Segons els gestors, la inestabilitat política i les severes restriccions imposades a Catalunya han fet que aquesta comunitat lideri el rànquing dels concursos de creditors. Especialment, en hostaleria i comerç.
En els últims tres mesos, Catalunya s’ha convertit en la comunitat autònoma amb més autònoms en concurs de creditors. Segons un informe de la consultoria Informa D&B, Catalunya concentra gairebé el 30% de tots els concursos formalitzats per petits negocis d’Espanya, mentre que Madrid, la segona que més té, a penes si concentra el 16%.
Segons els experts consultats per aquest diari, aquest increment d’aquest mecanisme que s’utilitza per a tancar un negoci no és una cosa casual, sinó que s’ha vist influït per la inestabilitat política i per les restriccions imposades a milers de negocis.
Són molts els gestors, empresaris o advocats que consideren que, a més dels clars efectes negatius que la pandèmia ha ocasionat en els negocis de Catalunya, una de les principals raons de el augment de liquidació d’activitats és la inestabilitat política per la qual travessa el territori. Diferents fonts consultades assenyalen que “potser durant anys s’han descurat altres aspectes importants com mantenir el teixit productiu”, van apuntar els experts consultats.
De fet, el president de la Confederació Espanyola del Comerç (CEC), Pedro Campo, va assenyalar que “la inestabilitat política influeix negativament en el consum. El que no sigui normalitat i tranquil·litat, fa que el consumidor es retregui i no surti als carrers a comprar en els comerços”. Per part seva, Jaume Barcons, gestor i advocat de la Gestoria Barcons, va explicar que a Catalunya “hi ha hagut moltes sortides d’empreses i grans corporacions que generaven negocis indirectes”. Amb la qual cosa, això també ha forçat la desaparició d’activitats i, per tant, autònoms.
A Barcelona les restriccions són més dures que a Madrid
Una altra de les principals raons que podrien explicar l’augment de concursos a Catalunya són les restriccions sanitàries. A diferència d’altres comunitats autònomes, Barcelona va decidir que no es pogués sopar en restaurant i que únicament es pogués demanar menjar per a portar. El toc de queda es va fixar a les 22.00 hores. “És lògic que a molts autònoms de la restauració no els surtin els comptes. Les despeses que ha de suportar un local són els mateixos que abans, però amb la diferència que ara no estan ingressant practicant res“, va explicar Cristina Pérez, presidenta de l’Associació de Treballadors Autònoms a Catalunya (LLIGA Catalunya).
“Mentrestant, Madrid ha continuat obrint. Catalunya, per contra, ha tingut unes restriccions més dures amb decret de tancament de l’hostaleria i el comerç. Això fa que molt pocs restaurants i comerços poden suportar econòmicament aquesta sagnia empresarial, i l’única via que hi ha és el concurs“, va assenyalar Pérez.
D’altra banda, tant la presidenta de ATA Catalunya com des de la CEC, van assenyalar que l’increment dels concursos de creditors en els petits negocis “es tracta d’una cosa acumulativa. Si els anys anteriors a la pandèmia no estaven sent molt bons, la crisi del Covid-19 ha suposat la punta definitiva per a molts d’ells”.
Hostaleria i comerç encapçalen els concursos
L’informe de la consultoria explica que l’augment dels concursos es deu a la difícil situació per la qual estan passant els sectors i concretament l’hostaleria. En 2021, aquest sector concentra el major nombre de tancaments de negocis amb un increment de el 173% respecte a l’any anterior.
No obstant això, i malgrat el repunt dels concursos en l’hostaleria, és el sector del comerç el que encapçala la llista de tancaments de negocis. En el que va d’any, les botigues concentren gairebé el 22% del total de concursos de creditors, seguit pel sector de la construcció i el d’activitats Immobiliàries amb un 17,8% cadascun. Hostaleria representa el 17,3% del total.
El president de la CEC va explicar que la raó principal que sigui en el seu sector sigui on més negocis estiguin desapareixent és “la falta de consum. Les restriccions horàries i de mobilitat fan que els nivells de consum estiguin molt baixos, desconeguts en el sector“. A més, Camp va afegir que la situació d’aquests negocis en els moments previs a la pandèmia “tampoc era molt pròspera. Molts autònoms de el comerç minorista estaven en una situació de supervivència i ara no poden fer-li front a aquesta crisi”.
