EN ALGUNS CASOS, TINDRIEN PROHIBIT ACOMIADAR FINS A 2024

Els autònoms que s’acullin als nous ERTO fins a setembre estaran obligats a mantenir la seva plantilla, almenys, fins a 2022. És més, els experts adverteixen que alguns negocis podrien tenir prohibit acomiadar fins dins de dos anys i mig.

Milers d’ocupadors i milions de treballadors respiren des d’aquest dimarts més tranquils. El nou Reial decret llei 11/2021 recull la cinquena pròrroga dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i estén la protecció fins al 30 de setembre als negocis de sectors especialment afectats per la pandèmia, que podran continuar beneficiant-se d’exoneracions en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social pels seus empleats. 

Ara bé, els experts avisen que els avantatges de l’ERTO tenen les seves contrapartides. Aquest nou reial decret no sols prorroga els mecanismes de protecció als ocupadors, sinó que també estén la coneguda clàusula de salvaguarda de l’ocupació, que obliga a totes les empreses a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des de la data d’extensió de l’ERTO, a manera de contraprestació per les exoneracions de les quals es beneficien.

En altres paraules, a canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen -moltes vegades sense saber-ho- a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. Aquesta clàusula no és nova, ja venia recollida des de març en el Reial decret 8/2020, en el qual es van flexibilitzar per primera vegada els ERTOs, però amb el pas del temps, “aquesta condició que es va dissenyar per a protegir l’ocupació, podria acabar convertint-se en un caramel enverinat per a les empreses. El que molts no saben és que aquests sis mesos de prohibició no es reinicien en cada pròrroga, sinó que s’acumulen cada vegada que el negoci s’acull a una prorroga sense recuperar a treballadors“, va dir Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Els experts laboralistes adverteixen que aquest caràcter acumulatiu dels ERTO pot suposar una prohibició d’acomiadar per a alguns negocis que no han desafectat des de març de 2020 a cap treballador, de fins a 30 mesos. O cosa que és el mateix, “no podran reduir la seva plantilla fins a finals de 2023 si no volen arriscar-se a retornar totes les exoneracions que han rebut des del primer ERTO que van obrir”, va apuntar, en el mateix sentit, Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

 

Els sis mesos de prohibició d’acomiadat poden acumular-se en cada pròrroga

Tots dos experts es refereixen a la clàusula de manteniment de l’ocupació, recollida amb molt poques modificacions en els cinc reials decrets que han regulat l’extensió dels ERTO en l’últim any. Aquesta obligació de manteniment de l’ocupació es va matisar en l’anterior Reial decret 2/2021, de 26 de gener, que allargava els ERTO fins a maig. Aquesta norma va aclarir que el compromís de no acomiadar durant sis mesos, no es renova amb cada extensió: “si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirida, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat”.

Per tant, continua el text, “la clàusula de salvaguarda torna a desplegar tot el seu contingut, la qual cosa implica que les empreses, una vegada complerts els períodes de 6 mesos de salvaguarda d’ocupació que haguessin adquirit segons el que es preveu en les normes prèvies, es comprometen, en virtut d’aquest reial decret llei, al manteniment de l’ocupació durant un altre nou període de 6 mesos de durada, el còmput de la qual s’inicia una vegada finalitzats els anteriors en la seva integritat“.

O dit d’una altra manera, “els sis mesos de compromís només comencen a descomptar quan el negoci decideix recuperar a un dels seus treballadors. Això significa que, en el cas més extrem, un ocupador que hagi tingut obert en les cinc últimes pròrrogues un expedient i en cap moment hagi rescatat a cap dels seus empleats, haurà anat sumant sis mesos en cadascuna d’aquestes extensions, per la qual cosa es podria trobar, avui dia, amb una prohibició d’acomiadar durant un total de dos anys i mig”, va assegurar Jaume Barcons.

I en el cas més lleu, tenint en compte que l’autònom hagi anat rescatant als seus treballadors de l’ERTO i hagi anat descomptat temps de manteniment d’ocupació, encara amb tot, es trobarà avui dia amb un compromís de mantenir la seva plantilla de, com a mínim, fins a gener de l’any que ve.

Per aquest motiu, asseguren els experts laboralistes, si no es modifica la norma i es deixen d’acumular mesos de compromís de manteniment de l’ocupació, “tard o d’hora ens trobarem amb una cascada d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE), i moltes microempreses en concurs de creditors. Perquè incomplir aquesta clàusula no surt gratis. Alguns ocupadors haurien de retornar a les arques milers d’euros en exoneracions que els van ser concedides per tots i cadascun dels seus treballadors des del primer expedient que van obrir, per més que només decideixin acomiadar a un dels seus treballadors”.

 

Els autònoms que acomiadin a un empleat en ERTO hauran de retornar les cotitzacions de tots

Cal recordar que la Direcció General de Treball va aclarir recentment una dels dubtes més freqüents que han tingut els autònoms i empresaris amb treballadors en ERTO des del principi de la pandèmia: si s’acomiada a un treballador, caldrà retornar tan sols les exoneracions d’aquest mateix empleat o les de tots els que estaven afectats per l’expedient?

Finalment, el Ministeri de Treball va optar per la interpretació més dura de la norma. Tal com es venia advertint des del propi departament, els ocupadors que acomiadin a un dels seus treballadors incomplint el compromís de manteniment de l’ús de sis mesos hauran de retornar les cotitzacions a la Seguretat Social que els van ser exonerades per tots i cadascun dels treballadors inclosos en l’expedient.

El criteri, recollit en una nota de la Inspecció de Treball, assenyala que s’hauran de reintegrar “totes les ajudes al marge del nombre de treballadors afectats per l’incompliment de la salvaguarda d’ocupació”.

La clàusula de salvaguarda de l’ocupació recollida la Disposició addicional sisena del Reial decret llei 8/2020  advertia que “les empreses que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerades, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents” No obstant això, no se sabia si el citat article es referia a “la totalitat de les cotitzacions” de l’empleat acomiadat o les de tots els que estaven afectats.

Ara, i després de l’aclariment de Treball, ja se sap que caldrà retornar les cotitzacions a la Seguretat social de cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient.

D’aquesta manera, si l’autònom ocupador hagués acomiadat a un empleat abans d’hora i hagués de retornar, per exemple, sis mesos de cotitzacions a la Seguretat Social, en el cas que hagués afectat quatre treballadors i pagués per ells una cotitzacions mitjanes de 400 euros, la devolució podria ascendir a gairebé 10.000 euros, sense comptar els recàrrecs.

 

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.