Els autònoms poden sol·licitar un ERTO si s’han vist afectats per alguna causa de força major o han vist caure els seus ingressos. Hi ha dos tipus d’expedients en vigor als quals es poden acollir els negocis sense esperar que els activi el Govern.

Els autònoms de qualsevol sector poden sol·licitar un ERTO per a protegir el seu negoci i la seva plantilla i deixar de pagar una part de les nòmines i cotitzacions dels seus treballadors sense necessitat que l’activi el Govern, les comunitats autònomes o els ajuntaments. En aquests últims mesos, molts treballadors per compte propi s’han pogut veure afectats per una forta caiguda d’ingressos, que poden derivar-se o no de les recents pluges torrencials o per incendis, i creuen que han d’esperar que el Consell de Ministres activi el mecanisme XARXA o els seus ajuntaments decretin el lloc com a zona catastròfica. No és necessari. Ni tan sols que es produeixi una situació de catàstrofe o de pandèmia perquè un negoci sol·liciti un ERTO.

Van assegurar diferents advocats laboralistes a aquest diari que, avui dia i amb els últims canvis de la reforma laboral, si el negoci es veu impedit per qualsevol causa per a desenvolupar la seva activitat o si sofreix pèrdues continuades per qualsevol motiu econòmic, pot sol·licitar en qualsevol moment un ERTO per a protegir la seva activitat sense necessitat que cap autoritat l’activi prèviament.

Fa ja més d’un any i mig que es va posar punt i final als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Malgrat la van desaparèixer d’aquests expedients, la reforma laboral que es va aprovar més tard va posar en vigor altres mecanismes estructurals molt semblants a aquests expedients i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva activitat i la seva plantilla sense necessitat d’acomiadar i evitant pagar tots els sous i cotitzacions.

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, avui dia hi ha tres tipus d’ERTO en vigor per als  autònoms: “El primer és el mecanisme XARXA per causes cícliques o sectorials, que sí que és necessari que l’activi el Govern en Consell de Ministres”.

El segon procediment, va aclarir l’advocat, “és l’ERTO  per força major, que és el que es pot sol·licitar per qualsevol desastre com un incendi, un terratrèmol o unes pluges torrencials que destrossin el local o impedeixin el normal desenvolupament de l’activitat. En aquest cas no fa falta que es decreti cap zona catastròfica ni que cap organisme l’aprovi. Només és necessari que la Inspecció de Treball constati que de veritat el negoci s’ha vist afectat per aquestes causes.

La tercera fórmula per a sol·licitar un expedient de regulació d’ocupació és l’ERTO  ETOP, que simplement requereix una situació econòmica, tècnica, organitzativa o de producció i que l’empresa ha de demostrar. Per exemple, amb una caiguda de facturació o pèrdues continuades en els últims mesos”.

Quins tipus d’ERTO poden sol·licitar els negocis en 2023 sense necessitat d’aprovació del Govern?

D’aquesta manera, la nova reforma laboral preveu dues possibles mesures en vigor i a les quals podrien acollir-se els autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acullen a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients tenen exoneració en el pagament de les quotes a la Seguretat Social  dels empleats però només del 20% i estan lligats a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions en el pagament de quotes de fins al 90% i també es requerirà formació. No obstant això, en aquest cas serà necessari que ocorrin circumstàncies similars a les de la pandèmia. Per exemple, una limitació de l’activitat (restriccions) o d’impediment (tancament decretat). Això podria resultar interessant per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID. En aquest cas sí que ha d’haver-hi una aprovació del Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. Això encara no ha succeït.

Com sol·licitar els ERTEs ETOP o per força major

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons,  els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, s’hauran d’incloure les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es manté l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments. O si hi ha hagut una pluja torrencial que ha inundat el local.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui, el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Article de Daniel Ghamlouche en Autónomos y Emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Qualsevol negoci pot sol·licitar un ERTO sense necessitat d’esperar que l’aprovi el Govern ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

El Mecanisme RED, substitut de l’ERTO, és la nova fórmula que permet als negocis mantenir als seus assalariats en situació de crisi cíclica o sectorial pagant menys cotitzacions. No obstant això, els prohibeix acomiadar fins sis mesos després de recuperar l’activitat.

Aquesta setmana ha entrat en vigor el Mecanisme RED per a la flexibilitat i estabilització de l’ocupació, el substitut de la figura de l’ERTO que va ser utilitzada per autònoms i pimes durant la pandèmia. A partir d’ara, les empreses hauran d’acollir-se a noves condicions i obligacions en cas de trobar-se en dificultats per una crisi cíclica o de pèrdua d’activitat d’un sector concret.

Entre les seves novetats, destaca l’exoneració  d’entre el 60% i el 20% de les cotitzacions a la Seguretat Social que autònoms i negocis han de pagar pels seus assalariats. En l’altre costat de la balança, els negocis que s’acullin al Mecanisme RED estaran obligats a mantenir l’ocupació dels treballadors afectats durant, almenys, els sis mesos posteriors a la recuperació de l’activitat. No fer-ho podria comportar la devolució de totes les bonificacions, una qüestió que podria generar problemes en els negocis amb pitjor situació, segons van explicar els experts consultats per aquest mitjà.

A més, els negocis que es vegin en l’obligació d’acollir-se al Mecanisme RED estaran obligats, “excepte excepcions”, a desenvolupar accions formatives per als assalariats durant el seu període de vigència, “que tindran com a objectiu la millora de les seves competències professionals i la seva ocupabilitat”, segons van explicar des del Govern.

Igual que en el cas dels ja antics Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), el Mecanisme RED ha de ser aprovat pel Consell de Ministres “prèvia informació a les organitzacions més representatives.” Això podria produir-se, per exemple, davant una crisi cíclica com la pandèmia, però també davant un moment de dificultat per a un sector concret. En cada cas, les bonificacions en les cotitzacions a les quals es podran acollir els negocis afectats seran diferents.

Bonificacions d’entre el 20% i el 60% en les quotes dels assalariats per a autònoms i negocis

L’aspecte més important del decret que regula el nou Mecanisme RED té a veure amb les bonificacions de les quotes a la Seguretat Social dels assalariats a la qual es poden acollir els autònoms i negocis que sofreixin una crisi cíclica o sectorial. Tal com fixa la normativa, seran diferents en cada cas.

• Crisis cícliques

El decret defineix una crisi cíclica com “una caiguda transitòria de la demanda a causa de causes macroeconòmiques.” És el cas, per exemple, de la pandèmia, quan milions de negocis i autònoms van haver de paralitzar la seva activitat durant diverses setmanes davant els confinaments per a evitar contagis.

En aquestes situacions, el Mecanisme RED preveu exempcions de les quotes de la Seguretat Social que els autònoms paguen pels seus empleats del 60% durant els quatre primers mesos; del 30% entre el cinquè i el vuitè mes; i del 20% a partir del novè.

• Crisis sectorials

El nou Mecanisme RED també preveu la posada en marxa del protocol en cas que es produeixi una reducció de la demanda a causa de causes pròpies d’un sector concret d’activitat. En aquests casos, la bonificació prevista per als negocis i autònoms és del 40% en les cotitzacions socials que paguen pels seus assalariats, sempre condicionades al desenvolupament d’activitats formatives per a les persones afectades. Per exemple, en el cas de les agències de viatges.