“Cal tenir molt en compte que el comerç i l’hostaleria, i en general la resta de activitats associades al turisme, han sofert més greument les conseqüències de les restriccions sanitàries. Malgrat les ajudes estatals, molts negocis no hauran pogut aguantar les exigències i els continus tancaments, i hauran hagut de iniciar un procediment concursal” va ressenyar el president de ASPAC.
El situació actual no mostra el que està per venir
Tal com va avançar aquest diari digital, el mes de juny els experts en fiscalitat i economia auguraven un “important augment dels processos de mediació de deutes en l’àmbit dels treballadors autònoms. Les persones físiques necessiten accedir als concursos de creditors, a causa dels estralls que ha ocasionat el virus en la seva economia”, van explicar des de l’Associació Professional d’Administradors Concursals (ASPAC).
No obstant això, per al seu president, Diego Comendador, les dades anuals no mostren la veritable realitat d’insolvència del teixit productiu. “El que vindrà d’ara endavant serà molt pitjor. Hi ha moltes empreses que estan mortes, que estan subsistint a base d’ajudes, i el cadàver de les quals no ha sortit a la llum” va advertir Comendador.
La Llei de Segona Oportunitat ofereix una sortida legal als autònoms que s’han vist impossibilitats per a pagar els seus deutes. I si alguna cosa ha portat amb si la crisi del coronavirus per als petits negocis ha estat falta d’ingressos i, per tant, insolvència en les seves activitats. Si bé des que es va aprovar aquesta Llei a Espanya -l’any 2015-, tan sols s’han acollit a ella 10.000 persones, l’advocat judicial expert en la matèria, Javier López, va estimar que entre enguany i el que ve, les sol·licituds es multiplicaran de manera exponencial. “Han augmentat en més d’un 200% les crides d’assessorament de treballadors autònoms sobre aquesta Llei des que va començar la pandèmia”, va assegurar l’advocat.
A més, les últimes dades publicades en el Boletín Oficial del Estado (BOE), són avui dia, una prova que també des de el propi Executiu eren conscients que la crisi sanitària i econòmica del Covid-19 suposaria un notable augment dels concursos de creditors: “les mediacions i els concursos per insolvència d’autònoms i pimes s’estan incrementant considerablement arran de la situació actual”, va recollir el document.
Concursos de creditors expressos
L’actual Llei Concursal estableix dues vies per a escometre aquest procediment legal: una ordinària i una altra expressa. Recórrer a aquesta segona opció pot ser una bona alternativa a l’hora de liquidar una empresa en crisi perquè permet liquidar els deutes i/o tancar el negoci pràcticament immediatament. “Des del moment en què es processa la sol·licitud i es declara el concurs transcorren entre un mes i mig i dos mesos”, va explicar Xiomara Jiménez, advocada de l’àrea de Gestió de crisi en AGM Advocats.
La finalitat d’aquest mecanisme és facilitar la liquidació de les societats que es troben en una situació de “insolvència absoluta”, sempre que demostrin que no existeix possibilitat de superar aquesta incapacitat de pagament ni a curt ni a llarg termini. És a dir, és una opció que s’ofereix per a casos “especialment crítics” on “el patrimoni de l’empresa és nul”, per la qual cosa es declaren en “fallida total”, va detallar Jiménez.
Generalment els concursos de creditors suposen un procés de llarg recorregut que pot allargar-se diversos anys fins a la liquidació completa de l’empresa en qüestió. Per això, el concurs exprés es presenta com una solució per als autònoms que es plantegen tancar el seu negoci en crisi mitjançant una via més ràpida i econòmica que la fórmula tradicional: no es procedeix al nomenament d’administració concursal, no es duu a terme la fase de qualificació del concurs i, a més, el jutge dicta en el mateix acte l’obertura i conclusió del concurs, així com l’extinció de la societat i el tancament de la fulla mercantil.
Article d’Andrea González a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.
