Els autònoms, dones i homes, ja estan cobrant 378 euros més a l’any en la seva pensió gràcies al nou complement de maternitat. No obstant això, els requisits semblen estar impedint el seu accés a molts professionals.

Els autònoms i autònomes ja estan gaudint d’un increment en les seves pensions gràcies al nou complement de maternitat, denominat ara ‘complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere’. En concret, des d’el mes de febrer passat, la seva prestació ha augmentat un total de 378 euros anuals per cada fill. Segons les últimes dades de Seguretat Social, a Espanya ja hi ha gairebé 28.496 persones rebent aquest increment en les seves pensions, de les quals 27.553 són dones, i 943 són homes. No obstant això, si bé molts treballadors per compte propi porten mesos experimentant aquest augment en les seves pensions, uns altres es queixen de els problemes que els posa la llei a l’hora de accedir a aquest benefici. Així mateix, també hi ha discrepàncies entre els experts quant a quan ha de començar a abonar-se el complement.

Des de finals de l’any passat, i arran d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJE), que va catalogar aquest complement de  discriminatoriper als homes -només les dones podien accedir a ell-, el Govern va començar a treballar en una reforma d’aquest suplement per a fer-lo més igualitari. Es tracta d’un plus que cobren les mares en les seves pensions contributives per cada fill que han tingut. Aquesta bonificació interessa a bona part del col·lectiu d’autònoms, ja que són els treballadors per compte propi els que habitualment tenen majors llacunes de cotització, i a més han de contractar empleats que els substitueixin a causa de la cura dels fills.

No obstant això, la reforma del complement de maternitat va passar per la modificació de l’article 60 de la Llei General de Seguretat Social, una nova redacció que, segons el graduat social de l’àrea laboral de AGM advocats, Rubén Mateu, “podria estar impedint a molts autònoms accedir a aquest complement per haver estat pares“. La clau d’això està en els requisits d’accés que l’Executiu va posar en vigor amb el Reial decret llei 3/2021, que va canviar la normativa.

Com s’accedeix al nou complement de maternitat

Abans de la modificació al febrer de l’article 60, s’incrementava un 5% la pensió per a les dones que haguessin estat mares de dos fills; un 10% per a les dones que haguessin tingut tres fills; i un 15% per a les quals haguessin tingut quatre o més fills. “I s’aplicava l’equivalent als homes que ho reclamaven  a través de la via judicial. Gràcies a la sentència de el Tribunal de Justícia de la Unió Europeu, ells també podien tenir accés a entre un 5% i un 15% d’increment en la seva pensió de jubilació”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Però amb la reforma del Govern al febrer tot va canviar. Si bé va suposar la inclusió dels homes i va establir un pagament fix anual de 378 euros per fill (des del primer), va incloure nous requisits d’accés amb els quals “molts professionals no estan podent complir“, va apuntar el graduat social. Concretament, aquest expert es refereix a les condicions assenyalades per als homes, que per a beneficiar-se d’aquest increment en les seves pensions han de, o bé han de ser vidus, o bé demostrar que van haver d’interrompre la seva cotització més de 120 dies entre els nou mesos anteriors i els tres anys posteriors al naixement o adopció del menor.

Segons va assenyalar Mateu, abans del Reial decret, els homes que es jubilaven podien accedir amb més facilitat al complement de maternitat acudint a la fallada del TJE. Però des del dia que va entrar en vigor la modificació del complement ja no poden al·legar la decisió del Tribunal. “La reforma del complement va sortir el 3 de febrer en el BOE i entra en vigor l’endemà. Això vol dir que tots els homes que vulguin accedir al complement han de complir els nous requisits. El TSJ diu que el complement de maternitat és discriminatori sobre la base de l’antiga redacció de l’article. Per tant si ets home, has tingut dos fills i et jubiles a l’abril de 2021 has de complir els requisits de l’actual complement de pensions, en cas contrari no podràs al·ludir a la decisió del Tribunal de Justícia Europeu per a accedir a l’increment de la pensió per haver tingut fills”, va explicar el graduat social. Una situació que està començant a arribar i, fins i tot, a col·lapsar els tribunals.

Una altra de les discrepàncies és quan es cobra el complement

Una altra de les discrepàncies que giren entorn a l’ara denominat complemento bretxa de gènere és en quin moment es comença a abonar l’increment en la pensió. Segons explica la Seguretat Social en la seva pàgina web, el nou complement de maternitat es requereix juntament amb la sol·licitud de la pensió en l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). No obstant això, no recull quan deu l’Administració començar a pagar als autònoms els 378 euros anuals per fill que hagin tingut.

Alguna cosa que tampoc reflecteix el Reial decret llei 3/2021, la qual cosa està generant molts dubtes tant en el col·lectiu com en els experts. La disjuntiva es troba en si l’Administració ha d’abonar-la quantia en el moment en què l’autònom sol·licita la seva jubilació o quan comença a pagar-li la pensió. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ja s’ha posicionat sobre això, establint que ‘la data d’efectes econòmics del complement de maternitat ha de ser la de el reconeixement inicial de la pensió de jubilació’. És a dir, que “ha de pagar-se en el moment en què es comenci a pagar la prestació, ni abans ni després”, va interpretar l’advocat, Jaume Barcons.

Si bé aquesta fallada no ha establert jurisprudència, l’advocat va assenyalar que sí que es considera doctrina judicial, per la qual cosa “els professionals podran a agafar-se a ella en cas que no se’ls inclogui aquest increment en el primer cobrament de la seva pensió“.

Augmenta la pensió dels autònoms

Segons l’Executiu, aquest nou complement augmenta especialment la pensió als pares i mares treballadors amb rendes més baixes i amb pocs fills. En una pensió que a penes aconsegueix els 700 euros, per a una mare amb dos fills -el nombre mitjà de fills per dona a Espanya és de 1,31-, l’anterior complement hagués pujat 35 euros la seva pensió en cadascuna de les 14 pagues. Amb el nou ‘plus’, aquest increment seria de 760 euros a l’any, que per 14 pagues suposaria un increment de 54 euros més al mes.

És a dir, per a la mitjana dels treballadors amb dos fills o menys, el nou complement augmentaria en, com a mínim, 20 euros la seva pensió mensual, més de 260 euros a l’any, respecte a l’anterior suplement. Segons els experts, això afectarà especialment el col·lectiu d’autònoms, ja que són precisament ells els que registren les pensions més baixes.

Concretament, en 2020, la prestació mitjana mensual d’un treballador per compte propi es va situar en 777 euros i, per tant, en la majoria dels casos, l’autònom es veuria més beneficiat per la quantia fixa que pel percentatge aplicat. Això, exceptuant alguns supòsits com els de famílies amb pensions altes i amb dues o més fills que sí que podrien percebre ara complements més baixos que els que els correspondrien amb el càlcul anterior.

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume Barcons en Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Els autònoms ja estan cobrant en la seva pensió 378 euros més per fill amb el nou complement de maternitat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms poden modificar dades de la seva declaració de la Renda després d’haver-la presentat. El procediment dependrà de si l’error els perjudica a ells o a l’Agència Tributària.

Equivocar-se en presentar la declaració de la Renda és una cosa molt comuna entre els contribuents. Especialment entre els autònoms, ja que han de presentar més documents per a justificar la seva activitat que els treballadors per compte d’altri, i les seves retencions variaran en funció de les seves factures. Segons els experts, els errors més comuns es deuen a “les presses a l’hora de completar l’esborrany de la Agència Tributària o a haver traspaperat algun fitxer durant l’exercici“. No obstant això, l’important, una vegada que el professional s’ha adonat de l’error, és avançar-se a l’Administració per a no ser sancionat.

La fi de la campanya de la Renda 2020 acaba el pròxim 30 de juny, però molts autònoms ja han presentat els seus esborranys per a rendir comptes amb Hisenda. En cas d’haver oblidat incloure alguna dada que modifiqui la liquidació de l’impost hi ha diferents maneres de procedir. Depèn de si el error que s’hagi comès perjudica l’Agència Tributària, o si per contra la fallada afavoreix al contribuent. “Cal anar amb compte perquè, encara que es tracti d’un descuit, tots els treballadors per compte propi estan obligats a rendir els seus comptes amb Hisenda #dins del termini i en la forma escaient”, va explicar Mercedes Oliva, economista del departament fiscal en la gestoria Barcons.

Així mateix, també influeix molt el termini en el qual l’autònom avisi a l’Administració que ha comès un error en l’esborrany. “No és el mateix esmenar el problema dins del termini, que fora. Ni fer-ho de manera voluntària, o després que l’Agència Tributària enviï un requeriment”, va assenyalar l’experta.

Com es modifica la declaració de Renda 2020?

Per a esmenar els errors que un autònom ha pogut cometre en la seva declaració de la Renda, el primer que cal fer és comprovar si està dins del termini -aquesta campanya es va iniciar el 7 d’abril i finalitzarà el 30 de juny-. Si és així, “cal veure si l’error és a favor del contribuent, o si la fallada està perjudicant Hisenda, com seria el cas de no haver inclòs alguna ajuda o prestació rebuda al llarg de l’exercici“, va apuntar Oliva.

Com procedir en funció del resultat de l’impost

• A favor del contribuent dins del termini: declaració rectificativa

​Si l’autònom ha oblidat incloure en el seu esborrany una deducció a la qual té dret -per exemple, un lloguer o la maternitat-, però encara està dins del termini en què es pot presentar ha d’adjuntar una declaració rectificativa. ​”La rectificativa es fa a través de la pàgina d’Hisenda, en el apartat Renda Web casella 127, on el professional ha d’indicar que farà  una rectificativa perquè ha oblidat emplenar una casella beneficiosa per al seu resultat”, va explicar l’economista de la gestoria Barcons.

A més, en aquest cas també cal emplenar l’apartat 0 (Regularització) del model, en el qual cal consignar la quantitat ingressada amb l’anterior declaració o bé la quantitat retornada per l’Administració. En la casella 0685 apareixerà el resultat de la sol·licitud de rectificació d’autoliquidació. La devolució per part de l’Agència Tributària es realitzarà en els següents sis mesos a la data de presentació de la nova declaració, prèvia notificació a l’interessat de la proposta de resolució.

• A favor del contribuent fora del termini: instància​

En cas que l’autònom necessiti incloure alguna deducció però ja s’hagi acabat el termini de presentació, haurà d’enviar una instància a Hisenda. És a dir, “un escrit explicant quina deducció se li ha oblidat afegir, i perquè pot accedir a ella. També ha d’especificar i sol·licitar la devolució dels ingressos de la part que li correspon“, va assenyalar.

