El nou cessament d’activitat només ha aconseguit 143.000 autònoms. Una xifra molt baixa en comparació a l’anterior, que van cobrar 1,4 milions de treballadors per compte propi. Segons els experts, la majoria d’ells ni van arribar a sol·licitar la nova prestació per por d’haver de retornar-la després si no complien la caiguda del 75% de facturació.

El passat 30 de juny va acabar el cessament d’activitat extraordinari que va cobrir durant mesos a més de 1,4 milions d’autònoms que van haver de tancar el seu negoci o van experimentar grans caigudes en els seus ingressos. Des d’aquell moment, es va posar en marxa una nova prestació, amb diferents requisits que l’anterior i que, aquesta vegada, a penes ha arribat a 140.000 treballadors per compte propi.

Concretament, segons càlculs de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms – ATA, dels més de 3,2 milions de treballadors autònoms que hi ha a Espanya, només quatre de cada cent estan percebent ara mateix el nou cessament d’activitat. Per a el president d’ATA, Lorenzo Amor, la prestació ha estat un “fracàs”, perquè “la gran majoria no han pogut acollir-se a ella. Cal canviar la norma i ajudar a aquests treballadors per compte propi”.

Alguna deles raons que haurien impedit als autònoms accedir a la nova prestació són, entre altres coses, ser beneficiaris de la tarifa plana o algun tipus de reducció en cotitzacions; portar menys d’un any com a autònom o estar en pluriactivitat.

No obstant això, el motiu més important continua sent el mateix que ja va impedir en el seu moment a molts autònoms accedir a l’anterior prestació extraordinària però que ara és el requisit principal per a acollir-se al nou cessament d’activitat: presentar una caiguda d’ingressos superior al 75% respecte al mateix període de l’any anterior.

Segons els experts, el problema ja no està tant en el nombre de sol·licituds de prestació que deneguen les mútues, entorn a un 25% del total, sinó en què “la majoria d’autònoms han preferit directament no demanar la prestació, per por d’haver de retornar-la més endavant. Un 75% de caiguda d’ingressos és pràcticament el mateix que haver de tancar el negoci“, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Segons l’última enquesta que va realitzar ATA per al seu Baròmetre, els autònoms declaraven una caiguda d’ingressos mitjana del 60%, que ja és un percentatge considerable com per a haver de sol·licitar una ajuda com el cessament d’activitat, però que no aconseguia la que exigia Treball per a no haver de retornar la prestació. A més aquesta vegada el cessament és compatible amb mantenir obert el negoci amb el que molts autònoms ignoraven quins anaven a ser els seus ingressos.

Les noves condicions van dissuadir als autònoms

Aquesta condició podria  haver dissuadit als autònoms d’accedir al cessament d’activitat més enllà de juny, “perquè tenim constància que molts gestors han desaconsellat acollir-se a la prestació als autònoms, pel risc tan gran que existia d’haver de retornar-la més endavante”, va apuntar Celia Ferrero, vicepresidenta d’ATA.

La norma que regula la prestació precisa en el seu article 9  els requisits i característiques del nou cessament d’activitat i estableix, entre altres coses, que per a accedir només farà falta que l’autònom present a la seva mútua una declaració responsable. Això sí, més tard hi hauria que acreditar davant aquesta entitat que, efectivament, entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020, la seva facturació va caure en més del 75% respecte al mateix trimestre de 2019.

A més, per a acollir-se a aquesta nova prestació, els seus rendiments nets tampoc podran superar els 5.818,75 euros en el conjunt del trimestre. No obstant això, per a molts autònoms va poder arribar a ser difícil preveure si realment tindrien en els mesos següents -juliol, agost i setembre- una caiguda de l’activitat suficient per a complir amb els requisits.