Tal com va recordar a aquest mitjà Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, “el Consell de Ministres és qui ha de determinar que es tracta d’un sector en risc i que, per tant, els negocis dedicats a aquesta activitat poden acollir-se al Mecanisme RED.”

En tots dos casos, la concessió de les bonificacions queda compromesa al manteniment de l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la recuperació de l’activitat. En cas contrari, el negoci haurà de retornar a la Seguretat Social la part de les quotes que no van ingressar durant els mesos en què es va reduir el treball.

A més, durant els mesos que duri el protocol Mecanisme RED, els autònoms i negocis no podran sol·licitar als seus assalariats la realització d’hores extraordinàries, així com realitzar noves externalitzacions de l’activitat, ni noves contractacions, directes o indirectes.

“El que té de bo això és que, en cas que s’acabi acomiadant abans de sis mesos, el negoci només haurà de retornar les exoneracions de quotes a les quals s’hagi acollit respecte a la persona treballadora, no sobre totes les cotitzacions que s’hagin bonificat en aquest període”, va explicar Jaume Barcons.

• Els assalariats percebran el 70% de la seva base reguladora mentre duri el Mecanisme RED

Per part seva, els assalariats afectats per l’activació del nou Mecanisme RED percebran, durant tots els mesos que duri, el 70% de la seva base reguladora, amb un màxim del 225% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), fixat enguany en 600 euros al mes. És a dir, podran cobrar com a màxim 1.350 euros mensuals, sempre que el 70% de la seva base reguladora sigui superior a aquesta xifra.

Es tracta d’una proporció similar a la que establia la normativa dels ERTO. No obstant això, el Mecanisme RED elimina la reducció al 50% de la base reguladora que els assalariats cobraven a partir del setè mes de suspensió del seu contracte de treball. “El que aplicava en els ERTO era el criteri de la prestació per desocupació. El Mecanisme RED, a l’ésser un sistema especial, manté el 70% durant tot el temps que duri el procés, per la qual cosa és un benefici per a l’assalariat”, va valorar, en aquest sentit, Jaume Barcons.

Les clàusules de manteniment d’ocupació podrien ser una arma de doble tall per als negocis

Segons va explicar a aquest mitjà Jaume Barcons, l’entrada en vigor del Mecanisme RED és “una arma de doble tall” per als autònoms amb assalariats i negocis. Sobretot, per la prohibició expressa d’acomiadar durant els sis mesos posteriors a la recuperació total de l’activitat del negoci.

“Fins ara, si l’ERTO no era suficient, el negoci podia aplicar un acomiadament col·lectiu (ERE) perquè eren dues figures diferents. Per contra, amb el Mecanisme RED, els negocis estaran exonerant part de la cotització, però podria arribar un moment en el qual s’hagin de prendre decisions més dràstiques i l’autònom no pugui fer-lo perquè perdria aquestes bonificacions”, va valorar l’advocat laboralista.

Així, el Mecanisme RED aporta, d’una banda, flexibilitat als negocis, “alguna cosa que és positiu i que els permetrà subsistir en situacions de crisis”, va valorar Jaume Barcons a aquest diari. No obstant això, d’altra banda, “les clàusules de manteniment de l’ocupació són tan estrictes que podrien generar problemes en els negocis on no basti la suspensió temporal del contracte d’un assalariat”, va concloure l’advocat laboralista.

Article de Diego S. Adelantado amb la col·laboraició de Jaume J. Barcons en Autónomos y Emprendador.es 

L'entrada El Mecanisme RED que substitueix als ERTO estableix noves exoneracions de quotes per als negocis ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els autònoms que es vegin atabalats i necessitin ajustar les seves plantilles aquesta tardor podrien recórrer de nou als ERTO. Així funcionen i aquests són els passos per a tramitar la sol·licitud.

El Govern va posar punt i final el passat 31 de març als ERTO extraordinaris que van sostenir a milers de negocis i milions d’empleats durant dos anys de pandèmia. Però, amb la reforma laboral, es van posar en vigor altres mecanismes estructurals, molt semblants als expedients que va haver-hi durant la crisi del COVID i que podrien servir als autònoms ocupadors per a protegir la seva plantilla i la seva activitat  a partir de setembre si s’aguditza la situació econòmica.

Tant els experts com els propis membres de el Govern auguren una tardor “difícil” per als negocis, principalment per la continuació de les pujades en els preus de la llum i de les matèries primeres. Molts autònoms podrien tornar a necessitar reduir la seva plantilla per a pal·liar l’augment dels costos i una possible caiguda de les vendes.

Amb la reforma laboral que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, els autònoms podrien tornar a recórrer a l’ERTO i les seves exoneracions en la cotització a partir de setembre si ho necessitessin. Aquests nous mecanismes estructurals tenen menys beneficis que els expedients que hi havia durant la pandèmia per als autònoms ocupadors i impliquen un procés de sol·licitud una mica més tediós, però serveixen igualment per a protegir l’ocupació i permeten als treballadors per compte propi mantenir a la seva plantilla i reduir els costos laborals si ho necessiten.

La reforma laboral aprovada al desembre i ratificada al març pel Congrés va introduir diversos canvis clau per a millorar i fer més accessibles els ERTO ordinaris, és a dir, els que ja existien abans de la pandèmia. També es va posar en marxa el Mecanisme XARXA, una mesura molt similar als expedients que hi ha hagut durant el coronavirus, i que haurà de decidir i activar el Consell de Ministres en casos de crisi cíclica o sectorial. Els experts laboralistes de la gestoria Barcons van explicar a Autònoms i Emprenedors quines possibilitats tindran els negocis de cara a la tardor per a seguir protegits, i què haurien de fer per a sol·licitar cadascun dels ERTO regulats en la reforma laboral. Aquests serien els passos.

Quin tipus d’ERTO podrien sol·licitar els autònoms si necessitessin reduir plantilla a la tardor?

La nova reforma laboral preveu tres possibles mesures a les quals podrien acollir-se als autònoms ara mateix. D’una banda, estarien els ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives o de Producció (ETOP), que seran els més habituals per als negocis, ja que aquests són els expedients que acollirien a tots els autònoms que hagin sofert pèrdues econòmiques, o que les prevegin. Aquests expedients també podrien ser els més lents en la seva tramitació. L’exoneració per als negocis serà només del 20% de les cotitzacions dels seus empleats i estaran lligades a la formació.

D’altra banda, estan els ERTO per força major, que podrien aconseguir exoneracions de fins al 90% i també es requerirà formació. La seva causa és molt semblant a la dels ERTO COVID. En aquest cas, la reforma preveu ERTO per força major de limitació (restriccions) o d’impediment (tancament decretat), que podrien resultar interessants per a negocis de sectors com l’hostaleria o l’oci nocturn, o per a gairebé qualsevol autònom en cas de futurs rebrots del coronavirus.

Finalment, estaria el mecanisme XARXA, que seria el més excepcional, ja que en aquest cas es tracta d’una mesura gairebé idèntica als actuals ERTO COVID, però que ha d’aprovar el Consell de Ministres en casos de crisi sectorial o cíclica. De moment només s’han activat per a les agències de viatge. En tots dos casos es decidirien i delimitarien per part de l’Executiu a proposta de les organitzacions tant el procés de sol·licitud com les exoneracions -es pot demanar expressament augmentar-les-.