• A favor de l’Agència Tributària: declaració complementària

Per contra, si l’autònom s’ha oblidat d’afegir en el seu esborrany algun ingrés que ha rebut i pel qual ha d’informar  l’Administració, ha d’enviar una declaració complementària. Aquesta declaració també es fa a través de l’apartat de Renda Web de la pàgina d’Hisenda.

Sancions per presentar la Renda fora de termini

L’Administració pot imposar sancions si l’autònom presenta la declaració fora de termini o depenent a la importància que tingui la informació que no ha presentat en un primer moment i hagi de lliurar en una complementària. No obstant això, l’economista va explicar que “no existeix un criteri únic respecte a les sancions. No és el mateix no declarar una ajuda que un lloguer, però també depèn molt de si la documentació es presenta dins del termini voluntari o no”.

En concret, la quantia de la multa depèn de tres variables: el temps que hagi transcorregut entre la data límit de presentació i el moment efectiu de fer-lo, de qui pren la iniciativa a l’hora de regularitzar la situació -és a dir, si el contribuent la presenta pel seu compte o si és Hisenda la que li ho requereix-, i de el resultat de la declaració.

• Si la declaració surt a retornar i l’Agència Tributària no ha hagut de recordar-li a l’autònom que la lliuri, la multa per no presentar-la a temps és de 100 euros. No obstant això, la quantia de la multa augmenta si el resultat de la Renda és a pagar, ja que s’afegeix un recàrrec en funció del temps que es trigui a presentar.
• Si la presentació es realitza fins a tres mesos després que finalitzi la campanya el recàrrec serà del 5%. Entre tres mesos i un dia després d’acabar el termini el 10%; si es triguen entre sis mesos i un dia el percentatge ascendirà fins al 15%; i al 20%, si la demora suposa un any o més.
• Si per contra, l’Agència Tributària ha hagut d’enviar un recordatori a l’autònom via requeriment, la quantia inicial s’amplia fins als 200 euros. De la mateixa manera, la multa augmenta encara més si el resultat surt a retornar, ja que Hisenda pot considerar que la seva presentació no s’ha realitzat per intentar ocultar dades:

Ja es pot recórrer una sanció que s’ha acceptat

Les actes de conformitat davant sancions de l’Agència Tributària han deixat de ser inamovibles, els autònoms poden recórrer aquestes les multes imposades per Hisenda encara prèvia acceptació. Encara que el treballador per compte propi presti conformitat amb la liquidació que determini Hisenda després d’una inspecció del seu negoci, aquest pot apel·lar-la posteriorment davant un Tribunal si hi ha faltes jurídiques o interpretacions errònies en la redacció de l’acta. És a dir, un error de l’Agència Tributària pot frenar un procediment sancionador. És una novetat perquè donar la conformitat a una acta de sanció sempre suposava acceptar la multa i haver de pagar-la encara que es demostrés que l’administració s’havia equivocat.

No obstant això, cal tenir en compte que aquest procediment únicament podrà dur-se a terme en cas que l’acta de conformitat present errors per qüestions jurídiques, no de fet. Les qüestions jurídiques són més aviat “errors de redacció quant a la normativa en la qual es justifica la sanció o interpretacions jurídiques errònies”, va explicar Jaume Barcons, advocat i gestor en la gestoria Barcons. En canvi, les fallades per qüestions de fets es refereixen a l’import, és a dir, la quantia de la sanció, “això, de moment, no pot recórrer-se”.

Encara que sembli improbable que l’Agència Tributària cometi un error a l’hora de justificar una sanció a un negoci, diversos experts coincideixen que “pot ser molt habitual”. Des de fallades en explicar en quina normativa s’empara la multa fins a interpretacions jurídiques errònies, passant per intentar liquidar un deute que ja ha prescrit. Els assessors recomanen “revisar a consciència” la documentació i parar esment a “tots els motius que explica l’Agència Tributària en les seves sancions”.

Article d’Andrea González a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Com poden els autònoms modificar la seva declaració de la Renda si la van presentar amb errors? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que van accedir al nou cessament d’activitat hauran d’acreditar un nivell de caiguda de rendiments nets. Al final de l’article pots descarregar una plantilla per a preveure si compleixes aquesta condició o hauries de renunciar a les ajudes.

Els autònoms poden accedir des del passat 1 de febrer a les noves ajudes per cessament d’activitat que es van articular en quatre tipus de prestació: una modalitat extraordinària per a aquells que hagin tancat la seva activitat per decret i una altra per als quals no poden accedir a les altres ajudes; una modalitat compatible amb l’activitat (POECATA) per a aquells que presentin caigudes en la facturació superiors al 50% ;i una última per a autònoms de temporada.

Ara bé, com en les anteriors pròrrogues, abans de tramitar la sol·licitud, l’autònom ha de tenir en compte que si sol·licita aquesta prestació, ho fa sobre la base d’una predicció, ja que no es pot saber si es compliran els requisits fins que acabin les ajudes el 31 de maig. En aquest cas, s’haurà d’acreditar una caiguda d’ingressos del 50% i haver tingut un rendiment net inferior a uns 1.100 euros o 1. 300 euros mensuals -depenent de la modalitat a la qual s’accedeixi- en els mesos de gener a juny.

És a dir, com va succeir en les anteriors pròrrogues- la de juny i la de setembre de 2020-, l’autònom no sap amb certesa en el moment de sol·licitar el cessament d’activitat si complirà els requisits, i seran més endavant les mútues les que comprovaran si els beneficiaris estaven dins de les condicions establertes.

En cas contrari, si es constata que no es van complir els requisits de caiguda d’ingressos o de rendiments, l’autònom estarà obligat a retornar en el termini d’uns deu dies des del requeriment per part de la seva mútua, tots els diners rebuts en prestacions mensuals, al costat de les quotes que li van ser exonerades. Això ascendiria, en la majoria dels casos, a un mínim de més de 3.788 euros (2.664 euros per les quatre prestacions mensuals i 1.144 per les quatre quotes exonerades, sempre que l’autònom cotitzi per la base mínima).

Com saber si hauràs de retornar la prestació?

Tenint això en compte, l’autònom ha de conèixer en primer lloc els requisits de la modalitat de prestació que vagi a sol·licitar, ja que són diferents en cada ajuda. D’aquesta manera, per al cessament d’activitat extraordinari per tancament decretat no hi hauria cap problema, ja que només és necessari acreditar que es desenvolupa l’activitat en un dels sectors que hagin tancat les autoritats competents -com pot ser les hostaleria en comunitats que hagin decidit tancar els bars- .

Ara bé, en les altres tres prestacions sí que és necessari acreditar una sèrie de requisits expost. En el cas de la prestació compatible amb l’activitat (POECATA), d’una banda, l’autònom haurà de presentar una caiguda de la facturació durant el primer semestre de 2021 de, almenys, el 50% de la seva facturació respecte al segon semestre de 2019. A més, tampoc podrà haver obtingut durant primer semestre de 2021 uns rendiments nets computables fiscalment superiors a 7.980 euros. Això significa que entre gener i juny de 2021, l’autònom no haurà d’haver tingut uns beneficis -després de descomptar tot tipus de despeses- superiors a 1.330 euros al mes per a poder cobrar el cessament d’activitat i evitar retornar-lo més endavant.

El mateix ocorre amb les altres dues prestacions, tant la prestació extraordinària especial  per a autònoms en Tarifa Plana o amb menys de 12 mesos d’alta, com la prestació extraordinària per a autònoms de temporada. En tots dos casos, els autònoms, a més de complir els requisits específics de cada prestació tampoc podran superar durant el primer semestre de 2021 uns ingressos nets computables fiscalment superiors a 6.650 euros. Això vol dir que, per a accedir a aquestes dues modalitats i no haver de retornar la prestació més endavant, els treballadors per compte propi no podran superar 1.108 euros cada mes.

Sabent això, per a evitar haver de retornar aquesta quantitat de cop, l’autònom només té una opció: comprovar com més aviat millor si compleix realment les condicions requerides o no. Això només es pot saber amb certesa quan ja hagi passat el primer semestre de 2021, perquè serà aquest el que es prengui com a referència per a analitzar si realment va haver-hi un 50% de caiguda d’ingressos i si es va complir el llindar de rendiments nets exigits en cada modalitat.

Calcular els rendiments nets mensuals

No obstant això, hi ha maneres d’estimar ja, havent passat el mes de gener, si hi ha possibilitats que es compleixin els requisits de facturació i rendiments, o si l’autònom hauria de plantejar-se com més aviat millor no accedir a la prestació o renunciar si ja hagués accedit.

Concretament, es poden conèixer els rendiments nets mensuals del passat mes de gener i fer una prospecció del que succeirà en els pròxims mesos. E nel cas que se superin els 1.330 euros – si s’opta a la POECATA- o els 1.108 – si s’opta a les altres prestacions extraordinàries-, l’autònom ja sabrà amb certesa que haurà de retornar sigui com sigui els diners que hagi percebut.

Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons, ha elaborat per a Autònoms i Emprenedors una plantilla de Excell -que es pot descarregar al final de l’article– en la qual l’autònom podrà introduir els seus ingressos i cadascun de les despeses que ha tingut en aquest mes de gener per a conèixer si, efectivament, es troba per sota del límit de rendiments nets exigits i, per tant, té dret al cessament d’activitat. O, per contra, supera aquest límit i hauria de renunciar a la prestació com més aviat millor.

Així doncs, en la plantilla hi ha dos apartats: ingressos i despeses. En el primer, s’haurà d’introduir tot el que s’ha facturat amb l’activitat durant el mes de gener. En l’altre apartat es desglossen cadascun de les possibles despeses que va poder tenir en aquest període l’autònom.

Apareixen des dels costos de personal; amb la Seguretat Social; la quota d’autònoms i de la mútua; subministraments i fins i tot indemnitzacions en el cas d’acomiadament, entre molts altres conceptes.  Una vegada que s’hagin introduït tant els ingressos com cadascun de les despeses, al final de la plantilla apareixerà el rendiment i, després de restar-se el 5% de desgravacions de difícil justificació que permet aplicar la Llei, es calcularà automàticament el rendiment net.

En aquest últim apartat, l’autònom ja podrà saber si ha superat el límit permès de rendiments nets mensuals el mes de gener (també és vàlid per a comprovar els del mes de febrer, mall, abril o maig) . Si el resultat final superés els 1.330 euros o els 1.108 -depenent de la modalitat a la qual s’accedeixi-, el treballador per compte propi deuria en qualsevol cas renunciar a la prestació, ja que no hi haurà cap possibilitat de complir els requisits més endavant.

Estimar si la facturació caurà més d’un 50%

No obstant això, i per més que es compleixi el requisit de trobar-se per sota del límit de rendiments nets, l’autònom tampoc té assegurat que no vagi a haver de retornar la prestació més endavant, en cas que accedeixi a la POECATA.

