STSJ de Burgos d’11 d’octubre de 2023, Rec. 629/2023, ECLI:ES:TSJCL:2023:3797

Qüestió Plantejada

És obligatori l’expedient previ al treballador perquè pugui defensar-se dels càrrecs formulats contra ell abans de l’acomiadament disciplinari?

Criteri del TSJ

La finalitat de l’art. 7 del Conveni 158 de la OIT no és una altra que la de garantir al treballador, la possibilitat real de defensa, donant-li a conèixer, en temps oportú, els càrrecs imputats, excloent, amb això, la seva al·legació intempestiva que impedeixi preparar la impugnació del mateix[1]. La forma imposada per l’art. 55.1 ET compleix amb aquesta finalitat, en la mesura, que exigeix expressar en termes inequívocs, els fets en què funda l’acomiadament, l’entitat que el decideix i la seva data d’efectes, per a facilitar amb això, al treballador, la preparació de la seva defensa.

A més, el propi art. 1 del Conveni 158 OIT, estableix que fins i tot sent el conveni una norma vigent en el nostre ordenament jurídic, regeix tan sols, amb caràcter indirecte i a l’espera de la seva introducció en el nostre sistema d’acomiadament, per una altra disposició legislativa, conveni col·lectiu o fins i tot contracte de treball, perquè la carta d’acomiadament delimita els càrrecs que l’empresa li atribueix al treballador, sent els únics que poden discutir-se en el procés per acomiadament, constituint garantia suficient perquè el treballador pugui defensar-se.

 
[1] STS de 24 de novembre de 1987, i STS de 8 de març de 1988

L'entrada És obligatori l’expedient previ al treballador abans de l’acomiadament? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STSJ de Madrid de 28 d’abril de 2023, Rec. 1436/2022, ECLI:ÉS:TSJM:2023:5523¹ : L’omissió de l’audiència prèvia en un acomiadament, suposa la declaració automàtica d’improcedència per vulneració del Conveni 158 OIT i la CSE? Implica una indemnització complementària o addicional a la taxada?

Qüestió Plantejada

Es planteja si davant un acomiadament en el qual no es realitza l’audiència prèvia al treballador prevista en l’art. 7 del Conveni 158 OIT i en l’art. 24 de la CSE. ha de declarar-se, o no, automàticament la seva improcedència i abonar una indemnització complementària o addicional a la taxada.

Criteri del TSJ

Ningú dubte de l’aplicació de l’art. 7 del Conveni 158 OIT, no obstant això, ha de matisar-se puix que, el propi art. 55.2 del ET, ja regula l’audiència prèvia en els casos que s’acomiadi a un delegat o representant sindical, i en aquest cas ha d’obrir-se un expedient contradictori. També es preveu quan els Convenis Col·lectius ho prevegin com una obligació formal o així s’hagi pactat en el propi contracte de treball (Art. 4.2.h ET).
Excepte en els casos anteriorment indicats, la falta d’audiència prèvia al treballador en un acomiadament no suposa la declaració automàtica d’improcedència de l’acomiadament.

Si la falta d’audiència prèvia suposa un incompliment a alguna obligació formal, convencional o legal, a part de declarar-se la improcedència de l’acomiadament, és aplicable l’art. 1101 CC, relatiu al pagament d’una indemnització de danys i perjudicis, ja que l’acomiadament podia haver-se evitat si s’hagués escoltat el treballador a temps i considerades les seves raons.

La valoració econòmica d’aquest mal i perjudici suposa una indemnització addicional a la pròpia i taxada de l’acomiadament improcedent, que pot consistir, entre altres, en els salaris deixats de percebre fins al moment en què es va celebrar la vista del judici en la qual el treballador tenia l’ocasió d’explicar els seus motius, en ser obligatòria aquesta audiència abans de l’acomiadament.