“Por” entre els autònoms a haver de retornar-la

Si, finalment, els autònoms no complissin amb els requisits tindrien tres opcions: renunciar a la prestació; retornar-la voluntàriament o fer-ho baix requeriment de la seva mútua. Així doncs, podrien renunciar a laprestació en qualsevol moment abans del 31 d’agost de 2020; tornar-la per iniciativa pròpia quan considerin que els ingressos percebuts durant el tercer trimestre de 2020 superaran els llindars indicats o, esperar que sigui la seva mútua qui sol·liciti la devolució a través d’un requeriment. 

Si bé és cert que aquesta vegada la norma aclareix que, en cas de no poder-se acreditar aquesta caiguda, l’autònom podrà retornar les prestacions i les quotes que li va reintegrar la Seguretat Social sense cap mena de recàrrec o interès, “també és cert que va haver-hi molt de temor a l’hora de sol·licitar-la. Sobretot entre els autònoms que sortien de l’anterior prestació, com a hostalers o comerciants, havent accedit al març directament pel decret de tancament obligatori dels seus negocis. Aquesta vegada havien de preveure una caiguda d’ingressos que no tenien clar si anaven a poder aconseguir.  El temor a haver de retornar la prestació al gener de 2021, quan ja s’haguessin gastat tots els diners, va tirar cap endarrere a la majoria”, va explicar l’advocat laboralista Jaume Barcons.

Molts complien els requisits i no la van sol·licitar

De fet, els assessors i gestors, que són els que tramiten aquestes prestacions als autònoms davant les seves mútues, van advertir d’aquest requisit des del primer moment als seus clients. “Res més aprovar-se la norma, vaig enviar una circular a tots els meus clients autònoms dient-los que podien sol·licitar la prestació però advertint-los que hi havia probabilitats que l’haguessin de retornar més endavant. Per descomptat, la majoria d’ells no la van sol·licitar perquè un 75% és gairebé el mateix que haver de tancar el negoci, qui pot assumir això?”, va comentar Barcons

Segons l’advocat, “la prestació no ha funcionat, perquè no ha complert el seu objectiu de cobrir als autònoms amb grans caigudes de facturació. Fins i tot va deixar fora a molts que complien perfectament amb els requisits però que no van voler assumir el risc de cobrar una prestació que sabien que es gastarien -perquè la necessitaven- per a haver de retornar-la després perquè, en comptes d’un 75%, tinguessin un 70% de caiguda de la facturació, per exemple”.

Els pocs autònoms que la van sol·licitar “estaven en situacions molt complicades. Parlem de guies turístics o agents comercials que tenien molt clar que la seva caiguda d’ingressos era tal, que complir amb els requisits no anava a ser un problema. Encara amb tot, vaig gestionar una prestació d’un agent comercial que, al poc temps, va haver de retornar els diners a la seva mútua perquè no complia amb els requisits”, va assegurar Jaume Barcons.

Més incertesa i rigidesa en els requisits

Per descomptat, els autònoms es van tornar a enfrontar, una vegada més, “a la incertesa. Al juliol, els assessors, gestors i graduats socials ens limitem a informar els nostres clients dels pros i els contres de la nova prestació. Van ser ells, els autònoms, els que van haver de fer el balanç i veure si els compensava o no demanar el cessament d’activitat. El problema és que aquestes previsions eren molt a futur i més d’un s’haurà equivocat. En les dues direccions, clar: autònoms que no ho hagin sol·licitat podent-ho haver fet, i altres que ho hauran demanat i més tard ho hauran hagut de retornar“, va explicar Ricardo Gabaldón, president del Consell General de Graduats Socials d’Espanya.

Per als experts, la diferència fonamental entre l’antiga prestació i aquesta nova està en els requisits. “Han estat massa rígids. Pot ser que la norma, de per si mateix, hagi tingut un efecte dissuasiu entre els autònoms però, al final, si no l’han sol·licitat és perquè una caiguda d’un 75% és inassumible per a gairebé qualsevol negoci. La nova prestació va entrar a principis d’estiu, quan hi havia bones perspectives de recuperació i els treballadors per compte propi no esperaven tals caigudes d’ingressos”, va explicar Joaquín Merchán, director de l’Observatori de la Professió del Consell General de Graduats Socials d’Espanya.