Això és perquè hi ha una segona condició en la prestació compatible amb l’activitat, que és la caiguda de la facturació en més de un 50% en el primer semestre de 2021 respecte a l’últim semestre de 2019. Al no haver conclòs encara el primer semestre d’enguany, encara no és possible saber amb certesa si es compliran tots els requisits o no, i si caldrà retornar més endavant el percebut.

Encara amb tot, va explicar l’advocat laboralista Jaume Barcons, “un es pot fer a la idea anant a les declaracions trimestrals de 2019. Sumant els resultats de les dues declaracions trimestrals i dividint-les per sis, sortirà una mitjana de quant va ingressar l’autònom al mes en l’últim semestre de 2019. Així doncs i de manera estimativa, si els ingressos d’aquest mes de gener de 2021 superen el 50% de la mitjana mensual obtinguda en 2019, l’autònom ja té una pista que li farà saber que no ha tingut una caiguda de la facturació superior al 50%”.

Si bé l’expert va insistir que això és només un càlcul orientatiu i que no es podrà tenir res a cap segur fins que no hagi finalitzat el primer semestre de 2021, va plantejar el següent exemple.

Imaginem un autònom que va suportar un IVA de 9.000 euros en el tercer trimestre de 2019, i 10.000 euros en el quart. Si suma totes dues quantitats de cada trimestre tindria un resultat per a l’últim semestre de 2019 de 19.000 euros. Si divideix aquesta quantitat per sis obtindrà com a resultat 3.166 euros cada mes.  D’aquesta manera, pot saber que si la seva facturació al gener supera la meitat d’aquest resultat, és a dir, si va obtenir més de 1.583 euros, ja no tindria una caiguda de facturació superior al 50%.

Descàrrega aquí la plantilla per a saber si compleixes el límit de rendiments nets:

Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Artículo original.

L'entrada Calcula aquí els teus rendiments nets per a saber si tens dret a cobrar el nou cessament d’activitat ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Ministeri de Treball i Economia Social amplia el nombre d’activitats que poden acollir-se als nous ERTO prorrogats fins al 31 de maig, i simplifica els tràmits per a sol·licitar-ho.

SE SIMPLIFIQUEN ELS TRÀMITS PER A SOL·LICITAR-HO

L’extensió de els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins al pròxim 31 de maig no sols ha tranquil·litzat als 755.000 treballadors segueixen en aquests moments afectats per un d’aquests expedients, sinó que també suposen un salvavides per als quatre nou sectors que el Govern va incloure entre les activitats que poden acollir-se a aquest mecanisme.

SI bé la prorroga dels ERTO no porta amb si grans novetats, ja que es mantindran les mateixes modalitats d’expedients que es van pactar fins a gener -ERTO per força major, ERTO per impediment i ERTO per limitació-, dimarts passat a través de la publicació del Reial decret llei 2/2021, l’Executiu va anunciar que els càmpings, els aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic també podran beneficiar-se d’aquesta mesura.

Així mateix, l’altra novetat d’aquest Reial decret llei és la simplificació dels tràmits necessaris per a sol·licitar els expedients. Els amos de negocis que vulguin afectar els seus empleats sota l’ERTO únicament hauran de enviar un comunicat a l’Administració i a la representació sindical. No obstant això, aquestes dues variacions que incorpora la prorroga dels ERTO continuen sent insuficients per als experts. “Ampliar la mesura amb les mateixes condicions que fa sis mesos no soluciona la situació. La legislació és molt pobra, i sinó posen en marxa més ajudes, molts negocis hauran de tancar definitivament”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista.

Quatre noves activitats podran sol·licitar l’ERTO

En concret, l’Executiu ha inclòs en el llistat de sectors que poden afectar els seus treballadors sota aquests expedients, als negocis que no han recuperat l’activitat en l’últim semestre de 2020, i la seva facturació es troba encara avui dia per sota del 70%.

Així, a les 42 activitats que apareixen en la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) de la anterior pròrroga, se sumen els càmpings, aparcaments de caravanes, lloguer de mitjans de navegació i activitats de manteniment físic. En total, i segons les xifres que va facilitar el Govern, es calcula que amb aquesta modificació es podran beneficiar dels ERTO prop de 50.000 persones més.

Per a Federació Espanyola de Càmpings (FEEC), la notícia ha estat com un “baló d’oxigen. El sector del càmping es troba en la mateixa situació que altres subsectors del turisme, per això veiem fonamental que el Govern ens hagi inclòs en aquesta nova pròrroga dels ERTOs“, va explicar Sergio Chocarro, Gerent de la FEEC. “Necessitem poder beneficiar-nos d’aquesta mesura per a mantenir els nostres negocis i l’ocupació dels treballadors. La situació és dramàtica”, va afegir.
 

Llista dels CNAES que poden accedir a l’ERTO fins al 31 de maig

1. Extracció de minerals de ferro.
2. Arts gràfiques i serveis relacionats amb aquestes.
3. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
4.  Reproducció de suports gravats.
5. Fabricació d’explosius.
6. Producció de metalls preciosos.
7. Fabricació d’instruments d’òptica i equip fotogràfic.
8. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
9. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars
10. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
11. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
12. Comerç a l’engròs de begudes.
13. Comerç al detall d’ordinadors, equips perifèrics i programes informàtics en establiments especialitzats.
14. Transport per taxi.
15. Altres tipus de transport terrestre de passatgers.
16. Transport marítim de passatgers.
17. Transport de passatgers per vies navegables interiors.
18. Transport aeri de passatgers.
19. Transport espacial.
20. Activitats annexes al transport aeri.
21. Hotels i allotjaments similars.
22.  Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
23. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
24. Altres allotjaments.
25. Restaurants i llocs de menjars.
26. Establiments de begudes.
27. Edició de periòdics.
28. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
29. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
30. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
31. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
32. Lloguer de mitjans de navegació.
33.  Lloguer de mitjans de transport aeri.
34. Activitats de les agències de viatges.
35. Activitats dels operadors turístics.
36. Altres serveis de reserves i activitats relacionades amb aquests.
37.  Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
38. Organització de convencions i fires de mostres.
39. Arts escèniques.
40. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
41. Gestió de sales d’espectacles.
42. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
43. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
44.  Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
45. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
46. Rentada i neteja de peces tèxtils i de pell.
47. Activitats de manteniment físic.

Per a sol·licitar l’ERTO bastarà amb comunicar-lo a l’Administració

L’altra novetat que inclou el Reial decret llei 2/2021 que pròrroga els ERTOs és la seva manera de sol·licitar-los. L’Executiu simplifica els tràmits necessaris per a sol·licitar els expedients, de manera que l’amo del negoci que vulgui beneficiar-se de la mesura fins al 31 de maig, només ha de remetre una comunicació a l’autoritat laboral que hagi dictat la resolució corresponent a l’ERTO que té vigent, i a la representació sindical.

Així, per a canviar d’un ERTO per impediment a un ERTO per limitació no serà necessària la declaració al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) que acaba un i vol iniciar un altre, adjuntant de nou tota la documentació del seu negoci i els seus empleats, sinó que “n’hi ha prou amb emetre una declaració responsable a la Tresoreria encarregada de gestionar l’expedient -autonòmica o estatal- i comunicar-l’hi a l’autoritat laboral”, va explicar Barcons. Es tracta d’una simplificació “molt avantatjosa” per als sol·licitants.

Pel que respecta als ERTO basats en causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives i de Producció (ETOP), es podran continuar beneficiant tant de la simplificació de tràmits prevista en l’article 23 del Reial decret llei 8/2020, com de la possibilitat de tramitar una pròrroga comunicant a l’autoritat laboral que precisa d’ampliar l’expedient en les mateixes condicions.

Es manté la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

Una de les condicions que més renou va casar entre les organitzacions empresarials i els propis autònoms, que afectaven els seus treballadors pels ERTOs, continua vigent. Es tracta de la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació. Aquesta clàusula, que es recull en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 18/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos després de la desafectació del primer treballador.

El problema està en el fet que els ocupadors que acomiadin a un dels seus treballadors, incomplint així el compromís adquirit, han de retornar les cotitzacions a la Seguretat Social que els van ser exonerades per tots i cadascun dels treballadors inclosos en l’expedient.

És per això que, tant les associacions representatives del col·lectiu com els gestors administratius, advocaven per modificar aquesta clàusula de manera que els amos de negocis només hagin de retornar les exoneracions dels treballadors que acomiadin abans dels sis mesos, i no de tota la seva plantilla. “Això és molt perjudicial per als autònoms”, va explicar Fernando Santiago. No obstant això, l’Executiu no va donar el seu braç a torçar i aquest requisit continuarà vigent fins avui límit d’extensió dels ERTO.

S’amplia la prohibició d’acomiadar per la Covid-19 fins al 31 de maig

A el igual que la salvaguarda de l’ocupació, amb la nova pròrroga dels expedients també s’amplia la prohibició d’acomiadar a un treballador per una causa deriva de la Covid-19. Fins a el pròxim 31 de maig, els autònoms no podran utilitzar com a justificació les conseqüències negatives que el coronavirus hagi ocasionat sobre el seu negoci per a extingir un contracte.

Es tracta d’una de les mesures extraordinàries per a la protecció de l’ocupació que el Govern va posar en marxa durant el mes de març, i que s’ha anat ampliant en els reials decrets publicats fins avui. La prohibició d’acomiadar als treballadors per una causa vinculada al Covid-19 engloba “totes i cadascuna de les raons per a l’extinció d’un contracte d’un empleat relacionades amb la crisi que ha originat la pandèmia en els negocis”, va explicar l’advocat laboralista del despatx AGM Advocats, Luis San José. En definitiva, els amos de negocis no podran emparar-se en la pèrdua de facturació i ingressos arran del virus, les restriccions o les limitacions que el Govern i les autoritats sanitàries hagin posat en marxa.

Article d’Andrea González en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Treball amplia els sectors que poden acollir-se als nous ERTO ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

ES BARALLA UN SALARI MÍNIM D’ENTRE 958 I 1.000 EUROS

El Govern es planteja pujar el salari mínim entre 8 i 50 euros al mes per a 2021.

El Govern vol pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que ara mateix està en 950 euros mensuals, per a l’any 2021.  Encara que dins de l’Executiu hi ha disparitat d’opinions. Per part seva, el Ministeri de Treball es va reunir amb els agents socials aquest dimarts per a negociar aquest increment que es mou en una forqueta àmplia, fins als 1.000 euros al mes que proposen els sindicats.