(En aquest mateix sentit, STSJ de Madrid de 19 d’octubre de 2023, 8Rec. 454/2023), STSJ de Madrid de 26 de maig de 2022, (Rec. 264/2022), STSJ de Galícia de 26 de setembre de 2023 (Rec. 2317/2023), STSJ de Canàries, Tenerife d’1 de març de 2023 (Rec. 426/2022), STSJ d’Andalusia, Granada de 9 de juny de 2022)

¹ En aquest mateix sentit STSJ de Madrid de 19 d’octubre de 2023, (Rec. 454/2023), STSJ de Madrid de 26 de maig de 2022, (Rec. 264/2022), STSJ de Galícia de 26 de setembre de 2023 (Rec. 2317/2023), STSJ de Canàries/Tenerife d’1 de març de 2023 (Rec. 426/2022), STSJ d’Andalusia Granada de 9 de juny de 2022 (Rec. 3127/2021).

L'entrada Que suposa l’omissió de l’audiència prèvia en un acomiadament ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STSJ d’Albacete de 10 de febrer de 2023, Rec. 2158/2022, ECLI:ES:TSJCLM:2023:312: Procedeix una indemnització per acomiadament addicional a la taxada per aplicació del Conveni 158 OIT i la Carta Social Europea davant les dificultats d’un treballador a reincorporar-se al mercat laboral?

Qüestió Plantejada

Es planteja si s’han de tenir en compte les circumstàncies personals d’un treballador, així com la seva dificultat per a reincorporar-se al mercat laboral per a poder aplicar una indemnització addicional per acomiadament, d’acord amb el que es disposa en l’art. 10 del Conveni 158 de l’OIT i l’art. 24 de la Carta Social Europea.
 

Criteri del TSJ

Han existit diversos pronunciaments sobre aquest tema.

La STSJ de Catalunya de data 23 d’abril de 2021, Rec. 5233/2020 reconeix el dret a una indemnització addicional.

L’argument a favor d’aquesta indemnització addicional és que la indemnització legal per acomiadament es considera minsa al no tenir un efecte dissuasiu per a l’empresa i no compensa prou a la persona treballadora per la pèrdua de l’ocupació.

Mentre que el TSJ de Castella i Lleó (Valladolid) en sentència d’1 de març de 2021, Rec. 103/2021 i STSJ de Madrid en sentències d’1 i 18 de març de 2021, Rec. 596/2020 i 136/2020, rebutgen l’abonament d’una indemnització addicional.

L’argument en contra és que el Conveni de l’OIT no estableix una regulació que habiliti aquesta doble indemnització, puix que no és directament aplicable en remetre’s en l’art. 1 a les legislacions nacionals.

La STS de 31 de gener de 1990, ROJ: STS 17047/1990 i de 4 de novembre de 1987 ROJ: STS16626/1987 va dir que les normes del Conveni 158 de l’OIT no són d’aplicació directa a Espanya, en precisar la seva efectivitat d’un desenvolupament intern.

En la legislació espanyola no hi ha cap norma que permeti una doble indemnització ni la Jurisprudència, interpretant aquesta legislació, ho ha admès, sent impossible que cada Jutge o tribunal puguin imposar la indemnització que els sembli pertinent d’acord amb les característiques de cada acomiadament improcedent.

S’ha de tenir en compte que l’art. 10 del Conveni 158 OIT només estableix que s’haurà de pagar una indemnització adequada quan la indemnització no estigui prevista en la normativa espanyola.

Conclusió

A l’espera d’unificació de doctrina, el criteri d’aquest TSJ és que les indemnitzacions addicionals estan previstes únicament en els casos de tutela de drets fonamentals, quan el prevegi el conveni, o en els casos d’incidents de no readmissió irregular.

L'entrada Procedeix una indemnització per acomiadament addicional a la taxada? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STSJ de Catalunya de 29 de juny de 2023, Rec. 573/2023, ECLI:ES:TSJCAT:2023:7446 Procedència o improcedència d’un acomiadament d’una treballadora d’un obrador que realitzava les seves necessitats en diferents recipients de cuina. És vàlida la prova de captació d’imatges en l’obrador si no hi ha un vestuari a l’ús?

Qüestió Plantejada

Es planteja la procedència o improcedència d’un acomiadament en el qual es capten les imatges d’una treballadora d’un obrador de brioixeria fent les seves necessitats en un recipient de la cuina.
Són vàlides les imatges captades en l’obrador, quan no existeix una habitació independent que faci les funcions de vestuari? Les imatges captades vulneren la intimitat de la treballadora?