• Sol·licitud d’un ERTO ETOP

Segons Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons, els negocis poden acollir-se actualment a un expedient per una causa Econòmica, Tècnica, Organitzativa i Productiva (ETOP), definida en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, i que normalment, serà de caràcter econòmic o productiu. És a dir, es podria accedir per pèrdues actuals o previstes o disminució de la facturació.

En aquest cas, el primer que hauran de fer els autònoms, a part de comprovar si compleixen aquesta causa -a partir de balanços comptables, declaracions d’impostos…-,  serà remetre una comunicació als seus treballadors (en cas que no tinguin representació) o als representants unitaris (delegats de personal o Comitè d’empresa),en la qual s’informi de la seva voluntat d’iniciar un ERTO per causes ETOP, i amb la finalitat que aquests nomenin una comissió negociadora o representativa, a la qual s’haurà de facilitar, per part de l’empresa, tota la documentació que acrediti les causes al·legades.

En el cas que l’empresa tingui representació legal dels treballadors, disposen de 5 dies per a constituir-la i en cas que no disposin de representació legal tenen 10 dies.

Això, en el cas dels autònoms és molt senzill: “si el negoci té només cinc treballadors, el normal és que la plantilla no tingui representació legal, per la qual cosa els propis empleats hauran de triar a un d’ells perquè els representi a tots. El treballador per compte propi haurà d’enviar-li la documentació, per exemple, un informe en el qual li comuniqui a aquest empleat en representació de tots, que es farà un ERTO ETOP, els motius i les conseqüències, com a reducció o suspensió de jornada”, va explicar Barcons.

Simultàniament a això, l’autònom haurà de comunicar a l’Autoritat Laboral -el departament de treball, a través de la web, de la Comunitat Autònoma que sigui-, que s’està iniciant un ERTO per causes ETOP.

Una vegada constituïda la Comissió representativa dels treballadors, aquesta ha de comunicar-li-ho a l’autònom. I el treballador per compte propi, al seu torn, ha de fer-l’hi saber a l’autoritat laboral, indicant que s’inicia un període de consultes, que no és més que la negociació dels termes de l’ERTO ETOP. “D’aquesta manera, l’autònom indica al departament corresponent simplement que començarà a negociar amb un dels seus treballadors, en qualitat de representant, la posada en marxa d’un ERTO ETOP”, va explicar Barcons.

Aquest procés de ‘negociació’ té una durada de 7 dies en empreses de menys de 50 treballadors i 15 dies en empreses de més de 50 treballadors. I “és molt important estendre acta -escriure en un informe de tot el que s’ha tractat en la reunió amb el treballador- en totes i cadascuna de les reunions, i negociar de bona fe, tant per la part empresarial com pels treballadors”, va dir l’advocat laboralista.

Aquest període de negociació pot acabar amb acord, i en aquest cas, es remet a l’autoritat laboral, i aquesta ho remetrà a la Inspecció de Treball perquè en el termini de 15 dies emeti un informe, en el qual es constatarà que s’ha negociat de bona fe i que consta tota la documentació acreditativa de les causes al·legades. En aquest acord, hauran de constar les mesures que ha adoptat el negoci, és a dir, si són de suspensió dels contractes de treball o de reducció de jornada.

En cas que finalitzi sense acord, “els passos són els mateixos, no obstant això, és més fàcil que es pugui realitzar una impugnació col·lectiva o individual. Una de les peculiaritats de la reforma laboral és que es permet la pròrroga d’aquests ERTO, realitzant únicament una nova negociació o període de consultes”, va comentar Jaume Barcons.

• Sol·licitud d’un ERTO FORÇA MAJOR

Les situacions de Força Major, després de la reforma Laboral, recullen en gran manera el legislat durant la pandèmia per la COVID19, i es mantenen l’ERTO de Força Major per Impediment (tancament de l’activitat o sector temporalment) i el de limitació (restriccions a l’activitat o sector sense el tancament dels mateixos).

Aquests, com ha ocorregut durant la pandèmia, van dirigits als autònoms que es vegin afectats per restriccions o futurs tancaments decretats, i són molt més àgils de tramitar que els anteriors.

En el present cas, segons van explicar des de la gestoria Barcons, no hi ha negociació amb els treballadors, sinó que s’ha de remetre l’expedient davant l’Autoritat Laboral, perquè constati o no l’existència de la Força Major, és a dir, si concorre o no.

En aquest cas, com va ocórrer durant la pandèmia, s’haurà de recaptar també l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també es pronunciarà sobre si existeix o no Força Major. En aquest supòsit, lògicament, la força major és fàcil d’acreditar si existeix, per exemple, una determinada limitació d’horaris o aforaments.

L’Autoritat Laboral ha de resoldre en el termini de 5 dies des de la sol·licitud, i únicament constatar la seva existència. En cas que no resolgui el silenci administratiu és de caràcter positiu i s’entén que concorre la Força Major. Constatada la Força Major el negoci podrà aplicar la suspensió i reducció de jornada dels contracteu-vos de treball.

Condicions generals del Mecanisme XARXA

D’altra banda, la reforma laboral recull un nou mecanisme XARXA, una mesura molt similar als ERTO COVID que, no obstant això, tan sols s’activaria en casos d’urgència, quan les organitzacions ho sol·licitin al Govern. Seria el cas del mecanisme XARXA sectorial que es va aprovar  per a les agències de viatge.

Segons Luis San José, advocat laboralista de AGM Advocats, “aquest nou mecanisme haurà de ser autoritzat prèviament pel Consell de ministres, que decidirà les seves característiques i que permetrà la reducció de jornada i suspensió dels contractes de treball. En aquest cas aquest mecanisme tindrà dues modalitats, cíclica i sectorial”.

• Modalitat Cíclica:

Es tracta d’una modalitat per a quan “s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que aconselli l’adopció d’instruments addicionals d’estabilització, i amb la finalitat d’evitar acomiadaments immediats al xoc econòmic. Les empreses podran suspendre a part dels seus treballadors durant un termini màxim d’un any. Durant aquest període de suspensió, s’incentivarà la formació dels treballadors, establint-se també exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social”, va explicar l’expert de AGM.

•  Modalitat Sectorial:

Es podrà aplicar quan en un determinat sector o sectors d’activitat s’apreciïn canvis permanents que generin necessitats de requalificació i d’11 processos de transició professional dels treballadors. “En aquest cas, per a evitar l’ajust d’ocupació tradicional, l’empresa pot activar aquest mecanisme durant un termini màxim d’un any, tenint la possibilitat de realitzar-lo primer en sis mesos, i amb possibilitat de prorrogar sis mesos més, i poder proporcionar el traspàs dels seus treballadors a una altra empresa mitjançant la seva requalificació. A més, l’empresa que se subrogui amb els treballadors accedirà a una bonificació del 50% durant sis mesos”, va afegir Luis San José.

En totes dues modalitats es podrà accedir a exoneracions a la Seguretat Social, ampliables pel Consell de Ministres. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos els negocis tindran una exoneració del 60%, entre el cinquè i el vuitè mes, del 30% i del 20% a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40%, condicionades a la realització d’activitats de formació.