Si fos així i finalment el Govern decidís pujar el salari mínim a la major de les quanties proposades, com pretenen UGT i CCOO, els autònoms que tenen a empleats cobrant l’SMI podrien arribar a veure incrementats els costos laborals per cadascun dels seus treballadors en fins a 1.050 euros a l’any. 

Aquest increment es produiria en un any en què els negocis es trobaran encara greument afectats per la crisi de la pandèmia i la recuperació de la qual no s’espera fins a ben entrat el 2022. I en un moment en què els costos laborals ofeguen a molts autònoms que intenten mantenir els seus negocis a pesar que bona part afronten caigudes d’ingressos superiors al 60%.

Després d’assistir a la Mesa de Diàleg Social que aborda la revisió del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2021, el secretari d’Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va assegurar que el Govern es va asseure a negociar “sense marcs tancats” però que “congelar el salari mínim” per a l’any vinent és una opció gairebé descartada, ja que “seria una anomalia que només ha ocorregut dues vegades en democràcia, entre 2012 i 2014. Aquesta crisi és diferent i les solucions seran netament diferents”.

De moment, i a l’espera de la pròxima reunió prevista per al dilluns 21, les posicions segueixen distanciades: el Ministeri de Treball aposta perquè l’SMI pugi alguna cosa l’any que ve, els empresaris es van mostrar en contra i els sindicats van arribar a proposar un increment fins als 1.000 euros mensuals, és a dir, volen augmentar el sòl salarial dels 13.300 euros a l’any en què està fixat avui dia fins als 14.000.

Els autònoms pagarien entre 150 i 1.000 euros a l’any més per treballador

No obstant això, encara que aquesta pujada del SMI, d’entorn a 50 euros mensuals, a simple vista, pogués semblar petita, “tenint en compte que el pagament de cotitzacions sol suposar, de mitjana, un 33% de la nòmina dels empleats, qualsevol increment afectarà i molt als autònoms que es vegin obligats a actualitzar aquest sòl salarial”, va explicar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats.

Segons expliquen els experts, en un moment com l’actual, amb la crisi que ha originat les restriccions obligades per a evitar contagis, “molts negocis es veuran en serioses dificultats per a afrontar una major càrrega salarial”. Màximament quan la majoria estava esperant contenir costos i augmentar alguna cosa els ingressos l’any que comença per a recuperar el perdut en el 2020. A més dels quals ja s’estaven plantejant reduir plantilla sense comptar amb aquest nou increment salarial.

De fet, i tenint en compte aquesta mitjana del 33% que paguen els empresaris per cada treballador -habitualment, el percentatge oscil·la entre un 30% i un 36%-, avui dia, amb l’SMI fixat en 13.300 euros anuals (950 euros mensuals en 14 pagues a l’any), la qual cosa paga realment l’ocupador per cadascun dels seus empleat ascendiria, com a mínim, a 17.689 euros. Si l’SMI pugés a 14.000 euros anuals (1.000 euros en 14 pagues), llavors el cost total de cada empleat es dispararia fins a els 18.620 euros anuals.

Així, si finalment es produís la pujada que sol·liciten els sindicats, els autònoms amb empleats cobrant avui dia el mínim fixat per llei, haurien de pagar al voltant de 1.050 euros més a l’any per cadascun dels seus treballadors que estiguin situats en aquest llindar mínim.

No obstant això, diferents experts van assegurar que, si bé el Govern té gairebé descartat congelar l’SMI, també estaria distanciat de la posició dels sindicats d’augmentar-lo fins als 1.000 euros.

La pujada mínima que remena el Govern suposaria 150 euros per empleat

Pel que sembla, la possibilitat cap a la qual més es decanta l’Executiu seria incrementar el salari en percentatges pròxims a les pensions i els sous dels funcionaris, és a dir, entorn a un 0,9% -al voltant de vuit euros més al mes-. Encara amb tot, i en el supòsit en el qual només pugés el salari mínim dels 950 euros mensuals als 958 euros, els autònoms també notarien l’increment en els seus costos laborals.

Seguint el mateix càlcul, si l’actual llindar es troba fixat en 13.300 euros anuals i el que paguen realment els autònoms per cada empleat en aquest SMI seria 17.689 euros, amb aquesta actualització, la nòmina anual de cada treballador es dispararia fins als 13.412 euros anuals i els costos que assumeix l’autònom augmentarien fins al 17.837. És a dir, pagarien encara amb tot entorn a 150 euros de més a l’any per cada treballador percebent el salari mínim.

A quins autònoms afectaria la pujada?

Alguns experts asseguren que l’increment tindrà conseqüències tant per als empresaris com per al 41% dels autònoms amb assalariats que tenen contractats als seus empleats segons l’SMI. Tots ells veuran augmentar els seus costos laborals.

Segons Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM advocats, l’increment es notarà sobretot entre aquells autònoms “al capdavant d’activitats que no tenen conveni col·lectiu i que, mancant categories amb salaris fixats, decideixin pagar als seus empleats el mínim actual, és a dir, 950 euros mensuals. Per a aquests ocupadors serà un veritable cop. No obstant això, cada vegada hi ha menys activitats fora de conveni”.

Una d’elles seria, per exemple, “les activitats de transport de viatgers per via marítima, i de vaixells per a esdeveniments, que ara mateix no estan subjectes a cap conveni i que, de pagar pel mínim als seus empleats, haurien d’actualitzar tard o d’hora la nòmina dels treballadors”, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons.

Una altra possibilitat, segons van apuntar tots dos experts, “seria la d’una activitat que sí que estigui subjecta a conveni però que, no obstant això, tingui alguna de les categories fixades en l’actual salari mínim”.

En aquest cas, és possible que amb la pujada del SMI s’hagués d’actualitzar la nòmina dels empleats d’aquesta categoria. “Per exemple, seria el cas dels gimnasos i instal·lacions esportives que, a nivell nacional, poden pagar a alguns empleats segons conveni un salari de 950 euros mensuals per 14 pagues”, va apuntar San José.

El Govern estaria plantejant una pujada d’entre el 0,9% i el 2,5%

Pel que sembla, en la taula de negociació que continuarà dilluns que ve hi hauria tres postures diferenciades: la de la patronal, que es nega a incrementar l’SMI i que, de fet, fins i tot hauria proposat baixar el sòl en comptes de pujar-lo; la del Ministeri de Treball, que vol incrementar aquest sòl salarial; i la dels sindicats.

El que és clar, segons va declarar el secretari de Estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió mantinguda amb els agents socials, és que el seu departament “descarta” la congelació d’aquest salari mínim. De fet, el seu Ministeri valora “de manera molt entusiasta” la política de pujada del salari mínim que s’ha produït en els últims anys -de 739 a 950 euros-.

Encara que, de moment, Pérez va assegurar que l’Executiu està obert a negociar i no va proposar cap número, sí que va aclarir que “no treballa en la línia de mantenir l’SMI” actual, com recomanaven algunes parts del Govern com la mateixa ministra d’Economia, Nadia Calviño.  A pesar que el secretari d’Estat d’Ocupació es va negar a concretar forquetes, sí que va apuntar algunes referències que s’estarien tenint en compte com la inflació esperada o l’augment de productivitat previst, que mouria l’SMI entre un 0,9% i un 2,5%. 

Segons Pérez Rey, les patronals CEOE i CEPYME -que encara no han comparegut després de la trobada-, es van oposar a la pujada. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’ocupació va advertir que l’increment es pot dur a terme, encara sense el suport dels empresaris: “no sempre hi ha un suport unànime però la falta d’aquest suport no impedeix que el Govern compleixi amb les seves iniciatives o explori solucions diferents amb altres integrants. És diferent diàleg social d’acord social”.

Com ha evolucionat l’SMI en els últims anys?

La pujada del SMI fins als 1.000 euros és una proposta que han posat damunt de la taula els sindicats en reiterades ocasions i que, fins ara, ha acabat sempre descartada. Malgrat això, el Govern sí ha dut a terme diverses pujades en els últims dos anys, més o menys graduals i que han afectat de manera important als costos laborals d’autònoms i petits negocis.

Cal destacar que entre 2018 i 2020 els empresaris i treballadors espanyols van veure com l’SMI es va ser incrementat de els 735,9 euros als 900 i, finalment, als 950.  Aquesta és la major pujada que s’ha produït en un país europeu en tan poc temps, a excepció d’Alemanya que va passar de no tenir un sou mínim, a el sòl salarial actual d’aproximadament 1.600 euros .

A pesar que alguns organismes com el Banc d’Espanya van apuntar en diverses ocasions a aquest efecte negatiu que tindrà la pujada sobre la creació d’ocupació, per al Govern “no hi ha afectació directa a la creació de llocs de treball”, va assegurar Díaz respecte a l’anterior pujada.  Per a la ministra suposa “un element positiu” que redunda tant en el consum com en la recaptació de la Seguretat Social. Encara que, en realitat, ho pagaran els ocupadors espanyols ja siguin autònoms o empresaris.

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.
Article original.

L'entrada Els autònoms podrien pagar fins a 1.050 euros més per empleat si pugés el SMI ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

L’extinció de diversos contractes per una mateixa causa, suposa que d’acord amb l’art. 51.1) ET podem haver d’acudir al procediment d’acomiadament col·lectiu si superem el llindar previst per la legislació vigent en un període de referència de 90 dies. La STJUE d’11 de novembre de 2020 (Assumpte C-300/19) , respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Social núm. 3 de Barcelona i sembla que suposarà un canvi en el computo aquest període.

ELS ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS I EL TJUE: EL LÍMIT DELS 90 DIES A l’efecte dels LLINDARS DE L’ART. 51 ET

1.- Com es computaven els 90 dies fins avui.

És acomiadament col·lectiu, el que per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció, en un període de 90 dies afecti el nombre de treballadors previst en l’art. 51.1 ET.

La norma conté una clàusula antifrau per a quan l’empresari extingeixi contractes de treball, a l’empara de l’art. 52.c) ET, en número inferior als llindars previstos per la norma, sense concórrer les causes que ho justifiquin. Aquests acomiadaments seran en frau de llei i declarats nuls i sense efecte.

Per al TS el dies ad quem, en el còmput dels 90 dies, és aquell en què es compleixen els 90 dies següents a la data de l’acomiadament(1), així el dia de l’acomiadament, contra el qual s’interposa la demanda, seria el dia final en el còmput de les anteriors extincions, per a analitzar si s’han superat els límits de l’art. 51 ET.

En canvi el dies a quo o dia inicial de còmput serà el de la data de l’acomiadament per causes no inherents al treballador,(2) produïdes en un període de 90 dies, previs a la comunicació inicial, si superen els límits numèrics per a aplicar el procediment d’acomiadament col·lectiu(3).