Criteri del TSJ

En cap cas s’admetrà la instal·lació de sistemes de gravació de sons ni de videovigilància en llocs destinats al descans o esplai dels treballadors o els empleats públics, com ara vestuaris, lavabos, menjadors i anàlegs. (Art. 89 Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades).
En el present cas no existeix un local independent que faci les funcions de vestuari, ja que els treballadors es canvien de roba en la zona de l’obrador. D’aquí ve que la captació d’imatges en aquesta zona suposi una invasió il·legítima a la intimitat, la qual cosa invalida la prova de gravació així obtinguda.

Conclusió

En invalidar-se la prova de gravació per haver-se obtingut vulnerant drets fonamentals, i ser inadmissible, per la qual cosa l’acomiadament s’ha de declarar improcedent.

L'entrada Procedència o improcedència d’un acomiadament d’una treballadora que realitzava les seves necessitats en recipients de cuina ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STSJ de Catalunya de 04 de juliol de 2023, Rec. 1749/2023, ECLI:ES:TSJCAT:2023:7688 És obligatori l’expedient previ de l’art. 7 del Conveni 158 OIT en els acomiadaments disciplinaris?

Qüestió Plantejada

Es planteja si és necessària l’existència d’un expedient previ a l’acomiadament, perquè el treballador pugui conèixer els càrrecs formulats contra ell per part de l’empresa, en atenció a l’art. 7 del Conveni 158 de la OIT.
 

Criteri del TSJ

L’art. 1 del Conveni 158, estableix que el seu contingut ha d’aplicar-se per mitjà de la legislació nacional, d’aquí ve que l’art. 7 no sigui d’aplicació directa, excepte que existeixi un posterior desenvolupament normatiu intern, que a Espanya el trobem en l’art. 55.1) i 55.2) ET i en la jurisprudència d’aplicació en la qual ens diu que l’expedient contradictori s’aplica als representants legals o sindicals o afiliats a un sindicat amb independència de la naturalesa dels incompliments que se li imputen.
 

Conclusió

El ET no exigeix donar audiència prèvia a un treballador que no ostenta la condició de representant legal dels treballadors, ni sindical, ni que estigui afiliat a un sindicat, o que el conveni col·lectiu així ho consideri, per això, l’empresa ha complert amb les exigències de la legislació interna i internacional mitjançant el lliurament de la carta d’acomiadament, sense que s’hagi generat cap indefensió.

(En el mateix sentit, la STSJ de Castella i Lleó – Burgos, núm. 677/2023, Rec. Núm. 576/2023 de 28 de setembre de 2023. (FJ 3r)

L'entrada És obligatori l’expedient previ de l’art. 7 del Conveni 158 OIT en els acomiadaments disciplinaris? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 30 de maig de 2023, Rec. 189/2022, ECLI:ES:TS:2023:2436 Còmput del nombre de treballadors per a determinar si estem davant un acomiadament objectiu o col·lectiu en el cas de grup d’empreses.

Qüestió Plantejada

La qüestió que es planteja és determinar si l’extinció del contracte del treballador es degué tramitar per acomiadament col·lectiu, en lloc de per acomiadament objectiu quan estem davant un grup d’empreses patològic.
 

Criteri del TS

Sobre les unitats de còmput tal com indica el TS ha de ser el centre de treball quan ocupa més de 20 treballadors, en aquells casos en els quals els acomiadaments que es produeixen en el centre de treball aïlladament considerat excedeixin de tals llindars i ha de ser l’empresa quan se superin els llindars, prenent com a unitat de referència a la totalitat d’aquesta[1].

El TS considera que el còmput és una operació aritmètica que ha de realitzar-se partint de conceptes o unitats equivalents ja que en el present cas, el resultat seria igual si es prengués el conjunt d’empreses o el grup laboral, i en aquest cas, tampoc se superaria el llindar per a aplicar la normativa relativa als acomiadaments col·lectius.