L'entrada Els ERTO no han desaparegut: així poden sol·licitar-los de nou els autònoms si empitjora l’economia ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Reial decret llei 2/2022, de 22 de febrer de mesures urgents per a la protecció de treballadors autònoms, i la transició cap a mecanismes estructurals de defensa de l’ocupació.

S’han aprovat les noves mesures en les quals entre altres es procedeix a la pròrroga dels ERTO fins a 31 de març de 2022, amb el manteniment de les mesures vinculades a aquests, igualment es relacionen nous requisits per a l’accés a la prestació per desocupació dels treballadors autònoms i se suspenen els desnonaments, en cas de vulnerabilitat de l’arrendatari, fins al 30 de setembre de 2022.

1.- Pròrroga ERTOS:

Els ERTOS vigents a dia 24 de febrer de 2022, es prorroguen automàticament fins a 31 de març de 2022 amb els percentatges d’exempció següents ¹:

S’inclouen:
.- les empreses amb una elevada taxa de cobertura per ERTO i reduïda taxa de recuperació d’activitat, que el seu aquest prorrogat.
.- Les empreses que transitin d’un ERTO per FM a un ERTO ETOP.
.- Es podrà transitar d’un ERTO per limitació a un d’impediment, o viceversa, sense necessitat de presentar un nou ERTO.

** Les exoneracions s’apliquessin sobre l’aportació empresarial i respecte als treballadors que tinguin les seves activitats suspeses i pels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió.**

2.- Prestació per Desocupació Afectats per ERTO FM

.- La prestació serà del 70% durant la vigència de la mesura. (límits i topalls art. 270.3 LGSS)
.- L’accés a aquesta prestació no suposa consum de cotitzacions prèvies.
.- Els afectats tenen dret a la prestació per desocupació encara que manquin de període d’ocupació cotitzada mínima per a això.

3.- Mesures de Protecció Autònoms.

3.1- Exempció de cotització als autònoms que hagin percebut el cessament d’activitat.
Els autònoms que vinguessin percebent la prestació per cessament d’activitat a data 28 de febrer de 2022 o alguna de les prestacions previstes en el art.10 i 11 del RD Llei 18/2021, tindran dret a una exempció en les cotitzacions i per formació professional de:

S’exigeix que l’autònom es mantingui en alta fins al 30 de juny de 2022, i s’estableix expressament que aquesta exempció és incompatible amb la percepció de la prestació per cessaments d’activitat en qualsevol de les seves modalitats.

 
3.2.- Cessament d’activitat a conseqüència d’una suspensió temporal total de l’activitat derivada d’una resolució de l’autoritat competent.
Els autònoms que, a partir d’1 de març de 2022, es vegin obligats a suspendre totes les seves activitats o mantinguin la suspensió de la seva activitat, tindran dret a una prestació per cessament d’activitat:
Aquesta prestació implica:

.- Estar afiliat i en alta al RETA.
.- Estar al corrent de pagament de les quotes de Seg. Social.
.- La quantia serà del 70% de la base mínima, amb excepcions i límits
.- Durant la suspensió de l’activitat s’exonerarà del pagament d’autònoms.
.- La durada de la prestació serà fins que finalitzi la restricció, amb un màxim de 4 mesos i no podent superar-se el dia 30 de juny de 2022.
.- Serà incompatible amb el treball per compte d’altri, tret que els ingressos siguin inferiors a 1,25 vegades l’SMI.
.- La prestació s’haurà de sol·licitar en els 21 dies següents a la resolució de tancament de l’activitat.

4.- Pla Mecuida.

El pla MECUIDA es prorroga fins a 30 de juny de 2022, que permet al treballador sol·licitar una reducció de jornada del 100% amb la corresponent reducció del salari.

5.- Reducció de jornada per cura de fills o persones subjectes a guarda amb finalitats d’adopció o acolliment per càncer o malaltia greu.

Les persones que haguessin vist extingida la reducció de jornades abans de l’1 de gener de 2022, per haver complert el fill 18 anys, es podrà tornar a sol·licitar, podent mantenir la reducció de jornada, fins que el fill compleixi 23 anys.

6.- Mesures Extraordinàries per a empreses i treballadors de les Illes Canàries afectades per l’erupció volcànica

Es regulen mesures específiques per a les empreses i persones treballadores de les Illes Canàries afectades per l’erupció volcànica de la Palma fins a 30 de juny de 2022.

7.- Suspensió dels procediments de desnonament.

Se suspenen els desnonaments fins a 30 de setembre de 2022, respecte a aquells inquilins que acreditin una situació de vulnerabilitat econòmica d’acord amb l’art. 5.1 RD Llei 11/2020 de 31 de març.
Per a poder suspendre el desnonament serà necessari que els habitatges pertanyin a persones jurídiques o a persones físiques que titulars de més de 10 habitatges i que els inquilins es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica.

8.- Sol·licituds de compensació per propietaris i arrendadors.

Els propietaris afectats per la suspensió dels desnonaments podran presentar fins a 31 d’octubre de 2022, una sol·licitud de compensació de despeses davant l’òrgan competent de la CCAA, si bé, haurà d’acreditar el perjudici econòmic en trobar-se l’habitatge en venda o arrendament amb anterioritat a l’accés a l’immoble.

 
¹ Sempre que l’empresa decideixi la seva aplicació.

L'entrada RDL 2/2022, de 23 de febrer, pel qual es prorroguen els ERTO COVID fins al 31 de març de 2022 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

EN CADA EXPEDIENT S’ACUMULEN SIS MESOS

Els autònoms que s’hagin acollit a cadascuna de les cinc últimes pròrrogues dels ERTO i no hagin recuperat cap treballador podrien veure’s obligats mantenir les seves plantilles fins a juliol de 2024.

El Govern ha posat en marxa fins avui ni més ni menys que sis pròrrogues de els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Al llarg d’aquests gairebé dos anys de pandèmia, milers d’autònoms i petits negocis han enviat a un o diversos dels seus treballadors a aquests expedients per a, d’aquesta manera, reduir les càrregues salarials en els pitjors moments de la crisi i pagar també menys cotitzacions a la Seguretat Social.

No obstant això, molts dels negocis que s’han acollit des de març a aquest mecanisme no han remuntat prou com per a recuperar als seus treballadors. De fet, encara hi ha milers d’autònoms amb empleats afectats a un d’aquests expedients, especialment en els sectors més perjudicats, com l’hostaleria, el comerç, l’oci nocturn, la cultura o el turisme.

No obstant això, molts dels negocis que s’han acollit des de març a aquest mecanisme no han remuntat prou com per a recuperar als seus treballadors. De fet, encara hi ha milers d’autònoms amb empleats afectats a un d’aquests expedients, especialment en els sectors més perjudicats, com l’hostaleria, el comerç, l’oci nocturn, la cultura o el turisme.

Des del principi, els experts van advertir de la ‘cara b’ d’aquests expedients que han salvat milers d’ocupacions durant la pandèmia però que també tenen la seva contrapartida. Si bé han suposat una pilota d’oxigeno per a la majoria del col·lectiu, tots ells es van comprometre des del primer moment en el qual van afectar a un dels seus empleats a aquest mecanisme i es van beneficiar de les seves exoneracions a mantenir la plantilla durant sis mesos. I aquest compromís de manteniment de l’ocupació no és exclusiu de les primeres pròrrogues, sinó que ha estat present en totes i cadascuna de les extensions dels ERTO.

