bé els autònoms i autònomes en aquesta situació poden acollir-se a les sentències que han dictat els anteriors tribunals esmentats per a sol·licitar el seu dret a ampliar la prestació de maternitat per a una única persona, “el fet que siguin jurisprudències autonòmiques i no hi hagi una a nivell nacional complica molt les coses. Cada Tribunal Superior de Justícia de cada Comunitat Autònoma té un criteri, per tant, si per exemple un professional presenta a Madrid la sentència del País Basc, és realment difícil que se’l reconegui“, va apuntar l’expert laboralista.

No obstant això, va posar sobre la taula la possibilitat d’acudir a Europa. Barcons va explicar que els i les treballadores per compte propi que vulguin accedir a aquestes 32 setmanes per baixa de maternitat “poden consultar la justícia europea, ja que és una cosa que l’espanyola encara no recull”. Això es denomina com a ‘qüestió prejudicial’ i no és més que traslladar-li al jutge que porti el cas la voluntat que plantegi la qüestió a Europa, amb la finalitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea “el resolgui i emeti una conclusió per a saber si realment la manera de dotar el dret de la prestació al nostre país està concorde o no amb el dret europeu”, va dir l’advocat.

 

Per què la Seguretat Social no ho permet?

Fins al moment, les sentències que han avalat el dret de les famílies monoparentals a acaparar les 32 setmanes per prestació en tenir un fill no han estat bé vistes per la Seguretat Social. L’Administració s’escuda en la legislació vigent per a denegar la ampliació de 16 a 32 setmanes la subvenció als mares i pares que són un únic progenitor. El Ministeri que dirigeix Escrivá argumenta el següent:

1. Que l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors estableix que “aquest dret és individual de la persona treballadora sense que pugui transferir-se el seu exercici a l’altre progenitor”
2. Addicionalment, la Disposició Transitòria 13 de l’Estatut dels Treballadors recull que “en tant no es produeixi la total equiparació en els períodes de suspensió de tots dos progenitors, i en el període d’aplicació gradual, el nou sistema s’aplicarà amb les següents particularitats: a) En cas de defunció de la mare biològica, amb independència que aquesta realitzés o no algun treball, l’altre progenitor tindrà dret a la totalitat de 16 setmanes de suspensió previstes per a la mare biològica”. Això significa que, quan el legislador va considerar que l’existència d’un únic progenitor exigeix una regulació diferent la va fer sense tenir en compte la possibilitat de què es tractés d’una família monoparental.
3. L’objectiu de la modificació de la norma de 2019, que iguala els drets dels dos progenitors, tenia per objectiu equiparar els drets per naixement de totes dues parts sobre la base de la corresponsabilitat. “L’objectiu no era tant que es considerés insuficient el període de 16 setmanes per bé del menor, sinó que l’altre progenitor tingués les mateixes oportunitats i obligacions d’implicar-se en la cura del menor”, va concloure l’expert.

 

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es