Conclusió

El còmput és una operació aritmètica que ha de realitzar-se partint de conceptes o unitats equivalents.

 
[1] STS 1047/2021 de 21 d’octubre (Rec. 158/2021) i STS 787/2019 de 19 de novembre (Rec. 1253/2017)

L'entrada Còmput del nombre de treballadors per si un acomiadament és objectiu o col·lectiu ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 18 de maig de 2023, Rec. 2154/2022, ECLI:ES:TS:2023:2236 Es planteja si la incompareixença de l’empresa a l’acte de judici condueix automàticament a la declaració d’improcedència de l’acomiadament i a l’extinció de la relació laboral.

Qüestió Plantejada

Es planteja si la incompareixença de l’empresa a l’acte de judici condueix automàticament a la declaració d’improcedència de l’acomiadament i a l’extinció de la relació laboral.

Criteri del TS

En el present cas s’acomiada al treballador per cessament d’activitat d’acord amb l’art. 49.1 ET i per la dissolució, liquidació de l’empresa en relació a l’art. 51.1 ET. L’empresa no abona la indemnització al treballador per falta de liquiditat.

El FOGASA intervé en l’acte de judici indicant que l’empresa està tancada, manca d’activitat i que és impossible la readmissió.

El TS ens diu que l’extinció de la personalitat jurídica del contractant és una causa d’extinció prevista en l’art. 49.1.g) ET, que és de caràcter autònom i que requereix dels requisits previstos en la jurisprudència[1]. La remissió de l’art. 49.1.g) ET a l’art. 51 ET és relativa al procediment[2], no a la causa, perquè la causa de l’art. 49.1.g) ET és autònoma respecte de les de l’art. 51 ET, sense perjudici que aquesta causa autònoma hagi de concórrer amb els requisits referits.

Per al TS la incompareixença de l’empresa no determina la improcedència automàtica de l’extinció.

Conclusió

En el present cas, el TS entén que ha de prevaler la convicció del Magistrat d’instància, i declarar extingida la relació laboral, i això amb el suport del FOGASA en l’acte de judici. No obstant això, el TS entén que la incompareixença de l’empresa no obliga els òrgans judicials a declarar la improcedència de l’extinció del contracte de treball, fins i tot tenint la convicció que concorrien les causes al·legades per l’empresa.

 
[1] STS de 12 de juliol de 2017, Rec. 32/2017 i 829/2017, STS de 24 d’octubre de 2017, Rec. 107/2017.

[2] STS de 22 de maig de 2022, Rcud. 257/2021

L'entrada STS si la incompareixença de l’empresa en el judici equival a la improcedència de l’acomiadament ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 25 de maig de 2023, Rec. 2339/2022, ECLI:ES:TS:2023:2293 Es planteja la validesa de la prova de l’informe d’un detectiu privat en el qual l’empresa sustenta l’acomiadament per realitzar el treballador activitats incompatibles amb la situació d’incapacitat temporal en ser labors d’esforç al jardí i hort de la seva casa.

Es tracta d’una prova obtinguda vulnerant el dret fonamental a la intimitat del treballador?
 

Qüestió Plantejada

Es planteja la validesa de la prova de l’informe d’un detectiu privat en el qual l’empresa sustenta l’acomiadament per realitzar el treballador activitats incompatibles amb la situació d’incapacitat temporal en ser labors d’esforç d’esforç al jardí i hort de la seva casa.
Es tracta d’una prova obtinguda vulnerant el dret fonamental a la intimitat del treballador?
 

Criteri del TS

La Llei 5/2014 de 4 d’abril de Seguretat Privada en el seu art. 48.3 estableix que en cap cas es podrà investigués la vida íntima de les persones que transcorri en els seus domicilis o altres llocs reservats, ni podran utilitzar-se en aquesta mena de serveis mitjans personals, materials o tècnics de tal forma que atemptin contra el dret a l’honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o al secret de les comunicacions o a la protecció de dades.
Els detectius privats no poden, en conseqüència, investigar el que transcorri en els domicilis o altres llocs reservats de les persones.
Per tot això, s’entén que el jardí del domicili és un espai reservat i en el qual només pot accedir-se amb el consentiment del titular del domicili, o en casos de flagrant delicte mitjançant resolució judicial.
I en cas que no vulgui considerar-se domicili del treballador, entrarà dins del que es denomina llocs reservats ja que tota intromissió de tercers necessita del consentiment del titular.
 