Els autònoms que han sol·licitat totes les pròrrogues poden haver acumulat fins a 30 mesos de prohibició per a acomiadar

Va haver-hi pròrroga al març, juny i setembre de 2020; i també al gener, juny i setembre de 2021. Són un total de sis extensions dels ERTO amb un compromís de manteniment de l’ocupació en cadascuna d’elles de sis mesos . “I cal no oblidar el més important: els mesos de manteniment d’ocupació són acumulatius, i només es descompten quan es desafecta al primer treballador en cadascuna de les pròrrogues. Pel que pot haver-hi molts negocis que estiguin carregant ara mateix sense saber-ho amb llargues temporades de prohibició d’acomiadament”, va explicar Jaume Barcons, advocat laboralista de la gestoria Barcons.

De fet i encara que sembli forassenyat, “podria donar-se el cas d’un petit comerç, per exemple, amb només un treballador que va afectar el seu empleat des del primer moment en què van iniciar els ERTO, al març de 2020 i s’hagi acollit a cadascuna de les prorrogues sense desafectar a aquest treballador. En aquest cas extrem, l’ocupador tindria una prohibició d’acomiadament ara mateix, de 30 mesos, sense comptar els que se sumaran amb aquesta última pròrroga”, va apuntar l’advocat de la gestoria Barcons.

Per tant, i encara que l’exemple sembli pelegrí, podria donar-se el cas que hi hagi avui dia autònoms o empresaris que no vagin a poder acomiadar a cap treballador de la seva plantilla fins a mitjan 2024. “Si bé aquest exemple sembla rar, la qual cosa és del tot habitual és que hi hagi centenars de negocis ara mateix que tindran un any o més de manteniment de l’ocupació. És fàcil si s’han acollit a la majoria de les pròrrogues i han desafectat poques o cap vegada als seus treballadors”, va explicar Barcons.

La clau està en el fet que els mesos de manteniment són acumulatius

La clau d’aquesta clàusula que ha vingut recollida en tots els reials decrets que han regulat els ERTO fins avui és que és acumulativa i que, a més, cada període de sis mesos que s’acumuli no es comença a descomptar fins que l’ocupador no desafecti a un dels seus treballadors.

Així ho va aclarir el penúltim Reial decret llei, on la norma explica que el compromís de no acomiadar durant sis mesos no es renova amb cada extensió: “si l’empresa estigués afectada per un compromís de manteniment de l’ocupació prèviament adquirida, l’inici del nou període previst es produirà quan aquell hagués acabat”.

Per tant, i encara que l’exemple sembli pelegrí, podria donar-se el cas que hi hagi avui dia autònoms o empresaris que no vagin a poder acomiadar a cap treballador de la seva plantilla fins a mitjan 2024. “Si bé aquest exemple sembla rar, la qual cosa és del tot habitual és que hi hagi centenars de negocis ara mateix que tindran un any o més de manteniment de l’ocupació. És fàcil si s’han acollit a la majoria de les pròrrogues i han desafectat poques o cap vegada als seus treballadors”, va explicar Barcons.

La clau està en el fet que els mesos de manteniment són acumulatius

La clau d’aquesta clàusula que ha vingut recollida en tots els reials decrets que han regulat els ERTO fins avui és que és acumulativa i que, a més, cada període de sis mesos que s’acumuli no es comença a descomptar fins que l’ocupador no desafecti a un dels seus treballadors.

O cosa que és el mateix, retornar les cotitzacions a la Seguretat social de tots i cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient. A tall d’exemple, si un autònom ocupador hagués acomiadat a un empleat abans d’hora i hagués de retornar, per exemple, sis mesos de cotitzacions a l’Administració, en el cas que hagués afectat quatre treballadors i pagués per ells una cotització mitjana de 400 euros, la devolució podria ascendir a gairebé 10.000 euros, sense comptar amb els recàrrecs.

Opcions per a acomiadar sense retornar les cotitzacions

La veritat és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació no impedeix acomiadar en totes les circumstàncies. El problema, segons els experts, és la dificultat de complir amb els requisits actuals per a poder fer-ho. Aquestes serien les opcions que li queden a l’autònom per a poder prescindir d’algun treballador sense haver de retornar totes les cotitzacions a la Seguretat Social:

• Reunir les condicions per a presentar-se a un concurs de creditors

Per a complir aquesta condició no és necessari iniciar realment el procediment concursal, sinó que n’hi ha prou amb complir amb els requisits per a accedir a ell. Aquests són, com estableix la Llei Concursal, quatre:

1. El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.
2. L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.
3. L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.
4. L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats. D’aquesta manera, un autònom que compleixi amb aquestes condicions pot reduir la seva plantilla – i per tant disminuir les despeses associades al seu negoci -, acreditant que “realitza l’acomiadament d’aquest treballador en ERTO, perquè l’empresa compleix amb tot el necessari per a iniciar un concurs de creditors”, va apuntar l’advocat laboralista, Jaume Barcons.

• Al·legar un acomiadament procedent

Una altra opció que tindrien els treballadors autònoms per a acomiadar a empleats afectats per un ERTO seria que el treballador en qüestió o el negoci aportés motius suficients per a recórrer a l’acomiadament procedent. És a dir, caldria “demostrar que el teu empleat està actuant de mala fe i compleix amb els requisits que s’estableixen en l’article 54 per a determinar que es tracta d’un acomiadament disciplinari pel qual no s’indemnitza al treballador”, va explicar Barcons.

• Esperar que acabi el període obligatori de manteniment de l’ocupació

La Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació, esmentada anteriorment, estableix que els negocis estan obligats a mantenir l’ocupació durant sis mesos, “entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara quan aquesta sigui parcial o només afecti part de la plantilla”. Això significa, que el termini a comptar dels sis mesos comença quan l’autònom reincorpora al primer treballador. Per tant, un treballador autònom té la possibilitat d’acomiadar als seus empleats desafectats de l’ERTO una vegada passat el període obligatori de manteniment de l’ocupació.

Article de Daniel Ghamlouche en autònoms i emprendedor.es amb la col·laboració de Jaume J. Barcons.

L'entrada Els autònoms que es van acollir a diverses pròrrogues dels ERTO podrien tenir prohibit acomiadar fins a juliol de 2024 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Qüestió plantejada.

Es discuteix si un acomiadament objectiu en època COVID d’una professora que ha estat afectada per ERTO pot ser declarat procedent atesa la disminució d’alumnat i a la rescissió del contracte de lloguer on es desenvolupava l’activitat.

Criteri del TSJ.

Com indica la STS de 20 d’abril de 2016¹ a més de provar la concurrència de la causa econòmica, tècnica o productiva deu acredités que la mesura adoptada és adequada i proporcionada a la fi perseguit, sense que la decisió empresarial pugui escapar del control judicial, ja que tal com indica la STS de 27 de gener de 2014² s’ha de comprovar la racionalitat de la mesura extintiva, ponderant totes les circumstàncies amb la finalitat de realitzar un judici sobre la raonabilitat i proporcionalitat de la mesura presa.