Segons Merchán, “si es torna a estendre la prestació hauria d’estudiar-se un límit de caiguda d’ingressos diferent i més adaptat a la realitat del col·lectiu. Un 50%, per exemple, seria molt més viable i permetria a més autònoms acollir-se al cessament d’activitat”.

És més, des d’ATA consideren que, a partir del 30 de setembre -data en la qual acabaria aquesta nova prestació- s’hauria no sols d’allargar el cessament d’activitat, sinó que s’haurien de tornar a establir les condicions de l’anterior prestació extraordinària. “Davant els rebrots, les noves restriccions sanitàries i una caiguda d’activitat considerable entre molts autònoms. No hi ha excusa per a no impulsar novament un cessament d’activitat extraordinari que ajudi a tots els autònoms que estan cotitzant”, va assegurar el president de la federació, Lorenzo Amor.

En el mateix sentit, la vicepresidenta d’ATA, Celia Ferrero, va explicar que hi ha molts autònoms que es veuran impedits a l’hora de desenvolupar el seu negoci i, per això, ” la prestació extraordinària ha de tornar a posar-se en marxa i s’ha de recuperar de nou la causa de força major. L’actual cessament d’activitat, tal com està dissenyat, ha demostrat no ser suficient per a cobrir a bona part dels autònoms que ho necessiten”.

Tres raons per a restablir la prestació extraordinària

És cert que quan es va negociar aquesta nova prestació les circumstàncies eren altres. “S’estava reactivant l’economia i tots pensàvem que s’havien superat aquestes limitacions i aquests tancaments però estem tornant a l’anterior i, ara, els requisits de la prestació ordinària no atenen la situació actual i molt menys al que se’ns ve damunt d’aquí a uns mesos”, va dir Celia Ferrero.

L’extraordinària no exigia temps mínim de cotització

Segons la vicepresidenta d’ATA, fonamentalment, hi ha tres aspectes que van canviar al juny i que van complicar massa l’accés al cessament d’activitat. El primer de tots és “l’exigència d’un temps mínim de cotització. La prestació ordinària, a diferència de l’extraordinària, depèn d’un concepte pel qual ja han cotitzat els autònoms que és el cessament d’activitat. Per tant, necessita que s’hagi produït un període mínim de cotització, de dotze mesos, que molts treballadors per compte propi no compleixen”.

Exemple d’això serien els autònoms acollits a la tarifa plana, “que estan exempts de cotitzar per cessament d’activitat però, a més, i encara que ho fessin, molts no complirien el requisit dels dotze mesos cotitzats. Amb aquesta condició s’ha restringit l’accés a tots els emprenedors que van posar en marxa un negoci en l’últim any sent que, possiblement, són els que més el necessitin perquè no tenen una activitat consolidada i els és més difícil aguantar la caiguda de clients i facturació”.

La prestació ara no és compatible amb la pluriactivitat

Un altre dels grans canvis que es van produir al juny és que l’anterior prestació era compatible amb la pluriactivitat, és a dir, amb el desenvolupament d’un treball per compte propi i per compte aliè al mateix temps. Un col·lectiu compost per més de 120.000 autònoms que “tampoc han pogut accedir a aquesta nova prestació. En la negociació no es va fer referència en cap moment a aquesta incompatibilitat. Es va dir que el nou cessament era compatible amb l’activitat sense fer distincions entre activitat per compte propi i aliè. No obstant això, encara avui dia, la Seguretat Social continua interpretant que els autònoms en pluriactivitat no tenen dret al cessament”, va assegurar Celia Ferrero.

El cessament d’activitat extraordinari contemplava la “força major”

Finalment, “la gran raó per la qual estem demanant que es restableixi el cessament extraordinari és perquè en l’ordinari no es contempla la causa de força major, malgrat les noves restriccions. Això significa que per a accedir al nou cessament, estiguis en la situació en la qual estiguis, has de justificar una caiguda d’ingressos. Però, si t’obliguen a tancar, quin sentit té que hagis de justificar una baixada de la facturació?”. 

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.