Conclusió

Es declara improcedent l’acomiadament en haver-se obtingut la prova del detectiu de manera il·lícita i atemptant contra la intimitat del treballador.

L'entrada STS prova de l’informe d’un detectiu privat en un acomiadament ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STSJ Catalunya de 20 d’abril de 2023, Rec. 6079/2022, ECLI:ES:TSJCAT:2023:3734: Acomiadament en situació d’Incapacitat Temporal (IT) anterior a l’entrada en vigor de la Llei 15/2022 integral d’Igualtat. Avís del TSJ de Catalunya davant aquests supòsits.

Qüestió Plantejada

Acomiadament d’un treballador en situació d’Incapacitat Temporal (IT) per lumbàlgia i cervicàlgia, es planteja la nul·litat per discriminatori en considerar que el veritable motiu va ser la referida situació.

El treballador va estar en situació de IT des del 21 de setembre de 2020 fins al 22 d’abril de 2021, si bé va ser acomiadat el dia 29 de setembre de 2020.

Criteri del TSJ

La Sentència d’instància declara la improcedència de l’acomiadament, en considerar que la situació de IT no és equiparable, en aquest cas, al concepte de discapacitat aplicant la doctrina continguda en la STS de 22 de maig de 2020 (Rec. 2684/2017), en la qual defineix es defineix el concepte de discapacitat com una limitació per al treball però que sigui de llarga durada.

El TSJ entén que no existeixen dades addicionals que permetin conèixer els antecedents previs a la baixa o informes acreditatius que la patologia presentada per l’actor cursés per una patologia subjacent, per la qual cosa no pot desprendre’s de la mera dada de la durada de la baixa la seva equiparació amb el concepte de discapacitat (STS de 15 de març de 2018, Recurs 2766/2016), d’aquí ve que es declari improcedent.

Conclusió

L’important d’aquesta sentència és l’avís que realitza el TSJ de Catalunya, quan diu

“…ens trobem davant fets anteriors a la publicació de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i no discriminació, que contempla com a causa específica de discriminació la malaltia o condició de salut (article 2), marc normatiu no aplicable per raons de temporalitat i que poguessin, en el seu cas, fer-nos concloure de manera divergent…”

S’haurà d’estar molt atent a futures sentències en supòsits similars, per a saber com serà el criteri dels Tribunals, si la nul·litat automàtica per aplicació de la Llei 15/2022 o si se seguirà amb l’actual criteri del TS sobre el concepte de discapacitat a l’efecte de la qualificació de l’acomiadament com a improcedent o nul.

L'entrada STS Acomiadament en situació d’Incapacitat Temporal ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

STS de 26 d’abril de 2023, Rec. 1451/2022, ECLI:ES:TS:2023:4886: Consulta de pàgines web per a fins particulars i improcedència de l’acomiadament.

Qüestió Plantejada

Ús d’ordinador i consulta de pàgines web per a fins particulars en horari de treball, dedicant gran part de la seva jornada a tals connexions.

Criteri del TS

La validesa de la prova practicada a partir del monitoratge de l’activitat del treballador es troba emparada per la STS de 8 de febrer de 2018, Rec. 1121/2015, en la qual es descriuen les facultats empresarials en aquest sentit.

El TSJ entén que s’ha d’estar al cas concret, i que en tractar-se d’una persona amb 24 anys d’antiguitat i el conveni col·lectiu d’aplicació preveure que, l’ús de l’ordinador per a fins particulars és una falta lleu i no haver estat advertit que la seva conducta podia tenir greu consideració i transcendència, i tampoc haver estat requerit perquè cessés en ella, estem davant un cas d’acomiadament improcedent.

L'entrada STS Consulta de pàgines web per a fins particulars i improcedència de l’acomiadament ha aparegut primer a Gestoria Barcons.