Amb això es pretén evitar que l’empresari eludeixi l’aplicació del procediment d’acomiadament col·lectiu, molt més complex, que el previst per als acomiadaments objectius individuals.

Qüestió a tenir en compte, però que no és objecte del present article, seria el còmput de 90 dies en els grups d’empresa, on fàcilment es podrien superar aquests llindars i s’aplicaria la cautela antifrau, en extincions molt pròximes en el temps que fan pressuposar una unitat d’intenció(4).

El propi TS en Sentència de 26 de setembre de 2017(5), diu que el còmput de 90 dies, es fa com estableix la norma , sense que això suposi millora de la Directiva 98/59 CE(6).

No existeix una segona modalitat o varietat estesa d’acomiadament col·lectiu(7). Els acomiadaments objectius individuals formulats a l’empara de l’art. 52.c) ET en períodes successius de 90 dies i en número inferior als llindars legals, determinarà que precisament que aquests acomiadaments individuals puguin ser declarats nuls, però no suposa l’extensió dels períodes successius de 90 dies, ni que això signifiqui en absolut que es tracti d’un acomiadament col·lectiu tàcit, ni que es vegi garantit d’un període de còmput superior als 90 dies.

En el mateix sentit l’Acte del TS de 27 de juny de 2018(8), que inadmet un Recurs de Cassació per a la Unificació de Doctrina, on diu que no hi ha norma que permeti estendre el còmput de 90 dies, cap endavant i cap endarrere, convertint-lo en un altre de 180 dies.

En tot cas s’haurà d’estar sempre al termini de caducitat de l’acció per acomiadament, ja que si el treballador no interposa la demanda en els 20 dies hàbils, aquesta caducarà, amb independència o no del frau.(9)

2.- El còmput dels 90 dies després de STJUE d’11 de novembre de 2020 (Assumpte C-300/19)

Per a plantejar la qüestió prejudicial, el Jutjat Social 3 de Barcelona, cita la STSJ de Catalunya de 6 d’octubre i 16 de desembre de 2011(10), que entenen que el còmput dels 90 dies, es pot fer en les 2 direccions, és a dir, cap endarrere i avanci, ja que si se superen els límits en el període de 90 dies, l’acomiadament s’entendrà en frau de llei. En tot cas, es respectarà el termini de caducitat de l’acció.

El TSJ va entendre, en aquest moment, que el còmput dels 90 dies, si només es cap endarrere, era un criteri restrictiu que no deriva del tenor literal de l’art. 51 ET

La STJUE es refereix a la STJUE d’11 de novembre de 2015 (Assumpte C-422/14)(11) i la STJUE de 18 de gener de 2007 (Assumpte C-385/05)(12) ens recorden que la Directiva 98/59 CE, no pot interpretar-se en el sentit que les maneres de càlcul d’aquests llindars, i per tant, els propis llindars estiguin a la disposició dels Estats membres, ja que tal interpretació permetria alterar l’àmbit d’aplicació de la referida Directiva i privar-la de la seva plena eficàcia.

Per a l’Advocat General l’art. 51.1.a) del ET ha d’interpretar-se en el sentit que hagi de prendre’s en consideració qualsevol període de 30 o 90 dies, amb anterioritat o posterioritat a l’acomiadament, amb l’única concreció deduïble que la norma indica que han de ser consecutius, i sense possibilitat d’interrupció o suspensió. D’aquí ve que en funció dels fets de cada cas concret, el període de referència podria situar-se completament abans, després o parcialment abans i després de l’acomiadament en qüestió, perquè les 2 úniques condicions, com diu són:

a) Que aquests 30 o 90 dies siguin consecutius.

b) Que el treballador que invoca els seus drets a l’empara de la Directiva hagi estat acomiadat dins del corresponent període de referència.

Per al TJUE la Directiva 98/59CE ha d’interpretar-se en el sentit que a efectes d’apreciar si un acomiadament individual impugnat forma part d’un acomiadament col·lectiu, el període de referència previst en aquesta disposició per a determinar l’existència d’un acomiadament col·lectiu ha de calcular-se computant tot període de 30 o de 90 dies consecutius en el qual hagi tingut lloc aquest acomiadament individual i durant el qual s’ha produït el major nombre d’acomiadaments efectuats per l’empresari per un o diversos motius no inherents a la persona dels treballadors, en el sentit d’aquesta mateixa disposició.

Per tant sembla que a partir d’ara, el còmput dels 90 dies serà bidireccional, cap endavant i cap endarrere, per la qual cosa la polèmica està servida.

NOTES:

(1). STS de 23 d’abril de 2012 (RJ 2012/8524), STS de 23 de gener de 2013 (RJ 2013/2851), STS 11 de febrer de 2014 (RJ 2014/1856) i STS de 9 d’abril de 2014 (RJ 2014/2601).

(2). STS de 9 de juliol de 2014 (RJ 2014/4261), STS de 18 de novembre de 2014 (RJ 2014/6472), STS d’11 de gener de 2017 (RJ 2017/230).

(3). Trasposició de la Directiva 98/59/CE del Consell de 20 de juliol de 1998, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres que es refereixen als acomiadaments col·lectius, en DOTZE núm. 225 de 12 d’agost de 1998, consultada el 16 de maig de 2019 enhttps://www.boe.es/buscar/doc.php?id=doue-l-1998-81564 que permetia als estats membres un triar entre un llindar temporal entre 30 i 90 dies.

(4). STSJ d’Andalusia Sevilla de 7 d’octubre de 2010 (AS 2010/2990)

(5). ECLI:ÉS:TS:2017:3681

(6). Relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres que refereixen als acomiadaments col·lectius, consultada en https://eur-lex.europa.eu/legal-content/es/all/?uri=celex%3A31998L0059, el dia 18 de novembre de 2020.

(7). STS de 21 de juny de 2015, Rec. 370/2014

(8). ECLI:ÉS:TS:2018:7471A

(9). STSJ de Catalunya de 16 de desembre de 2011, (AS 2012/2521).

(10). ECLI:ÉS:TSJCAT:2011:11073 i ECLI:ÉS:TSJCAT:2011:12358

(11). http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?docid=171282&doclang=es, consultada el 16 de novembre de 2020.

(12). https://www.iberley.es/jurisprudencia/sentencia-supranacional-n-c-385-05-tjue-18-01-2007-47539407 consultada el 16 de novembre de 2020.
&nbspM

Enllaç a la publicació original: https://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1204914 per Jaume J. Barcons Casas, Advocat-Gestor Administratiu i Doctorant CEINDO – ABAT OLIBA CEU

L'entrada Els Acomiadaments Col·lectius i el TJUE: El límit dels 90 dies a l’efecte dels llindars de l’art. 51 ET ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Alguns advocats laboralistes asseguren que flexibilitzar la clàusula de l’acomiadament d’empleats en ERTO podria salvar milers de negocis. Aquestes són algunes de les opcions que proposen per a una reforma.

Els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), han estat l’‘armilla salvavides’ de molts treballadors per compte propi amb empleats al seu càrrec. Durant els mesos de confinament i inactivitat, on molts autònoms no facturaven pràcticament res, i per tant, no podien pagar als seus treballadors, aquests expedients van mantenir a flotació a molts negocis i als seus treballadors.

No obstant això, ara, la lletra petita d’aquesta mesura podria tornar-se en contra seva. Si es van acollir als expedients per causes de força major que es van posar en marxa arran de l’estat d’alarma no podran acomiadar a cap dels seus treballadors fins a passats els sis mesos. Això podria acabar amb el tancament de molts negocis que hauran d’assumir els costos laborals d’empleats als quals, per la falta d’ingressos, no poden mantenir en aquest moment o no podran fer-lo en els pròxims mesos. Segons els experts, sinó es flexibilitzen els requisits de l’acomiadament de treballadors dins d’aquesta mena d’expedient, milers d’autònoms tancaran les seves portes d’aquí a final d’any.

“Els treballadors autònoms han de comptar amb opcions més flexibles i requisits més laxos per a poder acomiadar a un treballador que es troba afectat per l’ERTO, ja que la seva situació no és la mateixa que la d’una gran empresa”, va assegurar Jaume J. Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons. Com ell, altres experts laboralistes coincideixen que és una mesura que evitaria el tancament de molts negocis donada la difícil situació que està vivint el col·lectiu arran de la pandèmia de la Covid-19.

Segons les últimes dades de Seguretat Social, més de 700.000 treballadors segueixen afectats per l’ERTO. L’augment dels rebrots, unit a la caiguda del consum i la demanda han fet mossa en molts petits negocis, que estan veient com la seva activitat segueix sense funcionar en la nova normalitat i es veuen incapaces de recuperar als seus empleats d’aquests expedients i tampoc poden reajustar la plantilla al seu actual rendiment, a l’actual nivell de demanda que és molt baix. Això afecta especialment a aquells negocis que no acaben de tirar endavant i que es veuran obligats a continuar mantenint als seus treballadors a pesar que els seus ingressos no li ho permeten .

“Hi ha negocis que es troben en condicions molt extremes en les quals no generen a penes ingressos i la seva demanda ha disminuït considerablement. Aquests autònoms que estan veient perillar la viabilitat i subsistència dels seus negocis han de poder realitzar acomiadaments objectius als empleats que considerin necessaris, per a evitar que el seu negoci hagi de baixar la persiana”, va explicar Barcons.

Tres vies per a flexibilitzar l’acomiadament en els ERTOs

Els experts en matèria laboral apunten a tres possibles vies per a flexibilitzar la clàusula de prohibició de l’acomiadament d’un treballador afectat per l’ERTO:

• Demostrant un descens en la facturació

L’advocat laboralista Jaume Barcons va insistir en la necessitat “d’establir una clàusula que permeti al autònom acomiadar a un empleat que es troba afectat per un ERTO, si la seva facturació baixa a uns llindars determinats a causa de la crisi de la Covid-19″. Alguna cosa que va secundar també el president de l’Òrgan Especialitzat del Consell General d’Economistes i Assessors Laborals, Roberto Pereira: “els treballadors per compte propi han de tenir accés a una rescissió de contracte d’un treballador, independentment de si està o no en ERTO, si demostra que la seva demanda ha caigut i que, per això, necessita prescindir d’ell”.

A més, tots dos van coincidir que aquesta via de flexibilització dins de l’acomiadament d’un treballador en ERTO és “molt fàcilment demostrable. L’autònom només hauria de presentar els seus llibres comptables i assenyalar els ingressos i despeses. Això serveix per a documentar la baixada de facturació, i per tant, la seva incapacitat de mantenir a tota la plantilla que tenia abans de la crisi“.

• Reduir els mesos de la Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació es recull en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 18/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació. Aquesta disposició estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa que el termini a comptar de sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador.

