El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala que es negui aquest dret quan s’inclogui a un venedor fictici o s’hagi realitzat un frau en l’operació.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència aquest dijous que prohibeix, sobre la base d’un cas espanyol, la deducció de l’IVA a una empresa si aquesta no identifica al seu proveïdor o assenyala a un fictici. El dictamen dóna la raó a la inspecció fiscal i als tribunals espanyols que havien negat a una empresa aquesta possibilitat en trobar-se que el proveïdor que apareixia en la factura no coincidia amb una empresa capaç d’oferir-li aquest servei.

El cas es remunta a 2008. L’empresa Ferimet va declarar haver adquirit ferralla a la societat Reciclatges de Terra Alta. No obstant això, la Inspecció dels Tributs va concloure que l’empresa que figurava com a proveïdor d’aquests materials mancava, en realitat, dels mitjans materials i humans necessaris per al seu lliurament, i va considerar que les factures que s’havien emès per aquesta transacció eren falses. La Inspecció va considerar que, d’haver-se pogut lliurar aquests materials realment, l’operació constituiria una simulació, ja que el veritable proveïdor s’hauria ocultat de manera deliberada. Per això, va decidir que aquesta empresa no podia deduir-se 140.441,71 euros d’IVA i li va imposar una sanció de 140.737,68 euros.

La companyia va recórrer, sense èxit, a diverses instàncies, fins que el cas va arribar al Tribunal Suprem, qui va decidir derivar a la justícia comunitària una consulta sobre aquest assumpte.

El TJUE, en la sentència publicada aquest dijous, dóna la raó a la Inspecció i als tribunals que van sentenciar a favor d’ella en declarar que s’ha de denegar el dret a la deducció de l’IVA corresponent a la compra de béns quan no s’ha indicat deliberadament un proveïdor fictici en la factura que va ser expedida per la mateixa empresa per a aquesta operació. El Tribunal afirma que això és així si es comprova que falten les dades necessàries per a comprovar el veritable proveïdor o si s’acredita que va cometre un frau en l’IVA o sabia o hauria d’haver sabut que l’operació formava part d’un frau.

El Tribunal considera que identificar al proveïdor en la factura és un requisit formal per a l’exercici del dret a la deducció de l’IVA. La justícia europea considera que l’empresa va esmentar deliberadament en la factura a un proveïdor fictici, la qual cosa va impedir a la Inspecció identificar al veritable proveïdor i, per tant, acreditar la condició de subjecte passiu d’aquest últim, alguna cosa que és un requisit material per a poder deduir-se l’IVA. Per això, conclou el TJUE que no es pot aplicar si no es compleixen amb els requisits materials. Si l’incompliment dels requisits formals impedeix que s’aporti prova certa que s’han complert els requisits materials (per exemple, quan la identitat del veritable proveïdor no s’esmenti en la factura corresponent, si això impedeix identificar a aquest proveïdor i, per tant, acreditar que tenia la condició de subjecte passiu, que com s’ha dit és un dels requisits materials del dret a la deducció de l’IVA), el subjecte passiu que exerceix el dret a deduir l’IVA haurà de demostrar que el proveïdor dels béns o els serveis tenia la condició de subjecte passiu.

Per tant, el TJUE argumenta que quan no s’esmenti la identitat del veritable proveïdor en la factura corresponent als béns o serveis respecte dels quals s’exerceix el dret a deduir l’IVA, ha de denegar-se aquest dret a l’empresa si, tenint en compte les circumstàncies de fet i malgrat els elements facilitats per aquest subjecte passiu, falten les dades necessàries per a comprovar que el proveïdor tenia la condició de subjecte passiu.

Atès que la denegació del dret a deducció ha de ser una excepció, apunta el tribunal, només pot tenir lloc si, després d’haver efectuat una apreciació global de tots els elements i totes les circumstàncies de fet del cas, es demostra que el subjecte passiu ha comès un frau en l’IVA o sabia o hauria d’haver sabut que l’operació invocada per a fonamentar el dret a deducció formava part d’un frau d’aquest tipus.

Ara li correspon al Tribunal Suprem, sobre la base de l’aclariment que li fa el TJUE, dictaminar si efectivament es va produir aquest frau o aquesta ocultació deliberada, la qual cosa donaria lloc a confirmar la sanció que va rebre aquesta empresa. El Tribunal afegeix, a més, que no és necessari comprovar que existeix un risc de pèrdua d’ingressos fiscals per a fonamentar aquesta denegació del dret de deducció. A més, és indiferent a aquests efectes que l’operació en qüestió hagi reportat o no un avantatge fiscal al subjecte passiu o a altres intervinents en la cadena de lliuraments o de prestacions. I conclou: no és necessari que es demostri mala fe.