Aquest judici de raonabilitat té una triple projecció:
a) Sobre l’existència de la causa tipificada legalment com a justificativa de la mesura empresarial (modificativa o extintiva).
b) Sobre l’adequació de la mesura adoptada, encara que en la seva abstracta consideració que la mesura s’ajusta als fins legals que es pretenen aconseguir, bé de corregir o fer front, en major o menor grau, a la referida causa.
c) Sobre la racionalitat pròpiament dita suposa que han d’excloure’s per contràries a dret les mesures empresarials mancades d’elemental proporcionalitat entre l’objectiu legalment fixat i els sacrificis imposats als treballadors³ excloent l’abús de dret o l’exercici antisocial d’aquest.

Conclusió

En el present assumpte el TSJ de Madrid, entén que la mesura extintiva està degudament justificada en la carta d’acomiadament en atenció a la falta de nens matriculats i al tancament d’aquest local per resolució del contracte d’arrendament d’aquest.
A tenor de l’exposat l’amortització del lloc de treball no deriva de les causes previstes en els arts. 22 i 23 del RD 8/2020, és a dir, per causa COVID19, sinó pel tancament del centre de treball de l’actora per la falta d’alumnes sent irrellevant que l’empresa no mantingués l’ocupació durant 6 mesos des de la data de la represa laboral.

¹ Rec. 304/2016
² RO 100/2013
³ STS de 27 de gener de 2014 (Rco. 100/13), STS de 26 de març de 2014, (Rco. 158/2013).

L'entrada STSJ Madrid de 12 de juliol de 2021 (Rec. 458/2021). ECLI:ES:TSJM:2021:8094 ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Milers d’autònoms han decidit deixar d’afectar els seus treballadors sota la figura d’un ERTO i no han acudit a la cinquena pròrroga d’aquests expedients que s’ha establert fins al 28 de febrer. Aquestes són les cinc raons que apunten els experts.

“Dels 200 ERTO que ha tramitat el meu despatx, només deu s’han prorrogat fins a febrer”, va assegurar Luis San José, advocat laboralista del despatx AGM. I com ell, altres professionals del sector van afirmar que la majoria dels autònoms han decidit no sol·licitar la ampliació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) fins l’any vinent per diversos motius que van des que els impediments per a algunes  activitats per a accedir a les exoneracions de quotes a la Seguretat Social, fins a les obligacions de complir amb la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. De fet, l’organisme que dirigeix el ministre José Luis Escrivá, va explicar que, a pesar que encara no tenen totes les dades sobre la taula, les sol·licituds de la cinquena pròrroga de els expedients “s’han reduït de manera considerable”.

Pràcticament sobre la campana, mancant dos dies perquè expirés aquesta mesura per a la protecció de l’ocupació, el Govern al costat de la patronal i els sindicats van aconseguir el cinquè acord per a prorrogar la mesura fins al 28 de febrer de 2022. L’esquema de ERTO i les exoneracions vigents actualment s’amplien fins al 31 d’octubre i, a partir de el 1 de novembre, entraran en vigor els nous ERTO de formació dissenyats per l’Executiu. Al setembre, 254.000 treballadors estaven afectats per aquests expedients, no obstant això, segons les previsions, aquesta xifra es desplomarà a l’octubre i novembre pel fet que molts treballadors per compte propi no han sol·licitat la pròrroga. Els experts han assenyalat cinc grans causes per les quals els professionals no volen continuar afectant els seus empleats sota els ERTO.

Cinc raons per les quals no se sol·liciten els ERTO

No totes les activitats tenen exoneracions

Una de les principals raons a les quals apunten els advocats per a explicar per què els autònoms no han sol·licitat la pròrroga dels expedients és que “no totes les activitats podran disposar de bonificacions a la Seguretat Social per als seus treballadors”. El Reial decret llei 11/2021, recull un llistat tancat dels sectors que poden accedir a aquestes exoneracions, on, “com és lògic, no inclou a la totalitat dels professionals”, va recordar Jaume Barcons, expert laboral en la Gestoria Barcons. Si bé és cert que els ERTO s’amplien fins a febrer, únicament podran accedir a les bonificacions aquells treballadors per compte propi l’activitat del qual es trobi dins dels denominats com CNAE (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques) superprotegits, o aquelles que pertanyin a la seva cadena de valor.

Per tant, “els autònoms l’activitat dels quals no estigui entre aquests CNAE ni en la seva cadena de valor que demanin l’ampliació dels expedients no tindrà exoneracions, únicament s’estalviarien el sou dels seus empleats“, va afegir Barcons.

Així mateix, el Reial decret preveu com a activitats dins de la cadena de valor aquelles el treball real de les quals depengui indirecta o directament de el desenvolupat per les empreses incloses en els CNAE superprotegits. Es tracta de negocis la facturació dels quals de 2019 s’hagi generat almenys en un 50% en operacions relacionades amb alguna o algunes de les activitats que apareixen en el document oficial. A tall d’exemple, l’expert va assenyalar una bugaderia el major client de la qual sigui un hotel.

Llista de CNAE beneficiaris d’exoneracions a la Seguretat Social

1. Extracció de minerals de ferro.
2. Confecció d’altres peces de vestir i accessoris.
3. Altres activitats d’impressió i arts gràfiques.
4. Reproducció de suports gravats.
5. Fabricació d’explosius.
6. Producció de metalls preciosos.
7. Fabricació d’articles de joieria i articles similars.
8. Fabricació d’articles de bijuteria i articles similars.
9. Reparació i manteniment aeronàutic i espacial.
10. Comerç a l’engròs de cuirs i pells.
11. Comerç a l’engròs de begudes.
12. Comerç a l’engròs de cafè, te, cacau i espècies.
13. Transport per taxi.
14. Tipus de transport terrestre de passatgers n.c.o.p.
15. Transport marítim de passatgers (2).
16. Transport de passatgers per vies navegables interiors (2).
17. Transport aeri de passatgers.
18. Activitats annexes al transport aeri.
19. Hotels i allotjaments similars.
20. Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada.
21. Càmpings i aparcaments per a caravanes.
22. Altres allotjaments.
23. Restaurants i llocs de menjars.
24. Establiments de begudes.
25. Edició de periòdics.
26. Activitats d’exhibició cinematogràfica.
27. Activitats de fotografia.
28. Lloguer d’automòbils i vehicles de motor lleugers.
29. Lloguer de cintes de vídeo i discos.
30. Lloguer d’altres efectes personals i articles d’ús domèstic.
31. Lloguer de mitjans de transport aeri.
32. Activitats de les agències de viatges.
33. Activitats dels operadors turístics.
34. Altres serveis de reserves i activitats relacionades amb aquests.
35. Activitats de fotocopiat, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina.
36. Organització de convencions i fires de mostres.
37. Arts escèniques.
38. Activitats auxiliars a les arts escèniques.
39. Gestió de sales d’espectacles.
40. Activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals.
41. Activitats de jocs d’atzar i apostes.
42. Activitats dels parcs d’atraccions i els parcs temàtics.
43. Altres activitats recreatives i d’entreteniment.
44. Rentada i neteja de peces tèxtils i de pell.
45. Activitats de manteniment físic.