Per a molts negocis això és “totalment inviable”, va apuntar Pereira. “Els autònoms que estiguin passant per dificultats econòmiques no poden mantenir a un treballador durant sis mesos, en els quals el seu negoci s’està endeutant, només perquè no li surti car acomiadar-li“. És per això que els experts apunten a una reducció dels mesos que l’autònom estigui obligat a mantenir l’ocupació després de l’ERTO.

Per part seva, Barcons va alertar que, “sinó es reconeix la possibilitat de l’acomiadament abans d’aquests sis mesos, hi haurà moltíssims negocis que no seran capaços de reincorporar als treballadors de l’ERTO”.

• Que FOGASA assumeixi el cost de la salvaguarda de l’ocupació

L’última via de flexibilització en els acomiadaments que proposen els experts està relacionada amb el Fons de Garantia Salarial. “FOGASA, que és un organisme al qual s’acudeix quan una empresa no té diners per a pagar als seus treballadors”. Així doncs, quan una empresa no té diners i els empleats no poden cobrar, s’acudeix a aquest organisme i aquest li paga una part de la indemnització. D’aquesta manera,  l’autònom es desprendria de part de les seves càrregues laborals.

Quines opcions d’acomiadament en ERTO té l’autònom?

La veritat és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació no impedeix acomiadar en totes les circumstàncies. El problema, segons els experts, és la dificultat de complir amb els requisits actuals per a poder fer-ho. Aquestes serien les opcions:

• Reunir les condicions per a presentar-se a un concurs de creditors

Per a complir aquesta condició no és necessari iniciar realment el procediment concursal, sinó que n’hi ha prou amb complir amb els requisits per a accedir a ell. Aquests són, com estableix la Llei Concursal, quatre:

-El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.

-L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.

-L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.

-L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.

D’aquesta manera, un autònom que compleixi amb aquestes condicions pot reduir la seva plantilla – i per tant disminuir les despeses associades al seu negoci -, acreditant que “realitza l’acomiadament d’aquest treballador en ERTO, perquè l’empresa compleix amb tot el necessari per a iniciar un concurs de creditors”, va apuntar l’advocat laboralista, Jaume Barcons.

• Esperar que acabi el període obligatori de manteniment de l’ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació, esmentada anteriorment, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos, “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa, que el termini a comptar dels sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador.

Per tant, un treballador autònom té la possibilitat d’acomiadar als seus empleats desafectats de l’ERTO una vegada passats els sis mesos obligatoris de manteniment de l’ocupació.

• Al·legar un acomiadament procedent

Una altra opció que tindrien els treballadors autònoms per a acomiadar a empleats afectats per un ERTO seria que el treballador en qüestió o el negoci aportés motius suficients per a recórrer a l’acomiadament procedent. És a dir, caldria “demostrar que el teu empleat està actuant de mala fe i compleix amb els requisits que s’estableixen en l’article 54 per a determinar que es tracta d’un acomiadament disciplinari pel qual no s’indemnitza al treballador”, va explicar l’advocat Barcons.

Si s’incompleix la normativa cal retornar la prestació

En el cas que un treballador autònom incompleixi la normativa d’acomiadament en els ERTOs, i prescindeixi d’un o diversos dels seus treballadors afectats per aquesta modalitat sense complir els requisits detallats anteriorment, no sols hauria de pagar les indemnitzacions corresponents a l’acomiadament improcedent sinó que també s’exposa a una dura sanció. La normativa obliga a aquell que “se salti les condicions, a retornar la prestació de la qual s’ha beneficiat el treballador. És a dir, ha de retornar totes les exoneracions de el *ERTE”, va explicar l’advocat laboralista de la gestoria Barcons.

No obstant això, existeix una falta d’especificació important que és clau a l’hora de valorar la sanció per incompliment. “La normativa no puntualitza si has de retornar la prestació de la qual s’ha beneficiat el treballador que has acomiadat, o la de la totalitat de la plantilla”. En aquest punt, els experts demanen un aclariment exhaustiu de la norma, bé sigui des de la Direcció de General de Treball o bé del Ministeri de Treball, ja que suposa una diferència “abismal” de diners que l’autònom hauria de retornar a l’Administració.

Per part seva, davant el silenci de les autoritats sobre aquest tema, l’advocat Jaume Barcons recomana optar per la interpretació mes extrema de la normativa. “Cal tenir especial cura en aquest aspecte, més val interpretar-lo com que l’autònom hauria de retornar la prestació de tota la plantilla, per a així evitar o eliminar la seva idea d’acomiadar sense complir amb els requisits que li exigeix l’Administració. Al no aclarir-ho, si es fa, poden exigir la devolució de la totalitat de la plantilla i això seriosa catastròfic per a el negoci“, va concloure l’expert.

 
Article d’Andrea González a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Flexibilitzar els acomiadaments en els ERTO evitaria el tancament de milers de negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Molts autònoms s’estan trobant que algun dels seus treballadors no vol tornar al seu lloc de treball després de l’ERTO. Els experts aclareixen si seria procedent acomiadar a l’empleat.

Per a molts treballadors per compte propi la desafectació dels seus treballadors de l’ERTO (Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació) s’està convertint en un procediment més complex del que en un primer moment preveien. En alguns casos, els ocupadors han arribat a trobar-se fins i tot amb treballadors que no volen reincorporar-se al seu lloc de treball després de l’expedient. La majoria de vegades per por de ser acomiadats o per temor a contagiar-se en la seva volta a l’oficina.

Es tracta d’una situació complexa, en la qual l’autònom està emparat per la justícia per a acomiadar al treballador. “Quan un autònom pren la decisió de desafectar als seus empleats de l’ERTO, perquè creu que el seu negoci s’ha recuperat i pot continuar amb l’activitat, i aquests es neguen a ser reincorporats, l’ocupador pot acomiadar-los per abandó del lloc de treball”, va assegurar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Si bé l’autònom està emparat legalment a prescindir d’aquesta persona, aquest també està obligat a complir amb un protocol. És a dir, abans de dur a terme l’acomiadament del treballador tindrà que que haver complert amb la ‘clàusula de recuperació’, que obliga l’autònom ocupador a avisar a l’empleat amb diversos dies de antelació a la data de la seva volta.

Avisar amb antelació és clau per a no tenir problemes

A l’hora de reincorporar a un treballador de l’ERTO no tot val. Els empleats tenen dret a ser avisats amb antelació de la volta al seu lloc de treball i, per això, el primer pas que ha de donar un negoci quan vol recuperar als seus empleats, és comunicar-l’hi a aquests . Posteriorment, haurà també de notificar-li-ho al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), perquè deixi d’abonar la prestació per desocupació al treballador.

Diferències entre força major i ETOP

Ara bé, el procediment a seguir no és el mateix en els negocis acollits a un ERTO per causa de força major, que en aquells que es troben en un per causes ETOP (econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció). Segons va explicar Barcons, “mentre que els expedients oberts per causa de força major no tenen un període de negociació amb els empleats, els ETOP sí. Alguna cosa que influeix notablement en els temps d’avís als empleats”.

En aquest sentit, l’advocat laboralista va precisar que els ERTO per causa de força major s’obren avisant directament a l’Autoritat Laboral i els autònoms que vulguin deixar d’estar acollits a ells “han d’avisar als seus treballadors de la incorporació amb uns tres o quatre dies d’antelació”. I en els ERTO per causes ETOP, el període d’avís serà l’acordat prèviament en la negociació amb els empleats. “En aquests, quan l’autònom va obrir l’expedient, va haver de fer un període de consultes i pactar un acord amb els treballadors. En ell, s’inclouen els dies d’antelació – 4, 5 o 6 – amb els quals seran avisats els empleats abans de reincorporar-se”.

Precisament això és el que es denomina ‘clàusula de recuperació’, que obliga, per una costat, a l’autònom a disposar dels seus treballadors novament en les condicions pactades. I als empleats, d’altra banda, a ser conscients que l’ERTO és una suspensió temporal de l’ocupació i que quan aquest acaba tenen l’obligació de reincorporar-se.

El seu compliment és fonamental perquè “els empleats poden al·legar com a causa justa el fet de no haver estat avisats amb el temps suficient, que no estan disponibles per a la volta i que aniran al seu lloc de treball quan passin els dies que recull l’acord”. Per això, Jaume Barcons va recomanar “avisar als treballadors per escrit, bé sigui amb un email, un WhatsApp, o un burofax de la data de la seva reincorporació, perquè quedi constància de la comunicació”.
 

Situacions semblants ja han arribat a judici

Encara que no ho sembli, aquesta situació està sent bastant freqüent. Barcons va comentar que fa pocs dies s’havia enfrontat a un escenari semblant: “l’empresa havia manat a empleats a l’ERTO en els últims mesos, però havia pres la decisió de reprendre l’activitat i recuperar als seus treballadors. Un d’ells es va negar, assegurant que ell volia seguir en l’expedient, i vam haver d’escriure-li la carta d’acomiadament”.

Es tracta d’una situació que ha arribat fins als tribunals. Segons l’advocat consultat, són diverses les sentències que hi ha sobre aquest tema però destaca, sobretot, l’emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid l’any passat. En aquesta sentència 286/2019, de 25 abril de 2019, el jutjat va fallar que la no incorporació dels empleats al lloc de treball vaig poder ser considerat com una falta molt greu i pot ser motiu d’acomiadament del treballador.

Compte amb les mesures sanitàries

No obstant això, els empleats sí que poden negar-se a la incorporació al seu lloc de treball quan no es donin les circumstàncies de seguretat adequades. Com va recalcar Miguel Ángel Díez, advocat laboralista de Legálitas, els empleats poden acollir-se a la Llei de Prevenció i Risc Laborals en el cas que la seva volta suposés un “risc imminent i fragant per a la seva salut”.

En concret, l’expert va citar els articles 14.2 i 21.4 de la normativa, on s’obliga, en el primer d’ells, a l’empresari a establir les mesures de seguretat necessàries per a l’acompliment de l’activitat i, al seu torn, en el segon, s’empara a l’empleat, que no hauria de córrer cap risc per l’incompliment de les mesures per part de l’empresari.

És a dir, si en la volta al lloc de treball l’autònom no proporciona i assegura a l’empleat les mesures higienicosanitàries per a l’acompliment de la seva activitat, els treballadors poden acollir-se a aquesta Llei per a defensar la seva no incorporació a el lloc de treball.
 

Una altra clàusula, la del manteniment de l’ocupació

Segons el parer de l’advocat laboralista de la gestoria Barcons, Jaume Barcons, els empleats s’agarren a l’ERTO per por de la situació: un acomiadament o la pandèmia. En aquest sentit, Barcons va llançar dos missatges, un per als empleats i un altre per als autònoms ocupadors.