Clàusula de Salvaguarda de l’Ocupació

La clàusula de manteniment o salvaguarda de l’ocupació és un dels requisits que han de complir els autònoms que hagin afectat a alguns dels seus treballadors sota els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), i s’hagin beneficiat d’exoneracions de quotes a la Seguretat Social. “Aquesta mesura obliga a tots els negocis a mantenir la seva plantilla durant sis mesos des que es reprèn l’activitat, és a dir, des que el professional desafecta de l’ERTO almenys a un dels seus empleats”, va explicar l’advocat laboralista, Luis San José. I es tracta de una altra de les causes per les quals els treballadors per compte propi no han volgut prorrogar els expedients.

A canvi de pagar menys cotitzacions a la Seguretat Social pels treballadors que estan suspesos o amb la jornada reduïda en els ERTO, els autònoms ocupadors es comprometen a no reduir la seva plantilla durant, almenys, mig any. No obstant això, la mesura ha generat molta polèmica, a causa del complicat que és per als autònoms haver de assumir tots els costos laborals de la seva plantilla durant sis mesos quan s’incorporin al treball després de finalitzar l’ERTO.  El Reial decret que regula aquesta clàusula adverteix també de la penalització a la qual s’exposen els treballadors per compte propi que la incompleixin, és a dir, si acomiaden a un treballador abans que passin els sis mesos en què està obligat a mantenir el seu ús: “els negocis que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerats, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents“. O cosa que és el mateix, retornar les cotitzacions a la Seguretat social de tots i cadascun dels treballadors afectats per l’ERTO i que no van ser pagades durant tots els mesos que va estar obert l’expedient.

No poden al·legar la ‘causa Covid-19’

Una altra raó que ha “tirat cap endarrere” als autònoms a l’hora d’afectar els seus treballadors amb els nous ERTO és, tal com va assenyalar San José, el fet que “ja no existeix causa Covid-19 i, per tant, no poden al·legar-la per a acollir-se a exoneracions a la Seguretat Social”. L’advocat va explicar que la falta de limitacions a l’activitat arran del coronavirus, “comporta que els professionals no puguin prorrogar-los com abans. Avui dia totes les comunitats autònomes han aixecat les seves restriccions i els treballadors per compte propi ja no tenen impediments que restringeixin la seva activitat“, va assegurar.

Segons el parer d’aquest expert, “l’única opció que tenen els treballadors per compte propi les activitats del qual ja no estan supeditades a la causa Covid, és al·legar un ERTO ETOP (per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) redactats en la llei abans de l’esclat de la pandèmia. És a dir, els expedients que estan recollits en el Reial decret llei 1483/2012 regulat per l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors. Per a poder sol·licitar aquests expedients els treballadors per compte propi hauran de demostrar que els seus negocis estan sofrint pèrdues per alguna d’aquestes causes, però que són alienes al Covid-19“.

No es prorrogaven automàticament, calia sol·licitar-los de nou

El quart motiu que van assenyalar els experts és que l’última pròrroga dels ERTO no era automàtica com les anteriors, sinó que els autònoms havien d’iniciar de nou una sol·licitud si volien afectar els seus treballadors amb la mesura. Alguna cosa que, com ja va augurar l’advocat laboralista, “deixarà a molts professionals sense l’opció d’accedir a l’ampliació. El fet de tornar a sol·licitar els expedients suposa un augment de costos per als professionals, des dels honoraris d’advocats i gestors, fins als dels graduats socials i assessors per la tramitació dels nous ERTO“, va assegurar San José.

A més, a això s’uneix que el Govern va estimar una data límit per a poder renovar els expedients, la qual era el passat 15 d’octubre. Una data que “va poder passar-se’ls també a molts treballadors per compte propi” i, al no lliurar la sol·licitud dins del termini ja no van poder accedir.

La formació obligatòria

Finalment, els advocats van apuntar a la formació obligatòria com una altra de les causes que els professionals no vulguin acollir-se als nous ERTO. Aquesta cinquena pròrroga dista molts els anteriors expedients que es van dissenyar per a la pandèmia i, sens dubte, una de les seves grans novetats és que a partir de l’1 de novembre, aquests expedients passaran a ser formatius. La idea del Govern és que els autònoms ocupadors sol·licitessin formació per als seus treballadors durant els períodes de suspensió o reducció d’ocupació, “la qual cosa pot tornar-se un inconvenient per als petits negocis, ja que obligar a oferir formació als treballadors d’un restaurant o d’un taller suposa costos i tràmits“, van apuntar diferents experts.

No obstant això, la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA) ja va tractar d’avançar-se a aquest problema oferint als seus socis un programa de formació gratuïta per als seus empleats. “A diferència del que ocorre amb les grans empreses, els petits negocis a penes compten amb programes formatius específics per als seus empleats. Per això, els ofereix programes formatius que d’una altra manera els seria molt difícil aconseguir i, al mateix temps, els permet beneficiar-se d’una major exoneració en la quota dels seus empleats, que arribaria en aquest cas al 80%“, van explicar.

Article d’Andrea González amb la col·laboració de Jaume J. Barcons a Autónomos y Emprendedor.es

L'entrada Les cinc raons per les quals els autònoms no s’estan acollint a la nova pròrroga dels ERTO ha aparegut primer a Gestoria Barcons.

Els deixem un breu resum del RD Llei 24/2020, en el qual es regula la pròrroga dels ERTOS fins a 30 de setembre, així com les seves noves bonificacions.
També s’ha previst la pròrroga de la prestació per cessament d’activitat dels autònoms.
 

RD Llei 24/2020 de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció del treball i de competitivitat del sector industrial.

El BOE de 27 de juny de 2020, aprova l’ampliació dels ERTOS fins a 30 de setembre de 2020, establint la regulació d’aquests, així com les exoneracions de cotització i el manteniment d’ocupació vinculada a aquests. A part es regula la pròrroga de la prestació per cessament d’activitat dels autònoms fins a 30 de setembre.

1.- Ertos Força Major art. 22 RD Llei 8/2020, Covid-19.

1.1- Pròrroga.
La regulació s’aplica als ERTOS de Força major que es trobin en vigor, i com a màxim fins al 30 de setembre de 2020.

1.2.- Mesures
Es pretén que els treballadors es vagin reincorporant, prevalent les mesures de reducció de jornada enfront de les de suspensió.

1.3.- Renúncia
En cas de renúncia s’haurà de comunicar a l’autoritat laboral en el termini de 15 dies des de la data d’efectes d’aquella i prèviament al SEPE.

1.4.- Noves contractacions o externalització de serveis
Es prohibeix la realització d’hores extres, externalitzacions de serveis o contractacions directes o indirectes, excepte, que s’informi la representació legal dels treballadors, i es tracti de raons objectives i justificades que facin necessària aquesta contractació per qüestions de capacitació i formació.

1.5.- Incompliment.
En cas d’incompliment s’apliqués la LISOS per part de la ITSS.

2.- Ertos ETOP (Productius).

2.1.- Negociació.
Els ERTOS ETOP de l’art. 23 del RD Llei 8/2020, es podran negociar des de l’entrada en vigor del present RD Llei 24/2020 i fins a 30 de setembre i podrà negociar-se durant la vigència d’un ERTO per Força Major, amb efectes retroactius.