Als primers, els va assegurar que els negocis estan en l’obligació de mantenir l’ocupació durant els sis mesos següents a la desafectació de l’ERTO. “Les úniques raons per a no complir amb aquesta clàusula d’ocupabilitat són per acomiadament procedent, baixa voluntària, jubilació o acreditar estar en situació d’un concurs de creditors”.

I als segons, els autònoms, els va recordar que incomplir la clàusula comporta el pagament de totes les cotitzacions socials pagades per l’Estat mentre el treballador va estar en *ERTE. “Aquí cal tenir molta cura, perquè el Ministeri de Treball i Economia Social encara no ha aclarit si, en un cas així, l’autònom hauria de pagar les quotes d’aquest treballador o de tota la plantilla”, va recordar.

Article de Ivana Haro a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Què passa quan un empleat no es reincorpora al seu treball després de l’ERTO? ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El nou cessament d’activitat només ha aconseguit 143.000 autònoms. Una xifra molt baixa en comparació a l’anterior, que van cobrar 1,4 milions de treballadors per compte propi. Segons els experts, la majoria d’ells ni van arribar a sol·licitar la nova prestació per por d’haver de retornar-la després si no complien la caiguda del 75% de facturació.

El passat 30 de juny va acabar el cessament d’activitat extraordinari que va cobrir durant mesos a més de 1,4 milions d’autònoms que van haver de tancar el seu negoci o van experimentar grans caigudes en els seus ingressos. Des d’aquell moment, es va posar en marxa una nova prestació, amb diferents requisits que l’anterior i que, aquesta vegada, a penes ha arribat a 140.000 treballadors per compte propi.

Concretament, segons càlculs de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms – ATA, dels més de 3,2 milions de treballadors autònoms que hi ha a Espanya, només quatre de cada cent estan percebent ara mateix el nou cessament d’activitat. Per a el president d’ATA, Lorenzo Amor, la prestació ha estat un “fracàs”, perquè “la gran majoria no han pogut acollir-se a ella. Cal canviar la norma i ajudar a aquests treballadors per compte propi”.

Alguna deles raons que haurien impedit als autònoms accedir a la nova prestació són, entre altres coses, ser beneficiaris de la tarifa plana o algun tipus de reducció en cotitzacions; portar menys d’un any com a autònom o estar en pluriactivitat.

No obstant això, el motiu més important continua sent el mateix que ja va impedir en el seu moment a molts autònoms accedir a l’anterior prestació extraordinària però que ara és el requisit principal per a acollir-se al nou cessament d’activitat: presentar una caiguda d’ingressos superior al 75% respecte al mateix període de l’any anterior.

Segons els experts, el problema ja no està tant en el nombre de sol·licituds de prestació que deneguen les mútues, entorn a un 25% del total, sinó en què “la majoria d’autònoms han preferit directament no demanar la prestació, per por d’haver de retornar-la més endavant. Un 75% de caiguda d’ingressos és pràcticament el mateix que haver de tancar el negoci“, va apuntar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

Segons l’última enquesta que va realitzar ATA per al seu Baròmetre, els autònoms declaraven una caiguda d’ingressos mitjana del 60%, que ja és un percentatge considerable com per a haver de sol·licitar una ajuda com el cessament d’activitat, però que no aconseguia la que exigia Treball per a no haver de retornar la prestació. A més aquesta vegada el cessament és compatible amb mantenir obert el negoci amb el que molts autònoms ignoraven quins anaven a ser els seus ingressos.

Les noves condicions van dissuadir als autònoms

Aquesta condició podria  haver dissuadit als autònoms d’accedir al cessament d’activitat més enllà de juny, “perquè tenim constància que molts gestors han desaconsellat acollir-se a la prestació als autònoms, pel risc tan gran que existia d’haver de retornar-la més endavante”, va apuntar Celia Ferrero, vicepresidenta d’ATA.

La norma que regula la prestació precisa en el seu article 9  els requisits i característiques del nou cessament d’activitat i estableix, entre altres coses, que per a accedir només farà falta que l’autònom present a la seva mútua una declaració responsable. Això sí, més tard hi hauria que acreditar davant aquesta entitat que, efectivament, entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020, la seva facturació va caure en més del 75% respecte al mateix trimestre de 2019.

A més, per a acollir-se a aquesta nova prestació, els seus rendiments nets tampoc podran superar els 5.818,75 euros en el conjunt del trimestre. No obstant això, per a molts autònoms va poder arribar a ser difícil preveure si realment tindrien en els mesos següents -juliol, agost i setembre- una caiguda de l’activitat suficient per a complir amb els requisits.

“Por” entre els autònoms a haver de retornar-la

Si, finalment, els autònoms no complissin amb els requisits tindrien tres opcions: renunciar a la prestació; retornar-la voluntàriament o fer-ho baix requeriment de la seva mútua. Així doncs, podrien renunciar a laprestació en qualsevol moment abans del 31 d’agost de 2020; tornar-la per iniciativa pròpia quan considerin que els ingressos percebuts durant el tercer trimestre de 2020 superaran els llindars indicats o, esperar que sigui la seva mútua qui sol·liciti la devolució a través d’un requeriment. 

Si bé és cert que aquesta vegada la norma aclareix que, en cas de no poder-se acreditar aquesta caiguda, l’autònom podrà retornar les prestacions i les quotes que li va reintegrar la Seguretat Social sense cap mena de recàrrec o interès, “també és cert que va haver-hi molt de temor a l’hora de sol·licitar-la. Sobretot entre els autònoms que sortien de l’anterior prestació, com a hostalers o comerciants, havent accedit al març directament pel decret de tancament obligatori dels seus negocis. Aquesta vegada havien de preveure una caiguda d’ingressos que no tenien clar si anaven a poder aconseguir.  El temor a haver de retornar la prestació al gener de 2021, quan ja s’haguessin gastat tots els diners, va tirar cap endarrere a la majoria”, va explicar l’advocat laboralista Jaume Barcons.

Molts complien els requisits i no la van sol·licitar

De fet, els assessors i gestors, que són els que tramiten aquestes prestacions als autònoms davant les seves mútues, van advertir d’aquest requisit des del primer moment als seus clients. “Res més aprovar-se la norma, vaig enviar una circular a tots els meus clients autònoms dient-los que podien sol·licitar la prestació però advertint-los que hi havia probabilitats que l’haguessin de retornar més endavant. Per descomptat, la majoria d’ells no la van sol·licitar perquè un 75% és gairebé el mateix que haver de tancar el negoci, qui pot assumir això?”, va comentar Barcons

Segons l’advocat, “la prestació no ha funcionat, perquè no ha complert el seu objectiu de cobrir als autònoms amb grans caigudes de facturació. Fins i tot va deixar fora a molts que complien perfectament amb els requisits però que no van voler assumir el risc de cobrar una prestació que sabien que es gastarien -perquè la necessitaven- per a haver de retornar-la després perquè, en comptes d’un 75%, tinguessin un 70% de caiguda de la facturació, per exemple”.

Els pocs autònoms que la van sol·licitar “estaven en situacions molt complicades. Parlem de guies turístics o agents comercials que tenien molt clar que la seva caiguda d’ingressos era tal, que complir amb els requisits no anava a ser un problema. Encara amb tot, vaig gestionar una prestació d’un agent comercial que, al poc temps, va haver de retornar els diners a la seva mútua perquè no complia amb els requisits”, va assegurar Jaume Barcons.

Més incertesa i rigidesa en els requisits

Per descomptat, els autònoms es van tornar a enfrontar, una vegada més, “a la incertesa. Al juliol, els assessors, gestors i graduats socials ens limitem a informar els nostres clients dels pros i els contres de la nova prestació. Van ser ells, els autònoms, els que van haver de fer el balanç i veure si els compensava o no demanar el cessament d’activitat. El problema és que aquestes previsions eren molt a futur i més d’un s’haurà equivocat. En les dues direccions, clar: autònoms que no ho hagin sol·licitat podent-ho haver fet, i altres que ho hauran demanat i més tard ho hauran hagut de retornar“, va explicar Ricardo Gabaldón, president del Consell General de Graduats Socials d’Espanya.

Per als experts, la diferència fonamental entre l’antiga prestació i aquesta nova està en els requisits. “Han estat massa rígids. Pot ser que la norma, de per si mateix, hagi tingut un efecte dissuasiu entre els autònoms però, al final, si no l’han sol·licitat és perquè una caiguda d’un 75% és inassumible per a gairebé qualsevol negoci. La nova prestació va entrar a principis d’estiu, quan hi havia bones perspectives de recuperació i els treballadors per compte propi no esperaven tals caigudes d’ingressos”, va explicar Joaquín Merchán, director de l’Observatori de la Professió del Consell General de Graduats Socials d’Espanya.

Segons Merchán, “si es torna a estendre la prestació hauria d’estudiar-se un límit de caiguda d’ingressos diferent i més adaptat a la realitat del col·lectiu. Un 50%, per exemple, seria molt més viable i permetria a més autònoms acollir-se al cessament d’activitat”.

És més, des d’ATA consideren que, a partir del 30 de setembre -data en la qual acabaria aquesta nova prestació- s’hauria no sols d’allargar el cessament d’activitat, sinó que s’haurien de tornar a establir les condicions de l’anterior prestació extraordinària. “Davant els rebrots, les noves restriccions sanitàries i una caiguda d’activitat considerable entre molts autònoms. No hi ha excusa per a no impulsar novament un cessament d’activitat extraordinari que ajudi a tots els autònoms que estan cotitzant”, va assegurar el president de la federació, Lorenzo Amor.

En el mateix sentit, la vicepresidenta d’ATA, Celia Ferrero, va explicar que hi ha molts autònoms que es veuran impedits a l’hora de desenvolupar el seu negoci i, per això, ” la prestació extraordinària ha de tornar a posar-se en marxa i s’ha de recuperar de nou la causa de força major. L’actual cessament d’activitat, tal com està dissenyat, ha demostrat no ser suficient per a cobrir a bona part dels autònoms que ho necessiten”.

Tres raons per a restablir la prestació extraordinària

És cert que quan es va negociar aquesta nova prestació les circumstàncies eren altres. “S’estava reactivant l’economia i tots pensàvem que s’havien superat aquestes limitacions i aquests tancaments però estem tornant a l’anterior i, ara, els requisits de la prestació ordinària no atenen la situació actual i molt menys al que se’ns ve damunt d’aquí a uns mesos”, va dir Celia Ferrero.

L’extraordinària no exigia temps mínim de cotització

Segons la vicepresidenta d’ATA, fonamentalment, hi ha tres aspectes que van canviar al juny i que van complicar massa l’accés al cessament d’activitat. El primer de tots és “l’exigència d’un temps mínim de cotització. La prestació ordinària, a diferència de l’extraordinària, depèn d’un concepte pel qual ja han cotitzat els autònoms que és el cessament d’activitat. Per tant, necessita que s’hagi produït un període mínim de cotització, de dotze mesos, que molts treballadors per compte propi no compleixen”.

Exemple d’això serien els autònoms acollits a la tarifa plana, “que estan exempts de cotitzar per cessament d’activitat però, a més, i encara que ho fessin, molts no complirien el requisit dels dotze mesos cotitzats. Amb aquesta condició s’ha restringit l’accés a tots els emprenedors que van posar en marxa un negoci en l’últim any sent que, possiblement, són els que més el necessitin perquè no tenen una activitat consolidada i els és més difícil aguantar la caiguda de clients i facturació”.

La prestació ara no és compatible amb la pluriactivitat

Un altre dels grans canvis que es van produir al juny és que l’anterior prestació era compatible amb la pluriactivitat, és a dir, amb el desenvolupament d’un treball per compte propi i per compte aliè al mateix temps. Un col·lectiu compost per més de 120.000 autònoms que “tampoc han pogut accedir a aquesta nova prestació. En la negociació no es va fer referència en cap moment a aquesta incompatibilitat. Es va dir que el nou cessament era compatible amb l’activitat sense fer distincions entre activitat per compte propi i aliè. No obstant això, encara avui dia, la Seguretat Social continua interpretant que els autònoms en pluriactivitat no tenen dret al cessament”, va assegurar Celia Ferrero.

El cessament d’activitat extraordinari contemplava la “força major”

Finalment, “la gran raó per la qual estem demanant que es restableixi el cessament extraordinari és perquè en l’ordinari no es contempla la causa de força major, malgrat les noves restriccions. Això significa que per a accedir al nou cessament, estiguis en la situació en la qual estiguis, has de justificar una caiguda d’ingressos. Però, si t’obliguen a tancar, quin sentit té que hagis de justificar una baixada de la facturació?”. 

Article de Daniel Ghamlouche en Autònoms i Emprenedors amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Els autònoms no han sol·licitat el cessament d’activitat per por d’haver de retornar la prestació ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que van accedir al nou cessament d’activitat hauran de retornar la prestació si els seus rendiments nets al juliol, agost o setembre van superar els 1.900 euros. Al final de l’article es pot descarregar una plantilla per a saber si compleixes aquesta condició o hauries de pensar a renunciar ja a la prestació.

El passat 26 de juny, el Gobierno va ampliar la prestació per cessament d’activitat, prestació que ha cobert a més de 1,2 milions de treballadors per compte propi durant els mesos de l’estat d’alarma.

Ara, aquesta prestació ja no té les mateixes condicions d’accés que a l’inici i, per a ser beneficiari, l’autònom ha de demostrar a la seva mútua que encara presenta fortes caigudes en els seus ingressos. Per a acreditar-ho, el decret que regula el nou cessament d’activitat recull una sèrie de requisits que es comprovaran expost, és a dir, després d’haver cobrat durant tres mesos el 70% de la base reguladora i les corresponents exoneracions en les quotes a la Seguretat Social.

Aquest mètode d’acreditació ha permès als autònoms amb fortes caigudes d’ingressos accedir directament a la prestació, des del moment en què la van sol·licitar, tan sols amb una declaració responsable, i sense necessitat de passar per tràmits farragosos

No obstant això, no tot són avantatges. Tard o d’hora, els autònoms hauran d’acreditar davant la seva mútua que, efectivament, tenien dret a cobrar el cessament d’activitat. Hauran de demostrar que entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020, els seus ingressos van caure en més del 75% respecte al mateix trimestre de 2019. A més, per a accedir a aquesta nova prestació, els seus rendiments nets tampoc podran superar els 5.818,75 euros en el conjunt del trimestre ni els 1.939 euros al mes.  

Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons, va elaborar per a Autònoms i Emprenedors una plantilla d’Excel -que es pot descarregar al final de l’article- en la qual l’autònom podrà introduir els seus ingressos i les seves despeses de juliol per a  conèixersi supera o no aquest límit.

Possibilitat de renunciar si no compleixes els requisits

En el cas que l’autònom vegi al llarg d’aquestes dates que els seus ingressos no cauran tant com esperava, és a dir, que no podrà complir amb el requisit de caiguda del 75%, o que tindrà durant aquest període uns rendiments nets superiors a 5.818,75 euros en el trimestre o a 1.939 euros en qualsevol dels tres mesos, sempre podrà:

• Renunciar a la prestació en qualsevol moment abans del 31 d’agost de 2020.
•  Retornar per iniciativa pròpia la prestació quan consideri que els ingressos percebuts durant el tercer trimestre de 2020 superaran els llindars indicats.

Si no renunciés o retornés aquesta prestació, “a partir del 21 d’octubre de 2020 i de l’1 de febrer de 2021, les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, sempre que tinguin el consentiment dels interessats atorgat en la sol·licitud, o l’Institut Social de la Marina, recaptaran del Ministeri d’Hisenda les dades tributàries dels exercicis 2019 i 2020 necessaris per al seguiment i control de les prestacions reconegudes”, segons recull el mateix Reial decret llei que regula la prestació.

I, de constatar que no es compleix amb els requisits, l’entitat exigirà a l’autònom que aboni un mínim de 2.000 euros -corresponents a 661 euros al mes durant tres mesos pel 70% de la base mínima de cotització- juntament amb les exoneracions de quotes del mateix període de temps, que ascendirien a uns 800 euros -una vegada més, en el cas que es cotitzi per la mínima-.

La devolució haurà de fer-se de cop i en un termini del voltant de 10 dies. Aquests gairebé 3.000 euros -com a mínim- que hauria d’abonar l’autònom en cas de no complir les condicions podrien posar en risc la seva economia, tenint en compte que el requeriment per part de la mútua es faria a principis de 2021 i, possiblement, per aquestes dates molts autònoms encara no s’hauran recuperat de la crisi.
 

Com saber si hauràs de retornar la prestació?

Per a evitar haver de retornar aquesta quantitat de cop, l’autònom només té una opció: comprovar com més aviat millor si compleix realment les condicions requerides o no. Això només es pot saber amb certesa quan ja hagi passat el tercer trimestre, perquè serà aquest el que es prengui com a referència per a analitzar si realment va haver-hi un 75% de caiguda d’ingressos.

No obstant això, hi ha maneres d’estimar ja a la fi de juliol si es compliran o no els requisits de facturació i rendiments al setembre. Concretament, es poden conèixer els rendiments nets mensuals d’aquest mes de juliol. En el cas que superin els 1.939 euros, l’autònom ja sabrà amb certesa que haurà de retornar sigui com sigui els diners que hagi percebut per aquesta prestació. 

Calcular els rendiments nets mensuals

Jaume Barcons, advocat laboralista de la Gestoria Barcons, va elaborar per a Autònoms i Emprenedors una plantilla de Excel -que es pot descarregar al final de l’article- en la qual l’autònom podrà introduir els seus ingressos i cadascun de les despeses que ha tingut en aquest mes de juliol per a conèixersi, efectivament, es troba per sota del límit de rendiments nets exigits i, per tant, té dret al cessament d’activitat. O, per contra, supera aquest límit i hauria de renunciar a la prestació com més aviat millor.

Així doncs, en la plantilla hi ha dos apartats: ingressos i despeses. En el primer, s’haurà d’introduir tot el que s’ha facturat amb l’activitat durant aquest mes de juliol. En l’altre apartat es desglossen cadascun de les possibles despeses que va poder tenir en aquest període l’autònom.

Apareixen des dels costos de personal; amb la Seguretat Social; la quota d’autònoms i de la mútua; subministraments i fins i tot indemnitzacions en el cas d’acomiadament, entre molts altres conceptes.  Una vegada que s’hagin introduït tant els ingressos com cadascun de les despeses, al final de la plantilla apareixerà el rendiment i, després de restar-se el 5% de desgravacions de difícil justificació que permet aplicar la Llei, es calcularà automàticament el rendiment net. 

En aquest últim apartat, l’autònom ja podrà saber si ha superat el límit permès de rendiments nets mensuals el mes de juliol (o en el d’agost o setembre en el cas que faci la mateixa operació més endavant). Si el resultat final superés els 1.900 euros, el treballador per compte propi deuria en qualsevol cas renunciar a la prestació i retornar el mes de prestació que va cobrar erròniament, en el cas que la mútua ja l’hagués abonat.
 

Estimar si la facturació trimestral caurà més d’un 75%

No obstant això, i per més que es compleixi el requisit de trobar-se per sota del límit de rendiments nets, l’autònom tampoc té assegurat que no vagi a haver de retornar la prestació més endavant.

Això és perquè hi ha una segona condició, que és la caiguda de la facturació en més de un 75% en el tercer trimestre de 2020 respecte al mateix període de 2019. Al no haver conclòs encara el tercer trimestre d’enguany, encara no és possible saber amb certesa si es compliran tots els requisits o no, i si caldrà retornar més endavant el percebut.

Encara amb tot, va explicar l’advocat laboralista Jaume Barcons, “un es pot fer a la idea anant a la declaració trimestral de l’any passat. Dividint tots els ingressos suportats del trimestre per tres, sortirà com a resultat quant va ingressar l’autònom, de mitjana, al mes. Així doncs i de manera estimativa, si els ingressos d’aquest mes de juliol de 2020 superen una quarta part del resultat de 2019, l’autònom ja té una pista que li farà saber que no ha tingut una caiguda de la facturació superior al 75%“.

Si bé l’expert va insistir que això és només un càlcul orientatiu i que no es podrà tenir res a cap segur fins que no hagi finalitzat el tercer trimestre, va plantejar el següent exemple. Un autònom pot haver tingut uns ingressos en el tercer trimestre de 2019 de 12.000 euros. Dividint aquesta quantitat per 3, donaria com a resultat 4.000 euros. Si, en aquest mes de juliol, ha facturat més de 1.000 euros -el 25% de 4,000-, ja pot fer-se una idea que, probablement, una vegada acabat el trimestre no compleix amb el requisit de caiguda de la facturació en un 75%.
 
Descàrrega aquí la plantilla per a saber si compleixes el límit de rendiments nets

 
Article de Daniel Ghamlouche a Autónomos y Emprendedores amb la col·laboració de Jaume Barcons. Pots veure l’article original en aquest enllaç.

L'entrada Fórmula per a calcular si pots continuar cobrant el cessament d’activitat o hauries d’anar pensant en retornar-lo ha aparegut primer a Gestoria Barcons.