2.2.- Durada.
Els ERTOS ETOP vigents a l’entrada en vigor de la present norma continuaran vigents fins al final d’aquests.

2.3.- Noves contractacions o externalització de serveis
Es prohibeix la realització d’hores extres, externalitzacions de serveis o contractacions directes o indirectes, excepte, que s’informi la representació legal dels treballadors, i es tracti de raons objectives i justificades que facin necessària aquesta contractació per qüestions de capacitació i formació.

2.4.- Incompliment.
En cas d’incompliment s’apliqués la LISOS per part de la ITSS.
 

3.- Mesures en Relació a la Protecció per Desocupació.

3.1.- Durada.
Les mesures previstes en l’art. 25.6 RD 8/2020, continuaran sent aplicables fins el 31 de desembre de 2020, i concretament respecte als fixes discontinus i altres supòsits.
Es prorroguen les prestacions dels treballadors fins a 30 de setembre de 2020, quan la data d’inici de l’ERTO sigui anterior a l’entrada en vigor del present RD Llei.

3.2.- Comunicacions.
En cas de ERTO ETOP l’empresa haurà de comunicar al SEPE en el model habilitat a aquest efecte l’alta de prestacions per desocupació dels treballadors afectats en els termes de l’art. 268 LGSS, i aportar el corresponent certificat d’empresa.

3.2.1.- Certific@2
Els períodes d’activitat i inactivitat s’hauran de comunicar a través del sistema Certific@2. Respecte als dies treballats en reducció de jornada, les hores treballades es convertiran en dies complets equivalents d’activitat. (núm. hores treballades / núm. hores jornada habitual).

3.3.- Baixa prestacions i modificacions de mesures flexibilitat.
S’haurà de comunicar en tots els casos al SEPE, amb caràcter previ, la baixa de prestacions de les persones desafectades, així com les variacions en la suspensió i reducció.
 

4.- Treballadors en ERTO no beneficiaris de la desocupació.

Es considerarà que són persones en situació assimilada a l’Alta a l’efecte de considerar el període com efectivament cotitzat.
La Base Reguladora, serà la mitjana de les bases dels 6 mesos anteriors a l’inici d’aquestes situacions.

5.- Mesures en matèria de Cotització.

5.1.- Exoneracions.
Les exoneracions de cotització que s’apliquen als ERTO per FORÇA MAJOR i ETOP i a partir de l’1 de juliol de 2020, són els següents:

5.2.- Comunicacions.
Aquestes exempcions s’aplicaran per la TGSS, prèvia comunicació per l’empresa i presentació de la declaració responsable, a través del sistema RED (Ordre ESS484/2013) en la qual s’indiqui el tipus de situació (suspensió/reducció/desafectació) respecte cada número de CCC i presentar-se abans de la sol·licitud del càlcul de la liquidació de quotes del mes corresponent. En cas de renúncia al ERTO també s’haurà de comunicar a la TGSS.

5.3.- Control exoneracions.
Es verificarà pel SEPE o el ISM en la concessió de les prestacions per desocupació i als quals no s’hagi reconegut la prestació només serà necessària la situació en alta o assimilada.
S’establiran sistemes de comunicació entre la TGSS, el SEPE i el ISM.

5.4.- Efectes de l’exempció.
Les exempcions de cotització, no afectessin els treballadors, en la mesura que s’entendrà, que es tracta de temps cotitzat efectivament.
 

6.- Mesures Transitòries en matèria de Cotització.

Les empreses que es trobin en Força Major Total a 30 de juny de 2020, se’ls aplicaran les següents exoneracions de cotització:

Respecte a les empreses que es vegin afectades per noves restriccions o mesures de contenció, que vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat:

7.- Repartiment de Dividends i Transparència Fiscal.

No es podran acollir a aquestes mesures de flexibilitat:
– Empreses que tinguin el seu domicili en paradisos fiscals.
– Les empreses que utilitzin recursos públics no podran repartir dividends, excepte que abonin l’import de l’exoneració.

Aquesta limitació de repartiment de dividends, no s’aplica a les empreses de menys de 50 treballadors a data 29 de febrer de 2020.

8.- Salvaguarda d’ocupació.

Es manté la salvaguarda d’ús de 6 mesos prevista en la D.Ad. 6ª del RD Llei 8/2020.. En les empreses que es beneficiïn per 1a vegada d’aquestes exempcions el termini s’iniciarà a partir de l’entrada en vigor de la present norma.

9.- Mesures de suport als Autònoms.

Les mesures a favor dels autònoms que percebessin la prestació per cessament d’activitat en matèria de cotitzacions:

9.1.- Bonificació Bases Cotització Autònoms.

9.2.-Prestació cessament activitat.
Els treballadors que a data 30 de juny de 2020, estiguessin percebent la prestació per cessament d’activitat, podran sol·licitar-la de nou sempre que reuneixin els requisits de l’art. 330 LGSS, entre altres, trobar-se en situació de cessament d’activitat real.
No obstant això, també es podrà sol·licitar per reducció del 75% de la facturació:
a) Durant el tercer trimestre de 2020, en relació al 2019.
b) No haver obtingut uns rendiments superiors a 5.818,75€ durant el tercer trimestre de 2020. (Es prorratejaran els rendiments nets del trimestre que no podran excedir de 1.939,58€).

També es podran acollir els autònoms de temporada, que són aquells que en els últims 2 anys, hagin desenvolupat el seu treball de maig a octubre, i no hagin treballat més de 120 dies per compte d’altri en el 2018 i 2019, d’acord amb l’art. 10 de la present norma.

9.2.1.- Durada
Aquesta prestació podrà percebre’s fins a 30 de setembre de 2020 i es podrà reportar des de l’1 de juny, amb una durada màxima de 4 mesos.

9.2.2.- Acreditació.
El reconeixement de la prestació la realitzaran les mútues d’accidents de treball, a les quals s’haurà d’acreditar documentalment, en cas, que ho requereixin, que es compleixen els requisits per a accedir a aquesta prestació.

9.3.- Import de la prestació.
Serà un 70% de la Base Reguladora d’autònoms, amb els límits legalment establerts, d’acord amb l’art. 339 LGSS.

9.4.- Incompatibilitats.
Aquesta prestació és incompatible amb:
– El treball per compte d’altri.
– Qualsevol altra prestació de la Seguretat Social, tret que aquesta fos compatible amb el treball per compte propi.
– Amb el treball per compte propi quan se superin anualment els 23.275€
– En el Règim de la Mar amb les ajudes per paralització de la flota.

9.5.- Sol·licitud.
Es podrà sol·licitar en qualsevol moment des de l’entrada en vigor de la present norma i el mes d’octubre de 2020.

9.6.- Control de les prestacions.
A partir de 31 de gener de 2021, es procedirà a revisar la totalitat de les prestacions.

9.7.- Renúncia.
Es podrà renunciar en qualsevol moment abans de 31 d’agost, i farà efecte al mes següent de la seva comunicació.

Els deixem el present link https://www.boe.es/boe/dias/2020/06/27/pdfs/BOE-A-2020-6838.pdf, per si és del seu interès consultar-la disposició.

L'entrada RD Llei 24/2020 de mesures socials de reactivació de l’ocupació ha aparegut primer a Gestoria Barcons.